L'Anuari de l'Educació de les Illes Balears presenta la 21a edició el dijous 21 de novembre a la seu de la UIB a Menorca. 

L'Anuari de l'Educació celebra enguany dues dècades d’estudi del sistema educatiu a les Illes Balears. Des de l'any 2004, el Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears elabora aquesta publicació amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya, i en col·laboració amb el Govern autonòmic, amb l'objectiu d’estimular el debat públic sobre l'educació a les Illes Balears i posar èmfasi en els temes emergents i rellevants per a la comunitat educativa. L’anuari es presentarà el dijous, 21 de novembre, a les 19.30 hores a la seu universitària a Alaior.

L’edició d’enguany posa l’accent en les tecnologies educatives i els resultats PISA. També s’aporten resultats educatius desglossats per illa. Quant a les tecnologies, se subratlla que els nous avenços representen noves maneres d’aprenentatge i que cal analitzar de manera crítica la relació entre educació i tecnologia. L’anàlisi dels resultats PISA assenyala la convergència dels resultats de les Illes Balears amb els resultats a escala estatal, europea i de l’OCDE.

Dades educatives a Menorca

 

Com cada any, s’analitzen les dades educatives de manera diferenciada per illa. En concret, s’estudien la promoció de l’alumnat a educació primària, a ESO i a batxillerat, la taxa de repetició i la presència d’alumnat estranger.

Quant a l’alumnat que promociona a educació primària, Menorca obté les xifres més altes, en relació amb les altres illes, en la promoció de 4t a 5è de primària i en la promoció de 6è de primària a ESO. En alumnat que promociona al batxillerat ordinari, Menorca presenta els resultats més alts en promoció de primer a segon, i en el percentatge dels que acaben segon.

Pel que fa a la taxa de repetició, en el curs 2023-24 Menorca presenta els percentatges de repetició més baixos de l’arxipèlag tant a educació primària com a educació secundària. A educació primària, és el cas a tots els cursos estudiats, tant a 2n (2,2%), com a 4t (0,8%) i a 6è (0,3%). A educació secundària, de 1r a 4t d’ESO obtenen les taxes més baixes, en percentatges que oscil·len entre el 3,7 de 4t d’ESO i el 6,1 de 2n d’ESO.

En relació amb la presència d’alumnat estranger, Menorca presenta els percentatges més baixos en gairebé totes les distintes etapes educatives, amb un 11,3% de mitjana. L’única excepció es produeix als cicles formatius de grau superior.

Aportacions menorquines

L’anuari també inclou aportacions d’autors de Menorca. David Sánchez Aguayo, de l’IES Cap de Llevant, exposa com aplicar les pedagogies d’aprenentatge actiu a la pràctica docent, i exposa experiències que s’han implementat amb alumnes i docents de Menorca.

Una altra autora de Menorca, Myriam Sánchez Ponce, estudia, amb Aina Amengual, els resultats de l’informe PISA, concretament, el que fa referència a les interaccions entre benestar, segregació i resiliència en el procés d’aprenentatge. Les autores conclouen que per promoure l’aprenentatge efectiu, que fomenti l’èxit acadèmic i el benestar de l’alumnat i del professorat, és necessari adoptar enfocaments que reconeguin les necessitats i experiències diversificades, que hi responguin, que lluitin contra la segregació i promoguin la igualtat d’oportunitats.

Fecha del evento: 21/11/2024

Fecha de publicación: 19/11/2024