Un equip d'investigadors del grup de Neurofarmacologia de la Universitat de les Illes Balears col·labora en el desenvolupament d'una nova família de molècules candidates a fàrmac per a malalties neurodegeneratives i dolor crònic.
Un estudi publicat a la revista Journal of Medicinal Chemistry presenta una nova família de compostos candidats per al tractament de l’Alzheimer i del dolor que ha mostrat efectes prometedors en assajos amb models animals.
Investigadors del grup d’R+D+I de Neurofarmacologia de la Universitat de les Illes Balears han participat en l’equip multidisciplinari liderat per la Universitat de Barcelona que ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que modulen una diana terapèutica molt poc estudiada, els receptors imidazòlics I2. Aquests receptors es troben alterats en nombroses malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics efectius.
Segons els investigadors, el nou compost té les «característiques necessàries per progressar en fases preclíniques i poder situar-se com un potencial fàrmac antiAlzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador».
El nou treball l’ha coordinat Carmen Escolano, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i hi han participat investigadors de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro) i de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERNED). També hi han col·laborat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), la Universitat del País Basc, l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), la Universitat de Granada, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació MEDINA Centre d'Excel·lència en Investigació de Medicaments Innovadors d'Andalusia, la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica).
Millora dels marcadors bioquímics sense efectes tòxics
Els receptors imidazòlics I2 es localitzen en diversos òrgans i s’ha demostrat que participen en múltiples processos fisiològics (analgèsia, inflamació, desordres del sistema nerviós, etc.). De fet, els seus nivells es troben alterats en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i la seva modulació ha mostrat que té impacte en el dolor, per la qual cosa aquests receptors s’han identificat com a dianes farmacològiques potencials.
El nou estudi és el resultat d’un procés exigent de química mèdica que ha inclòs processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat, un fet que ha dut els investigadors a desenvolupar compostos amb una afinitat i selectivitat elevades envers els receptors imidazòlics I2.
Aquests compostos candidats s’han avaluat, en estudis preliminars, en models animals tant de malaltia neurodegenerativa com contra el dolor, en els quals han demostrat que són molt eficients i que no tenen efectes tòxics.
Es tracta de molècules que són estructuralment diferents de les que s’han utilitzat fins ara per interaccionar amb aquests receptors. «Tenir molècules altament afins i selectives per a aquests receptors permet descriure quina és la seva implicació farmacològica en malalties com l’Alzheimer i el dolor i proposar fàrmacs que en millorin el tractament», afegeix la investigadora Carmen Escolano.
Un mecanisme d’acció conegut
Un altre dels elements destacats de la recerca és que el compost té un mecanisme d’acció innovador que s’ha validat en diversos estudis previs. Per als investigadors, aquests resultats suposen un avantatge en el desenvolupament d’agents terapèutics nous. «Descriure mecanismes d’acció innovadors permet proposar molècules noves que, després de patir processos de millora, es poden convertir, després d’anys de recerca, en nous fàrmacs per curar malalties que necessiten alternatives terapèutiques», destaca Carmen Escolano. «El desenvolupament d’eines noves com les que presentam en aquest treball, que permeten modular dianes terapèutiques amb implicació en determinades malalties, és la porta a aquests nous fàrmacs».
En aquest sentit, els investigadors ja treballen en la caracterització completa dels receptors imidazòlics I2 per poder modular-los d’una manera «molt eficaç i selectiva, la qual cosa obrirà el camp al desenvolupament de noves molècules per a diferents indicacions terapèutiques», conclou la investigadora de la Universitat de Barcelona.
Font: Universitat de Barcelona
Referència bibliogràfica
Bagán, Andrea; López-Ruiz, Alba; Abás, Sònia; Ruiz-Cantero, M. Carmen; Vasilopoulou, Foteini; Taboada-Jara, Teresa; Griñán-Ferré, Christian; Pallàs, Mercè; Muguruza, Carolina; Deu-Alarcia, Rebeca; Callado, Luis F.; Entrena, José M.; Cobos, Enrique J.; Pérez, Belén; Morales-García, José A.; Molins, Elies; De Jonghe, Steven; Daelemans, Dirk; Brea, José; Val, Cristina; Loza, M. Isabel; Hernández-Hernández, Elena; García-Sevilla, Jesús A.; García-Fuster, M. Julia; Díaz, Caridad; Fernández-Godino, Rosario; Genilloud, Olga; Beljkaš, Milan; Oljačić, Slavica; Nikolic, Katarina; Escolano, Carmen. «Discovery of (3-Phenylcarbamoyl-3,4-dihydro-2H-pyrrol-2-yl) phosphonates as Imidazoline I2 Receptor Ligands with Anti-Alzheimer and Analgesic Properties». Journal of Medicinal Chemistry, gener de 2025. DOI: 10.1021/acs.jmedchem.4c01644.
Fecha de publicación: Fri May 30 09:30:00 CEST 2025
