Un estudi internacional liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) assenyala que les dades obtingudes dels desplaçaments de les aus en la superfície de la mar revelen semblances amb les obtingudes per les boies oceanogràfiques 

Un equip internacional liderat per científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) planteja una aproximació alternativa per estudiar els corrents superficials de la mar balear: analitzar el comportament d'ocells marins quan estan posats en la superfície de la mar durant l'època de cria. Els resultats del treball es publiquen a la revista Scientific Reports.

Fins al moment, els corrents superficials de la mar balear s'han estudiat combinant dades de velocitat registrades per boies, planadors i radars costaners d'alta freqüència amb dades obtingudes mitjançant satèl·lits. Però, després d'haver estudiat les dades del comportament de setanta-cinc individus de l'espècie virot gros (Calonectris diomedea) de les illes de Mallorca, Menorca i els Columbrets (petit arxipèlag situat enfront de les costes de València) i col·locar-los un dispositiu GPS, els investigadors han arribat a la conclusió que els desplaçaments d'aquests ocells ofereixen una informació tan fiable com l’aportada per altres dispositius.

El virot gros passa fins a deu hores posat en la superfície de la mar, durant les quals és arrossegat pels corrents superficials o el vent, després que s’hagi desplaçat des de les illes Balears a les zones d'aliment en la península. «Hem comparat les dades de velocitat obtingudes a partir de la posició dels ocells i els corrents superficials de la mar balear registrats mitjançant satèl·lits. Els resultats són similars», explica Antonio Sánchez-Román, coautor de l'estudi i científic del CSIC de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats.

«L'ús del virot gros i altres espècies d'ocells marins com a alternativa per mesurar els corrents superficials representa un estalvi energètic i econòmic considerable. A més, ens permet analitzar una part del comportament dels ocells marins que pràcticament no ha estat estudiada fins ara: els períodes de repòs en la superfície de la mar», afegeix Ananda Pascual, investigadora del CSIC de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats.

En utilitzar animals, a més, es pot obtenir informació de la mar en zones poc mostrejades mitjançant tècniques tradicionals poc viables des d'un punt de vista tècnic. «Conèixer més bé la dinàmica de la mar balear ajudarà no solament a fer una gestió més eficaç de l'entorn marí, sinó també a protegir-lo més de la presència i dispersió de contaminants», conclou Sánchez-Román.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Sánchez-Román, A., Gómez-Navarro, L., Fablet, R., Oro, D., Mason, E., Arcos, J. M., Ruiz, S. i Pascual, A. Rafting behaviour of seabirds as a proxy to describe surface ocean currents in the Balearic Sea. Scientific Reports. doi: 10.1038/s41598-018-36819-w. 

Fecha de publicación: Tue Jan 15 13:21:00 CET 2019