Els turistes pagarien 1,23 euros al dia per salvar un metre de platja del canvi climàtic

(Contenido en el idioma por defecto)

Un estudi de la UIB analitza la disposició que tenen els turistes a pagar per una sèrie de mesures orientades a minimitzar els impactes negatius que el canvi climàtic podria arribar a tenir sobre la costa de Mallorca

Què pagaries per conservar les platges? Pagaries el mateix per mantenir les praderies de posidònia que per estalviar-te un dia de grumers a la mar? Els turistes que visiten Mallorca estarien disposats a pagar 1,23 euros per cada dia d’estada a l’illa i contribuir, així, a evitar la pèrdua d’un metre de costa de platja derivat de l’augment del nivell de la mar provocat pel canvi climàtic. Si es tractàs d’evitar les arribades massives de grumers, hi contribuirien amb 0,9 euros per cada dia d’estada, i pagarien 0,31 euros per recuperar l’1 per cent de les zones de praderies marines de posidònia.

Així ho conclou un estudi de la doctora Alejandra R. Enríquez i el doctor Àngel Bujosa, professor titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, que ha publicat recentment la revista científica Climatic Change. L’estudi és part de la tesi doctoral d’Alejandra R. Enríquez, defensada el novembre de 2019 a la Universitat de les Illes Balears. A l’actualitat, Enríquez és investigadora postdoctoral a la Universitat de Florida Central, als Estats Units.

Avaluar la disposició dels turistes a pagar

L’estudi presenta una aplicació de la metodologia d’experiments d’elecció per mesurar la disposició que tenen els turistes a pagar per un conjunt de polítiques destinades a reduir tres dels principals canvis ambientals induïts pel canvi climàtic, com són la pèrdua de superfície de les platges a conseqüència de l’increment del nivell de la mar, la pèrdua de praderies de Posidonia oceanica i l’augment de la població de grumers, tots provocats per l’escalfament de l’aigua de la mar.

Els experiments d’elecció són un mètode de valoració econòmica de prioritats declarades que permeten mesurar i valorar econòmicament les preferències dels enquestats sobre la base de diferents escenaris hipotètics que descriuen canvis específics sobre els nivells d’un determinat bé o recurs.

En el cas que ens ocupa, aquesta metodologia es va aplicar mitjançant una enquesta en el marc d’un projecte de recerca més ampli que té com a objectiu avaluar els efectes del canvi climàtic en el benestar dels turistes que visiten les illes Balears. El qüestionari es va organitzar en tres parts. A més de demanar sobre les característiques del viatge i de l’allotjament, la primera part indagava sobre la importància dels problemes ambientals que poden afectar l’experiència turística a la destinació; la segona part introduïa una descripció detallada dels impactes que s’esperava que el canvi climàtic tingués en la destinació i, la tercera part, incidia en les característiques socioeconòmiques dels enquestats.

Suport a les mesures per contrarestar els impactes del canvi climàtic

Els resultats assolits pels investigadors mostren que els visitants de Mallorca donen suport a la implementació de mesures per contrarestar els tres impactes ambientals esmentats: el retrocés de les platges, la pèrdua de praderies de posidònia i les arribades massives de grumers. A més, també confirmen que els efectes del canvi climàtic en aquests atributs mediambientals alteraran l’atractiu de Mallorca com a destinació turística.

Finalment, l’estudi també recull que els visitants no responen de manera homogènia. Els turistes de més edat i amb nivells educatius més elevats són també els més conscienciats amb els impactes del canvi climàtic i els qui donen més suport a l’adopció de mesures de mitigació d’aquests efectes. En canvi, els turistes que visiten Mallorca atrets per la seva dotació d’infraestructures d’allotjament (enlloc d’altres atributs relacionats amb el clima o el capital natural), no estan tan conscienciats dels canvis que es poden produir en els ecosistemes costaners i mostren menys suport a les mesures per frenar-los.

Segons els investigadors, aquests resultats són rellevants per a la planificació turística, atès que poden guiar el disseny de polítiques d’adaptació que redueixin l’impacte negatiu del canvi climàtic en el benestar dels turistes i, d’aquesta manera, minimitzin la pèrdua d’atractiu de la destinació.

Referència bibliogràfica

Enríquez, A. R. i Bujosa Bestard, A. «Measuring the economic impact of climate-induced environmental changes on sun-and-beach tourism». Climatic Change (2020). doi: https://doi.org/10.1007/s10584-020-02682-w.

Fecha del evento: 31/03/2020

Fecha de publicación: 31/03/2020