Els catedràtics de la UIB Jesús Salinas i Jaume Sureda són dos dels cinquanta professors de l’àmbit de l’Educació que han avalat el manifest a favor de l’«Educomunicació» com a via per fer front als reptes digitals i evitar l'expansió de les notícies falses.
Un centenar de catedràtics i professors de 33 universitats espanyoles, liderats pels doctors Ignacio Aguadel i Javier Marzal-Felici, han fet públic un manifest en el qual exigeixen més formació en matèria de comunicació per als futurs mestres. El manifest, titulat «La educomunicación en España: un reto urgente para la sociedad digital», es pot llegir a la pàgina web <https://www.edu-comunicacion.es >. Així mateix, han llançat una recollida pública de signatures de suport a través de la plataforma Change.org, a la qual es pot accedir des de l'adreça <http://chng.it/PZ5ynKNYB4>. Els catedràtics de la UIB Jesús Salinas i Jaume Sureda són dos dels 50 professors de l’àmbit de l’Educació que avalen el manifest.
Segons recullen en el document, l'alfabetització mediàtica continua essent una matèria pendent en el sistema educatiu espanyol després de quasi 50 anys de democràcia. Aquesta mancança s'ha agreujada per la pandèmia del coronavirus, que ha posat de manifest que les administracions educatives i la majoria de centres educatius no estaven preparats per afrontar un nou escenari en el qual les tecnologies aplicades a l'educació i l'adquisició de competències mediàtiques han estat essencials. En aquest sentit, els experts en educació i comunicació asseguren que la crisi sanitària ha vingut acompanyada «d’una altra pandèmia informativa», relacionada amb la propagació de faules, mentides i notícies falses, que inunden les xarxes socials des de fa anys, i a la qual s'han d'enfrontar tant el sistema educatiu com el mediàtic.
La petició del grup d'experts va en la línia de les manifestacions de la UNESCO, de la Comissió i del Parlament europeus, que fa anys que insisteixen en la necessitat de potenciar l'alfabetització mediàtica per convertir Europa en una economia del coneixement més competitiva i inclusiva. Aquesta alfabetització mediàtica s'entén com la capacitat d'emprar i comprendre críticament els mitjans de comunicació en els seus múltiples contextos. Per arribar-hi, cal formar els futurs educadors en un conjunt de competències digitals específiques que actualment no formen part dels plans d'estudi dels graus de Mestre d’Educació Infantil i d'Educació Primària, ni tampoc dels del Màster Universitari de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Aquesta situació, assenyalen els signants del manifest, és un «greu anacronisme» d’aquesta formació universitària davant l'actual omnipresència de les pantalles i de la imatge, i la utilització intensiva d'internet i de les xarxes socials. En la seva opinió, la formació mediàtica i audiovisual «té un enorme valor estratègic per aconseguir el desenvolupament autèntic de la societat del coneixement, amb una rellevància només comparable a la necessitat de disposar d’un sistema comunicatiu i audiovisual sòlid, sanejat, plural, lliure de control governamental i de corrupció».
Per tot això, el centenar de docents reclama aplicar la Recomanació 2009/625/CE de la Unió Europea a tot el sistema educatiu, des de l'educació infantil fins al batxillerat, i situar l'alfabetització mediàtica en una posició central i transversal del currículum. També exigeixen reforçar la formació de professorat en l'educació de i amb els mitjans audiovisuals, avui plenament digitals, així com entendre que l'educació mediàtica no es redueix a l'estudi d'aspectes tècnics, a l'ús de dispositius i programes, sinó que remet sobretot a la promoció de valors democràtics i al foment d'una actitud cívica i crítica davant els mitjans.
En aquesta mateixa línia, consideren que una proposta innovadora que solucionaria la situació actual seria la creació de dobles graus en Mestre en Educació i Comunicació, ja que permetria crear noves vies de col·laboració no solament en l'àmbit de la docència, sinó també en els de la investigació i de la transferència. Amb aquest doble grau, es formarien educadors amb altes competències comunicatives, un perfil professional que podria tenir molta demanda els pròxims anys en els centres educatius, però també en sectors relacionats, com són l'editorial o l'audiovisual.
Així mateix, els signants del manifest també reclamen que el Ministeri d'Educació i el d'Universitats facin les passes necessàries per revisar el Màster Universitari de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes.
El manifest conclou assegurant que és hora que es produeixen «avanços ferms» en el desenvolupament de l'educació mediàtica a Espanya, ja que les seves universitats disposen de les eines, les investigacions prèvies i els coneixements necessaris per fer-ho, i «només es necessita la voluntat decidida dels responsables de les administracions educatives i dels equips rectorals». En la seva opinió, ha arribat el moment d'una política pública per «fomentar la formació curricular en educació i comunicació com a eixos essencials del nostre progrés ciutadà».
Fecha de publicación: 26/05/2021