El rendiment acadèmic dels infants amb TEL és un 20 per cent més baix. També presenten un 50 per cent més de repeticions de curs, segons un treball pioner del grup I+DEL publicat a la revista Frontiers in Psychology.
El trastorn específic del llenguatge (TEL) provoca un retard en l’adquisició del llenguatge en infants amb un desenvolupament cognitiu normal i sense que hi hagi cap altra causa que el pugui explicar, com la pèrdua d'audició. És una de les discapacitats d'aprenentatge més comunes durant la infància, i afecta el 7 per cent de la població, això és, aproximadament dos individus a cada classe. L’impacte d’aquest trastorn, a més, persisteix en l'edat adulta. Si bé les causes exactes del TEL encara es desconeixen, hi ha estudis que suggereixen que aquest trastorn podria tenir un component genètic.
A la Universitat de les Illes Balears, el grup d'Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL) fa recerca sobre el procés d'adquisició del llenguatge i els trastorns que es poden produir, però també sobre la influència que hi té el bilingüisme. Recentment, han publicat un article pioner a la prestigiosa revista científica Frontiers in Psychology, en el qual constaten quins efectes té el TEL el rendiment acadèmic dels infants de parla castellana i catalana al llarg de l'educació primària.
El primer estudi amb infants bilingües
Fins ara, totes les investigacions que analitzaven la manera com afectava el TEL el rendiment acadèmic en edat escolar s’havien dut a terme a països de parla anglesa. El treball de recerca dels investigadors del grup I+DEL és el primer que estudia aquest fenomen amb criatures bilingües, de parla catalana i castellana, al llarg del cicle educatiu de primària. Els investigadors de la UIB tenien l’objectiu de comparar l’evolució dels resultats acadèmics de parlants bilingües, amb TEL i sense dificultats lingüístiques, des dels sis anys fins als dotze (educació primària).
Per aprofundir-hi més, també varen analitzar quines habilitats primerenques de processament de la informació predeien més bé l’evolució del rendiment acadèmic dels infants en general, dels qui tenien TEL, i dels qui seguien un desenvolupament lingüístic típic. L’objectiu final d’aquest projecte era comprendre més bé com es podria impulsar el rendiment acadèmic d’alumnat, de parla espanyola i catalana, que tingui dificultats lingüístiques des dels primers anys de l’educació primària.
Els resultats indicaren, en concordança amb els estudis anglesos, que el rendiment acadèmic dels infants amb TEL era més baix que el dels seus companys sense dificultats lingüístiques (al voltant d’un 20 per cent més baix) i, a més, repetien curs en una proporció molt més elevada (7 per cent en infants amb adquisició normal del llenguatge, enfront al 57 per cent en casos de TEL). Aquestes diferències es mantenien al llarg del cicle educatiu de primària i es feien més evidents els darrers anys.
Pel que fa a les habilitats que predeien més bé l’evolució del rendiment acadèmic, independentment del nivell de desenvolupament lingüístic de les criatures, eren: la capacitat de dir de manera ràpida i precisa les característiques d’una sèrie d’objectes (nomenament ràpid), reconèixer la seqüència de fonemes que formen una paraula presentada oralment (consciència fonològica) i la comprensió oral. Per altra banda, l’habilitat que explicava més bé l’evolució dels resultats acadèmics dels infants amb TEL era el nomenament ràpid, i, pels nens sense dificultats lingüístiques, la de consciència fonològica.
Mesures de prevenció
Els resultats d’aquesta investigació ofereixen indicacions sobre les mesures de prevenció educativa que haurien de seguir els centres educatius amb alumnat bilingüe de parla catalana i espanyola.
Per millorar el rendiment acadèmic en la població general d’alumnes d’educació primària, s’haurien de desenvolupar dinàmiques per reforçar les habilitats de nomenament ràpid, consciència fonològica i comprensió oral, així com adoptar mesures per compensar aquestes mancances. En funció del desenvolupament lingüístic de cadascú, els qui no tinguessin dificultats es beneficiarien especialment de les dinàmiques enfocades a la consciència fonològica. En canvi, els exercicis de nomenament ràpid podrien ajudar particularment els qui tenen TEL, cosa que podria ajudar a disminuir les diferències entre el seu rendiment acadèmic i el dels companys al llarg del cicle d’educació primària.
La detecció de les dificultats lingüístiques al començament de l’educació primària i l’aplicació de dinàmiques adaptades a les necessitats lingüístiques de cada alumne podrien ajudar a evitar dificultats acadèmiques a llarg termini i a millorar la projecció de futur dels infants amb TEL.
Referència bibliogràfica
Aguilar-Mediavilla, E.; Buil-Legaz, L.; López-Penadés, R.; Sánchez-Azanz, V. A., i Adrover-Roig, D. «Academic Outcomes in Bilingual Children With Developmental Language Disorder: A Longitudinal Study». Frontiers in Psychology Research, 10: 531, 11 de març de 2019. doi: 10.3389/fpsyg.2019.00531
Fecha de publicación: 16/05/2019
