L'estudi s'ha publicat a la revista Science i ha estat elaborat per un grup internacional d'experts, entre els quals el doctor Carlos Duarte, investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB)
Els investigadors han calculat per primera vegada de forma global la velocitat del canvi climàtic. Les dades mostren, entre altres coses, que tant a terra com a la mar, la primavera s'avança dos dies cada deu anys i que les espècies, a més de desplaçar-se «contínuament» empren altres tècniques per readaptar-se
Una investigació en la qual han participat científics de tot el món ha mesurat el ritme al qual s'està produint el canvi climàtic global i com aquestes variacions afecten el rang de distribució de les espècies i l'arribada de les estacions.
El treball, publicat a la revista Science, analitza els règims tèrmics i mostra que es desplacen cap a latituds més altes 27 quilòmetres cada deu anys. «Aquest fet es reflecteix en la variació en la distribució de les espècies», explica Carlos Duarte, investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB). També afegeix que el senyal tèrmic que marca el començament de l'estació primaveral s'avança uns dos dies cada deu anys, tant en els continents com en els oceans.
En ecosistemes terrestres, l'escalfament s'ha produït tres vegades més ràpid que en els oceans, la qual cosa ha obligat les poblacions a canviar la seva distribució contínuament per mantenir-se en el mateix règim tèrmic. A més de desplaçar-se, les espècies han modificat el moment de la reproducció o la posta d'ous.
Sobre els oceans, els científics han traçat els mapes de totes aquestes transformacions i han observat que les àrees on les espècies estan més afectades són també les més riques en biodiversitat. El major impacte es produeix entorn de l'equador, on hi ha punts calents de biodiversitat marina. La rapidesa del canvi climàtic en aquestes zones supera els 200 quilòmetres per decenni. «Quan la velocitat del canvi climàtic supera la velocitat de dispersió dels organismes, o quan hi ha barreres que la impedeixen, les espècies solament poden adaptar-se o extingir-se, agrega Duarte.
En les seves contínues «mudances» cap a climes més propicis, algunes espècies marines troben aquestes barreres. Mike Burrows, de l'Associació Escocesa de Ciències Marines i coordinador de l'estudi, assenyala que «assumim que les poblacions simplement necessiten moure's per escapar al canvi climàtic, però a l'oceà les rutes de fugida són més complexes i de vegades inexistents».
Johnna Holding, investigadora en l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, organisme mixt de recerca entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de les Illes Balears, explica el problema d'algunes espècies «com les del Mediterrani, que no poden desplaçar-se cap al nord perquè el mar està tancat per Europa o les de l'Àrtic, que no tenen llocs més freds als quals migrar».
L'estudi, que ha mesurat els canvis tèrmics a partir de l'anàlisi de les temperatures superficials globals dels últims 50 anys, forma part d'un programa internacional per avaluar els impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes marins. Està finançat pel Centre Nacional de Síntesi i Anàlisis Ecològiques, de la National Science Foundation, i la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara (EUA).
Font: CSIC
Referència bibliogràfica
Michael T. Burrows, David S. Schoeman, Lauren B. Buckley, Pippa Moore, Elvira S. Poloczanska, Keith M. Brander, Chris Brown, John F. Bruno, Carlos M. Duarte, Benjamin S. Halpern, Johnna Holding, Carrie V. Kappel, Wolfgang Kiessling, Mary I. O’Connor, John M. Pandolfi, Camille Parmesan, Franklin B. Schwing, William J. Sydeman i Anthony J. Richardson. «The Pace of Shifting Climate in Marine and Terrestrial Ecosystems». Science. DOI: 10.1126/science.1210288
Documentos relacionados
Fecha de publicación: 07/11/2011