La recerca s'ha publicat al darrer número del Journal of Applied Ecology
Un estudi científic fet pels investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) en col·laboració amb la Universitat de la Corunya, la Universitat de Califòrnia a Riverside i la Generalitat Valenciana, analitza la ràpida resposta dels voltors comuns (Gyps fulvus) a l'aturada de turbines individuals en parcs eòlics i a la ubicació de menjadors artificials allunyats de zones problemàtiques que es varen dur a terme per incrementar la supervivència i la taxa de fecunditat d'aquesta espècie després de la crisi alimentària de les vaques boges (2006-2008). Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) que han participat en aquest estudi són Alejandro Martínez-Abraín, Giacomo Tavecchia i Daniel Oro, del Departament de Biodiversitat i Conservació.
L'estudi s'ha localitzat a la zona est d'Espanya, entre les províncies de Castelló i Terol, que és una de les àrees que concentra més població de voltors comuns de l'Estat (aproximadament un 21 per cent de la població total d'aquesta espècie a Espanya). Els resultats de la recerca indiquen que la població d'aquestes aus, que fins al moment de la crisi de les vaques boges es trobava en ràpid creixement, va patir una reducció del 24 per cent, coincidint amb l'actuació sincrònica de les turbines eòliques i la manca de subministrament de carronyes als canyets o punts d'alimentació d'aus rapaces necròfagues, a causa de les restriccions legals per l'epidèmia d'encefalopatia espongiforme bovina (EEB).
Concretament, els voltors varen experimentar una reducció en la seva probabilitat de supervivència del 30 per cent i una reducció en la fecunditat del 35 per cent. Tot i això, la població de voltors va recuperar la seva taxa de creixement anterior més ràpidament del que s'esperava una vegada es varen aturar les turbines més problemàtiques i s'obriren menjadors allunyats de les zones més conflictives. L'acció del parc eòlic va resultar ser la causa més profunda del descens en la taxa de supervivència i, com aclareix el doctor Alejandro Martínez Abraín, autor de l'estudi: «la ràpida recuperació va ser deguda probablement a l'acció de dos mecanismes naturals d'amortiment: la immigració des de grans colònies properes i el retorn a la reproducció d'adults que havien abandonat la cria en començar els problemes».
Escassetat de menjar i aerogeneradors
A Espanya, els voltors i altres aus carronyaires fa segles que reben menjar suplementari de l'home, però aquests menjadors artificials es varen tancar el 2006/2007 com a part de les mesures de control de la malaltia EEB. Estudis científics previs destaquen la utilitat d'aquestes estacions alimentàries per incrementar la supervivència de carronyaires amenaçats, si bé inevitablement duen associada una indesitjable concentració de l'espècie a l'espai.
D'altra banda, el risc de mort per col·lisió amb les turbines dels parcs eòlics s'ha incrementat considerablement els darrers anys. Aquests parcs s'ubiquen generalment en àrees de vent de vessant, la qual cosa sol coincidir amb l'àrea operativa de les colònies de les espècies carronyaires, que utilitzen els mateixos corrents d'aire per planar.
«Utilitzant les dades de captura i recaptura i l'observació directa per controlar l'impacte d'aquests canvis en la població de voltors, s'ha arribat a la conclusió que tant els parcs eòlics com l'alimentació suplementària poden tenir conseqüències complexes si la col·locació o el tancament de menjadors altera els patrons espacials de moviment, de manera que els voltors, com que s'han de desviar de la ruta habitual, són més vulnerables a les turbines de vent», precisa Martínez Abraín.
Eficiència en la gestió, el punt clau
El tancament puntual de turbines ha resultat una mesura efectiva de gestió a curt termini, juntament amb la disponibilitat a llarg termini de fonts d'aliment disperses en l'espai, lluny dels parcs eòlics. Així doncs, el científic incideix en la importància d'una òptima gestió mediambiental: «és fonamental i recomanable que els menjadors dels voltors imitin al màxim l'escenari ecològic d'alta impredictibilitat en la qual els voltors han evolucionat, disposant de molts menjadors de petita mida repartits per les àrees de campeig dels voltors, evitant d'aquesta manera els efectes negatius de concentració al voltant de les àrees de cria». A més, afegeix l'investigador, «aquesta solució de gestió és més barata que el tancament de parcs eòlics sencers o fins i tot que la paralització de turbines de vent individuals, la qual cosa pot ocasionar alts costs econòmics».
L'estudi l'han finançat el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Font: IMEDEA
Referència bibliogràfica
Alejandro Martínez-Abraín, Giacomo Tavecchia, Helen M. Regan, Juan Jiménez, Martín Surroca and Daniel Oro. «Effects of wind farms and food scarcity on a large scavenging bird species following an epidemic of bovine spongiform encephalopathy». Journal of Applied Ecology doi: 10.1111/j.1365-2664.2011.02080.x
Documentos relacionados
Fecha de publicación: 30/11/2011