La tesi doctoral de Pablo Moreno Spiegelberg revela a través de la modelització matemàtica d’ecosistemes complexos com dues espècies clau de la Mediterrània s’organitzen col·lectivament per resistir l’impacte humà i el canvi climàtic.
Els éssers vius no només s’adapten individualment als entorns extrems, sinó que també desenvolupen estratègies col·lectives sorprenents per sobreviure. La tesi doctoral de Pablo Moreno Spiegelberg, defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears en el marc del programa de Doctorat en Física Interdisciplinària, ha estudiat a través de la modelització matemàtica com dues espècies marines emblemàtiques de la Mediterrània, la fanerògama Posidonia oceanica i la gorgònia Paramuricea clavata, formen estructures espontànies que milloren la seva resistència i la salut dels ecosistemes costaners.
Mitjançant models matemàtics avançats, aquest investigador de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha demostrat que l’autoorganització d’aquestes espècies genera patrons que optimitzen la distribució de recursos i redueixen la competència interna.
En el cas de la posidònia, l’augment local de densitat vegetal provoca la formació d’estructures mòbils que redueixen la competència entre individus i fan el prat més resilient davant condicions adverses. Aquesta troballa és especialment rellevant en un context de regressió de les praderies de posidònia per l’impacte del turisme i el canvi climàtic.
D’altra banda, l’estudi de la gorgònia vermella Paramuricea clavata mostra com la distribució de la mida de les colònies i la competència per recursos condueixen a patrons de reducció de la densitat de les poblacions d’aquesta espècie. Conèixer aquests patrons pot ajudar a predir la resposta d’aquests boscos marins davant episodis de calor extrema, cada cop més freqüents.
Aquesta recerca no només aporta llum sobre els mecanismes naturals de supervivència col·lectiva, sinó que també obre noves vies per a la conservació i la restauració d’ecosistemes marins amenaçats. Entendre com s’autoorganitzen aquestes espècies és clau per dissenyar estratègies eficaces en una Mediterrània sotmesa a pressions creixents.
La tesi doctoral de Pablo Moreno Spiegelberg demostra a través de models matemàtics avançats que la capacitat d’autoorganització de les espècies marines és fonamental per a la seva supervivència i la dels ecosistemes que sustenten, i aporta eines valuoses per afrontar els reptes ambientals actuals.
- Doctorand: Pablo Moreno Spiegelberg
- Títol: Spatiotemporal dynamics of coastal Mediterranean ecosystems
- Direcció de tesi: Dr. Damià Agustí Gomila Villalonga
- Programa de Doctorat en Física
Fecha de publicación: Wed Jul 30 09:02:00 CEST 2025
