La recerca sobre les causes de mortalitat d'aquesta au rapinyaire greument amenaçada s'ha fet amb la col·laboració del CNRS francès i el GOB
Els investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), en col·laboració amb els investigadors del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) francès, han desenvolupat un nou mètode d'estudi que permet separar la contribució de cada causa de mortalitat i corregir la seva probabilitat de detecció en diferents espècies. El mètode, que ha estat il·lustrat en l'estudi de l'impacte del verí en la població de milana (Milvus milvus) a Mallorca, es publica aquest mes a la revista científica britànica Journal of Applied Ecology, i ha estat desenvolupat sobre la base de les recuperacions de milanes trobades mortes al camp que prèviament havien estat marcades per ornitòlegs del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) per al seu seguiment entre l'any 2000 i el 2010.
L'estudi científic, basat en les dades de seguiment de 146 milanes, ha identificat el verí com la causa principal de la seva mort a Mallorca. Més del 50 per cent de les morts de milanes estarien causades pel verí, mentre que l'electrocució amb línies elèctriques seria la responsable del 12 per cent de morts. Els exemplars més afectats pel verí són les milanes de dos anys, edat en la qual comencen a cercar un territori on reproduir-se. L'estudi estima que l'eliminació del verí proporcionaria un augment de la seva supervivència proper al 17 per cent i un creixement demogràfic dues vegades més ràpid que l'actual.
Giacomo Tavecchia, investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i autor principal de l'estudi, indica que «un primer pas per a la conservació de qualsevol població és identificar les causes de mortalitat dels individus, quantificar el seu impacte i avaluar la importància de cadascuna. No obstant això, algunes causes són més fàcils de detectar que unes altres i no reflecteixen la seva importància relativa. Per exemple, és més probable trobar un animal mort per atropellament en una carretera que un que ha estat depredat, encara que aquesta última sigui més important». D'aquesta manera, analitzar la probabilitat de detecció de cada causa és de gran interès per adoptar mesures de conservació eficaces.
La col·laboració entre científics de l'IMEDEA, el CNRS i el GOB ha fet possible aprofundir en la problemàtica de la població de la milana a Mallorca i alhora pot ser de gran utilitat per a la seva conservació a nivell nacional i internacional. A més, l'aspecte més nou d'aquesta metodologia innovadora resideix en el fet que pot ser aplicada a l'estudi de tots els processos multiplicatius i en particular als estudis epidemiològics, ja que es basa a reconstruir els processos latents que han causat els esdeveniments observats.
Una nova au en perill d'extinció
Moltes poblacions naturals estan amenaçades per causes directament o indirectament lligades a les activitats humanes. És el cas de la milana, una au rapinyaire declarada en perill d'extinció a Espanya el febrer de 2011. La milana es distribueix pel continent europeu i algunes illes mediterrànies i el seu declivi és degut en bona part a l'ús il·legal de verí en vedats de caça, electrocucions i caça il·legal. Com que es tracta d'una au especialitzada a localitzar petites carronyes disperses en el camp, és molt vulnerable al verí, que s'usa il·legalment per “controlar” depredadors d'espècies cinegètiques.
Des de principi del segle passat, la milana es troba en disminució a tot Europa. A Espanya el declivi ha estat dràstic. A Mallorca, tal com assenyala Jaume Adrover, ornitòleg del GOB, «era una au relativament comuna fins fa algunes dècades, però la seva població va disminuir a només vuit parelles l'any 2000. Actualment la població és de 19 parelles. A Menorca el declivi ha estat pitjor encara, passant de 145 parelles a tan sols 15 en els darrers 25 anys».
Font: IMEDEA
Publicació
Giacomo Tavecchia, Jaume Adrover, Antoni Muñoz Navarro i Roger Pradel. «Modelling mortality causes in longitudinal data in the presence of tag loss: application to raptor poisoning and electrocution». Journal of Applied Ecology. doi: 10.1111/j.1365-2664.2011.02074.x
Documentos relacionados
Fecha de publicación: 14/11/2011