Fomentar l'aprenentatge, la curiositat, l'activitat física i intel·lectual en les persones grans és el millor antídot contra la pèrdua de memòria.
La investigació del psicòleg pretén analitzar els canvis cognitius que s'associen a l'envelliment per tal de ser una eina útil tant en la detecció com en la major comprensió d'aquests processos.
Una de les preocupacions principals de fer-se gran és, sens dubte, la pèrdua de memòria. L'envelliment de la població generat per una esperança de vida cada vegada més llarga és un dels fets que més preocupa la societat en general, ja que augmenta la possibilitat de prevalença i incidència de malalties degeneratives com l'Alzheimer o el Parkinson, causa freqüent de discapacitat i dependència que afecta les persones de més d'edat. Per aquest motiu les investigacions en l'àmbit de la prevenció del declivi cognitiu associat a l'edat són abundants i tenen una gran transcendència més enllà de l'àmbit purament científic. Hi ha un interès general per aquest tema que exigeix no sols investigació i divulgació dels resultats sinó també fer-los accessibles per poder donar pautes i respostes a la gent.
Precisament aquest objectiu ha estat el motor de la tesi doctoral que Daniel Adrover ha presentat a la Universitat de les Illes Balerars: Análisi neurocognitivo de la dinámica de las redes de memoria en el envejecimiento. L'estudi d'aquest psicòleg de la UIB pren com a punt de partida la importància que el cervell té en l'envelliment des d'un punt de vista físic. És a dir, com el deteriorament estructural i funcional de l'escorça prefrontal del cervell és proporcional al deteriorament cognitiu en la vellesa. I, per tant, com la degradació del lòbul frontal del cervell en les persones grans (bàsicament l'escorça prefrontal i l'hipocamp, encarregats respectivament d'organitzar la nostra conducta en el temps i d'emmagatzemar els records) pot esdevenir la causa principal de la pèrdua de capacitat (coneguda en termes científics com a «control atencional» o «flexibilitat cognitiva») d'aquestes persones per adaptar-se a les característiques canviants de l'entorn per assolir una meta definida.
Daniel Adrover planteja que viure en una societat que té l'objectiu de viure el màxim nombre d'anys possible només és viable si també es té en compte la qualitat de vida associada. Per això frenar la incidència de les malalties degeneratives passa -segons l'autor- per una bona prevenció primerenca basada a portar una vida saludable. No sols pel que fa a l'alimentació, sinó també, i sobretot, a l'hora de fomentar l'aprenentatge en les persones grans, la curiositat (un nou idioma pot ser una bona idea), l'activitat física i la intel·lectual. Explica Adrover que l'activitat física millora la irrigació cerebral, elimina components tòxics i té un efecte positiu directe sobre el control atencional (la capacitat que tenim per adaptar la nostra conducta a les circumstàncies canviants de l'entorn), i constata que les persones que envelleixen amb una bona capacitat mental preserven millor l'especificitat de les diferents regions cerebrals encarregades de la memòria (bàsicament l'escorça prefrontal i l'hipocamp). En aquesta línia, Daniel Adrover posa d'exemple com una jubilació abrupta i mal planificada pot precipitar els trastorns de memòria: «Després de la jubilació, els casos de deteriorament cognitiu es disparen, no solament perquè ens fem més grans, sinó perquè les persones ens sentim desorganitzades, de vegades, menys útils a la societat. Jo pens que les persones grans són un tresor laboral que s'hauria d'aprofitar per transmetre als joves en termes de saviesa, en termes d'allò que no està escrit als llibres».
Actualment Daniel Adrover fa una estada postdoctoral a Mont-real (Canadà) per investigar com les persones que són bilingües, amb la seva capacitat de dominar i parlar diàriament dues llengües, manifesten els símptomes cognitius associats a l'envelliment més tard i tenen algunes capacitats de control cognitiu millors que els monolingües de la mateixa edat.
Documentos relacionados
Fecha de publicación: 11/01/2010