L’Anuari de l’Educació es presenta a Menorca

Dia: dimecres, 1 de desembre de 2021
Hora: 19 hores
Lloc: Seu Universitària de Menorca, carrer de Santa Rita, 11, Alaior 

Acte de presentació de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2021 a Menorca, amb la presència de la doctora Maria Antònia Gomila, professora de l’àrea de Teoria i Història de l'Educació i subdirectora de l’Anuari de l’Educació; el senyor Joan Marquès, delegat territorial d’Educació a Menorca; al senyor Joan G. Cardona, delegat de Colonya a Alaior; el senyor Miquel Àngel Maria Ballester, vicepresident i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, i els autors dels articles que tenen a veure amb Menorca: la senyora M. Àngels Barber, la senyora Rebeca Gutiérrez, la senyora Ester Gonyalons, el senyor Adolf Sintes i la senyora Noemi García.

L’atenció a les desigualtats, les emocions i les tecnologies, claus del futur educatiu en el context postpandèmia

L’Anuari de l’Educació de les Illes Balears arriba a la divuitena edició i posa l’accent en les qüestions estratègiques per superar les fractures causades per la pandèmia

La divuitena edició de l’Anuari subratlla la importància d’atendre les desigualtats, l’educació emocional i les tecnologies educatives com a elements centrals per afrontar el futur educatiu.

En primer lloc, l’Anuari tracta especialment les desigualtats socials i educatives amb capítols sobre programes, com el PROA+, orientats a compensar aquestes desigualtats, que s’han accentuades amb la pandèmia. També enfoca el tema amb capítols sobre les iniciatives contra la segregació escolar a municipis de les Illes Balears, o sobre bones pràctiques educatives en centres escolars en zones vulnerables.

En segon lloc, l’educació emocional és una altra clau per al futur educatiu en el context actual, especialment tenint en compte l’estrès que va provocar la pandèmia en les relacions i la dimensió sentimental i emocional de les persones. A l’Anuari, es parla de la incorporació de l’element emocional al currículum. Segons aquests capítols, el desenvolupament d’habilitats emocionals contribueix al benestar de l’alumnat, potencia l’autoestima, l’empatia i els vincles saludables. En aquest sentit, cal potenciar les competències emocionals entre els estudiants, però també entre els professors i les famílies.

En tercer lloc, per superar el context de pandèmia i postpandèmia, les tecnologies educatives han esdevingut molt rellevants. La incorporació de les tecnologies no simplement com a dispositius, sinó formant part de projectes d’educació que tenen com a objectius millorar la comunicació i les habilitats tecnològiques dels professors, alumnes i famílies; ser un facilitador i un suport clau en l’aprenentatge, i fomentar competències com la creativitat, la responsabilitat, la cooperació o la superació, entre d’altres.

A Menorca

L’Anuari ha fet un recull de les experiències pedagògiques fruit de les adaptacions derivades de la pandèmia, en relació amb les desigualtats, les emocions i les tecnologies. S’ha volgut fer ressò de les múltiples iniciatives desenvolupades en un marc d’urgència i alhora amb grans dosis d’imaginació, al conjunt de les Illes, tant en centres de titularitat pública com concertada, i també de manera específica en centres ubicats en zones especialment vulnerables. En aquesta línia, se situen els articles de M. Àngels Barber i Rebeca Gutiérrez, sobre el projecte No ho escampis, als centres de Menorca, que ha suposat més consciència dels escolars amb relació a la importància de la prevenció en el marc de la COVID-19. No debades, Menorca és l’illa que ha tingut el percentatge d’alumnes positius de COVID-19 més baix de les Illes Balears.

L’anuari, a l’apartat de recull d’experiències en educació social, centrat precisament en iniciatives socioeducatives en l’àmbit escolar, recull les experiències de les xarxes de coresponsabilitat educativa en un article d’Ester Gonyalons. Com a exemple de bona pràctica educativa, dona a conèixer la xarxa del Grup de Treball 0-3 de Menorca, una xarxa politicoadministrativa i interdisciplinària que, tot i que la crearen de manera informal, ha resultat ser ben efectiva en la resolució de les problemàtiques del cicle d’educació infantil.

A l’apartat de recerca i innovació pedagògica, destaquen el projecte DEL PLAT A L’ESCOLA, que recull Noemi Garcia. Aquest projecte, que és més que una iniciativa socioeducativa de promoció de la salut i que aborda un àmbit tan de moda com és el de la sostenibilitat ambiental i la sobirania ecoalimentària, constitueix tot un exemple de què es pot fer des de l’àmbit educatiu per contribuir a capgirar el pervers sistema que ens mena al canvi climàtic i a la destrucció del planeta.

S’inclou també el capítol sobre la història de l’escola rural a Menorca, d’Adolf Sintes, des del qual l’autor reclama el reconeixement del paper que tingué l’escola rural menorquina en l’alfabetització i instrucció dels pagesos de l’illa.

Pel que fa les xifres que mesuren l’estat del sistema educatiu de les Illes Balears, es destaca que Menorca presenta nivells d’escolarització molt estables en el temps i en consonància amb el volum de població. Sí que s’observa que aquests nivells són una mica més elevats en la matriculació d’FP (10,35 per cent en FP bàsica; 9,3 per cent, en FP de grau mitjà, i 7 per cent en FP de grau superior), mentre que els alumnes matriculats als nivells regulars se situen entre el 7 i el 8,7 per cent (EI, EP, ESO).

Menorca presenta també els millors índexs de promoció de les Illes Balears, tant a educació primària (99 per cent) com a l’ESO. Per altra part, i en un context en què el nombre de repeticions s’ha reduït els darrers anys, curiosament Menorca presenta els percentatges de repetició a primària més elevats de les Illes Balears, però, en canvi, els nivells de repetició a ESO més baixos.

Fecha del evento: 01/12/2021

Fecha de publicación: Tue Nov 30 14:14:00 CET 2021