La UIB i el Consell de Mallorca commemoren la Germania amb unes jornades sobre la transcendència d'aquella revolta social a Mallorca

(Contenido en el idioma por defecto)

La Germania (1521-1523) és el conflicte social més important de la història de Mallorca, i marcà el final d’una època i el principi d’una altra. Amb aquesta premissa, el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, amb el patrocini i col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, organitza unes jornades, titulades La Germania a Mallorca i la Seva Transcendència, per commemorar, l’any que ve, el 5è centenari de la revolta.

Les jornades, previstes per als dies 7 i 8 d’octubre de 2021, abordaran quatre gran àmbits: els precedents i fonaments ideològics de la Germania; la Germania vista per la historiografia moderna i contemporània; entre la història i la política, el context i els esdeveniments; la repressió i el canvi social i econòmic després de la Germania.

Conscients de la transcendència d’aquells esdeveniments i de les conseqüències que tingueren per a la història de Mallorca, aquesta trobada acadèmica reunirà experts de la UIB i d’altres universitats de l’àmbit de la Corona d’Aragó. Així mateix, s’hi podran presentar comunicacions, fonamentalment referides a estudis de casos o locals, com, per exemple, els esdeveniments i les conseqüències de la Germania a les poblacions de Mallorca.

La vicepresidenta primera del Consell, Bel Busquets, assegura que «els mallorquins i les mallorquines tenen el dret de conèixer i saber més coses sobre el seu passat, i les institucions públiques tenim el deure de promoure aquest autoconeixement i difondre’l perquè arribi al màxim possible de públic interessat».

Al 1521, les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del Regne, que ofegava la gran majoria les famílies mallorquines— coincidien amb les d’aixecaments de la població anteriors. No obstant això, la Germania se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població de Mallorca, a més del component virulent i de la repressió despietada de què fou objecte, seguida de la imposició de càstigs, execucions i multes importantíssimes.

Aquest moviment suposà una reducció molt nombrosa de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després. En la història de Mallorca, la Germania marca un final i un principi. A conseqüència de la derrota dels estaments populars, sortí reforçat encara més el predomini social i econòmic de l’aristocràcia ciutadana, que, a l’àrea rural, es va fer palesa en la consolidació d’un paisatge agrari nou, basat en les possessions i que en molts d’aspectes va perdurar fins a l’època contemporània.

Aquestes circumstàncies, segons els experts, expliquen que la Germania es convertís en un tema tractat detingudament pels cronistes del Regne i, posteriorment, a partir del segle XIX, en un objecte de debat ideològic i polític. D’aleshores ençà, vindicats pels progressistes i refusats pels conservadors, la Germania i els agermanats aparegueren i desaparegueren, tot depenent dels vaivens sociopolítics, en el viari urbà, en la nòmina de fills il·lustres, en la premsa, en la literatura i en les arts.

A la presentació de les jornades, hi han assistit el vicerector d’Investigació i Internacionalització, Enrique García Riaza, i la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, que han acompanyat els historiadors Miquel Àngel Capellà, director del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts; el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura, i Antoni Mas, professor d’Història Medieval i coordinador de les jornades. 

Fecha de publicación: 06/11/2020