L’obra analitza els processos que afavoreixen l’ús del català entre la població jove. La presentació tindrà lloc dimecres, 25 d’octubre, a l’edifici Sa Riera a les 19 hores.
Dia: dimecres, 25 d’octubre de 2023
Hora: 19 hores
Lloc: sala d’actes de l’edifici Sa Riera. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma.
Tindrà lloc la presentació del llibre Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears, coordinat per les professores de la UIB i membres del GRESIB Xisca Castell, Elga Cremades i Maria del Mar Vanrell. A l’acte, que es farà a l’edifici Sa Riera dimecres, 25 d’octubre, a les 19 hores, hi participaran, a més de les coordinadores, Víctor Homar, vicerector de Política Científica i Investigació de la Universitat de les Illes Balears, i Llorenç Perelló, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
L’estudi va ser encarregat pel Govern de les Illes Balears al Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB amb els tres objectius principals següents: 1) comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre els joves en diferents contextos, 2) aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística, i 3) analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre ells.
Els resultats demostren que la llengua catalana a les Illes Balears ha entrat en una fase de retrocés. Un dels resultats més alarmants en aquest sentit és que els joves catalanoparlants són els qui muden més de llengua, i aquesta és una tendència en augment ―els catalanoparlants inicials mudaven 1,6 vegades més que els no catalanoparlants inicials el 2004, però 3,5 vegades més el 2014.
Tot i això, es detecten oportunitats per a la muda al català, com ara l’arribada a secundària i, més intensament, a la universitat i/o al món laboral, sobretot en un context de més presència social d’aquesta llengua i/o en què se’n reforci el valor instrumental.
El manteniment exclusiu del català com a llengua d’ús social és gairebé inexistent. De fet, l’estudi destaca que en l’àmbit concret de les Illes Balears no es detecta el perfil de catalanoparlant agut, és a dir, el qui mantindria el català (gairebé) sempre o cercaria estratègies per evitar les converses en castellà.
L’estudi també constata que una de les causes que dificulta el manteniment del català en converses amb desconeguts és el prejudici que el català només és apte per comunicar-se amb persones que són percebudes com a autòctones per la manera de parlar o per l’aparença. Aquestes dades demostren que es necessiten actuacions transversals i continuades en el temps per revertir aquesta situació.
Aquest estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració entre els investigadors del GRESIB i investigadors d’altres grups de recerca de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta (Open University).
La publicació es pot consultar en format digital a la pàgina web del Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears (https://cdsib.uib.cat/llibre-actituds-i-usos-linguistics-dels-joves-de-les-illes-balears/).
Fecha del evento: 24/10/2023
Fecha de publicación: 24/10/2023