La dispersió de les larves de peixos a la Mediterrània occidental

(Contenido en el idioma por defecto)

Un estudi amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) analitza com es dispersen les larves de nou espècies de peixos a la Mediterrània occidental durant l'any i identifica tres grans àrees, entre les quals gairebé no hi ha intercanvi de peixos 

Un nou estudi analitza com es dispersen les larves de nou espècies de peixos a la Mediterrània occidental. Identifica tres grans àrees, entre les quals gairebé no hi ha intercanvi de peixos, de manera que les espècies romandrien durant tota la vida a la mateixa àrea on varen néixer. L’estudi, liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC (CEAB-CSIC), el Sistema d’Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears (ICTS SOCIB), l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB-IRBio) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), s’acaba de publicar a la revista Progress in Oceanography.

Les tres àrees identificades són la mar balear, la conca algeriana occidental i la mar d’Alboran. Són tres àrees marines separades per discontinuïtats oceanogràfiques que actuen com a barreres, en aquest cas, el canal d’Eivissa i el front Almeria-Oran, dos espais difícils de travessar per les larves dels peixos a causa de la complexa circulació i l’intercanvi de massa d’aigua.

Aquests resultats són rellevants per establir àrees protegides, ja que moltes de les espècies de peixos demersals —els que viuen als fons marins— són sedentàries en la vida adulta i amb prou feines es desplacen. Ara bé, quan estan en fase larvària, es mouen principalment pels corrents, moment en què tenen més probabilitat de dispersar-se fora de les localitzacions d’origen.

Poc intercanvi entre àrees marines

Les espècies estudiades són la variada (Diplodus vulgaris), el sarg (Diplodus sargus), la morruda (Diplodus puntazzo), la salpa (Sarpa salpa), l’oblada (Oblada melanura), la castanyoleta (Chromis chromis), la donzella (Coris julis), l’enrocador (Symphodus ocellatus) i el llavió (Symphodus tinca).

Aquestes espècies són molt abundants i tenen diferències en els nivells tròfics, en les èpoques i formes de reproducció, i en la durada de la fase larvària (des dels set fins als quaranta-tres dies i amb posta d’ous en diferents estacions de l’any).

«A més, gràcies a un estudi anterior, tenim informació individualitzada de la data de naixement i de la durada de vida larvària d’aquestes espècies», explica Hèctor Torrado, investigador del CEAB-CSIC i de la UB-IRBio, i autor principal de l’estudi.

«Tot això ha permès modelitzar la dispersió a escala individual i inferir el possible origen de cada exemplar», assenyala l’expert.

Per part seva, Enrique Macpherson, investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, assenyala que el treball «demostra que en les tres àrees identificades hi ha poc intercanvi d’individus de totes les espècies, i haurien de ser considerades tres unitats hidrodinàmiques». Aquesta informació és rellevant per establir reserves marines.

Les reserves han de garantir la connectivitat

Per ser efectives, les reserves marines han de funcionar en xarxa, ja que permet la interconnexió de les poblacions. Això permet un flux d’espècies i individus que assegura l’eficàcia en la conservació dels ecosistemes marins.

«D’aquesta manera, en cada unitat hidrodinàmica podem establir una bona xarxa d’àrees interconnectades, però aquesta connexió serà feble entre unitats», explica Marta Pascual, professora de la Facultat de Biologia i de l’IRBio i coautora de l’estudi. «Aquesta informació —afegeix— s’ha de tenir en compte en dissenyar una xarxa d’àrees protegides que inclogui zones diferents».

Així, la majoria dels peixos passen la vida a la mateixa regió oceanogràfica on nasqueren. No obstant això, també hi ha excepcions. Per exemple, a la mar balear gairebé tots els individus són originaris de la mateixa àrea, però n’hi ha que podrien haver arribat des del nord, d’aigües provençals o de la mar de Ligúria.

Els experts també assenyalen com a factors importants que cal tenir presents les dates de reproducció de les espècies (és a dir, la posta d’ous, l’eclosió i la durada del període larvari). Tal com detalla l’estudi, hi ha canvis estacionals en les barreres oceanogràfiques que n’afecten la permeabilitat i, conseqüentment, el pas de larves per aquestes barreres. Així mateix, la velocitat i la direcció dels corrents poden canviar durant l’any, la qual cosa també afecta la dispersió de les larves i la connectivitat entre zones.

A més, hi ha àrees amb més variació, no només estacional, sinó també interanual, i això pot modificar la connectivitat entre les localitats a escala evolutiva.

La dinàmica i les variacions estacionals de les masses d’aigua poden determinar en gran mesura els patrons de connectivitat d’aquestes espècies, apunten els experts. Els resultats obtinguts respecte de les nou espècies estudiades els fan pensar que podrien ser extrapolables a la majoria de peixos costaners de la Mediterrània occidental: «Veiem que les tres unitats hidrodinàmiques s’han detectat en espècies que es reprodueixen en estacions diferents i que tenen una durada de la vida larvària també diferent», expliquen.

«De tota manera, a petita escala veiem la importància del dia de naixement en l’origen de les larves que s’assenten en una localitat, la qual cosa suggereix que tant la direcció com la distància recorreguda estan influenciades per les variables oceanogràfiques de la zona», conclouen els experts.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Referència bibliogràfica

Torrado, H., Mourre, B., Raventós, N., Carreras, C., Tintoré, J., Pascual, M., Macpherson, E. (2021). Impact of individual early life traits in larval dispersal: a multispecies approach using backtracking models. Progress in Oceanography, març de 2021, https://doi.org//10.1016/j.pocean.2021.102518. 

Fecha del evento: 16/04/2021

Fecha de publicación: Fri Apr 16 07:13:00 CEST 2021