És la bemiparina una alternativa al tractament de les llagues causades per la diabetis?

(Contenido en el idioma por defecto)

La tesi doctoral de Manuel Rullan Garcia investiga l'eficàcia d'aquest fàrmac anticoagulant en el tractament de les lesions cutànies dels pacients diabètics 

La diabetis mellitus es caracteritza per una lenta degeneració sistèmica que causa l'estat d'hiperglucèmia sostinguda sobre tots els teixits, i particularment sobre el sistema vascular. Així, l'angiopatia és una patologia cardiovascular molt comuna en els pacients diabètics, i pot explicar per si mateixa bona part de la fisiopatologia de la miocardiopatia, la retinopatia, la nefropatia, la neuropatia i les alteracions tròfiques perifèriques. Totes són complicacions cròniques característiques de la diabetis, que presenten una alteració manifestament vascular, considerant els seus diversos mecanismes.

A les extremitats inferiors, l'existència d'alteracions vasculars, neurològiques i dermatològiques afavoreix l'aparició de lesions cutànies en forma de llagues. Aquestes ferides progressen ràpidament, són males de controlar i es cronifiquen. Desafortunadament, i malgrat les cures practicades, hi ha bastants pacients diabètics als quals els han d’arribar a fer amputacions a conseqüència de les lesions. De fet, aquestes llagues són un problema de salut que encara ara no té cap tractament sistèmic que intervingui en el seu component vascular.

La tesi doctoral de Manuel Rullan Garcia, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga l'eficàcia per al tractament d'aquestes llagues d'un fàrmac anticoagulant, utilitzat de manera habitual en el tractament de la trombosi i l’infart de miocardi, com és la bemiparina, una heparina de poc pes molecular. Amb aquest objectiu, el doctorand va dissenyar un assaig clínic en fase III-IV, controlat amb placebo i aleatoritzat en dos braços paral·lels i triple cec.

L'estudi va comptar amb la participació de 77 pacients, repartits aleatòriament en dos grups, un dels quals va ser tractat amb bemiparina durant un període de 90 dies, i el segon va rebre únicament placebo.

Fruit de l'estudi, es va comprovar l'eficàcia i la seguretat de l'ús de la bemiparina en el tractament d'aquestes llagues.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: ¿Es útil la heparina de bajo peso molecular en el tratamiento de las úlceras en las extremidades inferiores del paciente diabético en atención primaria?
  • Autor: Manuel Carlos Valerio Rullan Garcia
  • Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
  • Directors: Joan Llobera Cànaves i Lluís Masmiquel Comas 

Fecha de publicación: 09/10/2019