L'Anuari de l'Educació de les Illes Balears presenta la 21a edició el dimecres 20 de novembre a les 19h a la Seu universitària d'Eivissa, centrada en tecnologies educatives i resultats de l'informe PISA. 

 La Universitat de les Illes Balears, la Fundació Guillem Cifre de Colonya i la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern autonòmic presenten el 20 de novembre la 21a edició de l’anuari a Eivissa, orientada cap a les tecnologies educatives i els resultats de l’informe PISA.

Aquesta edició se centra en dues qüestions d’especial importància: l’ús de la tecnologia i els resultats del darrer informe PISA. La publicació recull, a més del pròleg i la introducció, un total de 25 ponències en què han participat una seixantena de col·laboradores.

Dues d’aquestes ponències expliquen experiències dutes a terme a Eivissa, com és el treball sobre el benestar que s’ha fet a l’IES Isidor Macabich o el capítol sobre el paper de la Federació de Pares i Mares en la participació de les famílies a Eivissa. També hi ha aportacions d’investigadores d’Eivissa, tot i que no se centren específicament en l’illa sinó en el conjunt de les Illes Balears, com el capítol de problemes de comportament o l’estudi sobre flexibilització de l’ensenyament.

Pel que fa les dades de l’apartat sobre el sistema educatiu, veiem que Eivissa i Formentera aglutinen el 13% de l’alumnat matriculat a primària, el 12,4% de secundària i el 13,1% de batxillerat. Pel que fa alumnat de cicles formatius, Eivissa i Formentera presenten percentatges més elevats que Menorca, excepte en cicles superiors, on el percentatge és inferior.

Eivissa i Formentera mostren nivells elevats de promoció a primària superiors als de Mallorca (98,9% en relació amb el 98,5% de Mallorca) però inferiors als de Menorca (99,5%). Passa el mateix a secundària, que mostra percentatges lleugerament superiors a Mallorca pel que fa la promoció a 4t d’ESO (87,7% en relació amb el 87% de Mallorca) però inferiors a Menorca (91%). Així mateix, el percentatge de repeticions (alumnat que repeteix curs) ha anat disminuint considerablement des de fa 10 anys, i segueix la línia pedagògica que tendeix a substituir la repetició per altres estratègies més inclusives.

També a Eivissa, el percentatge de repeticions es manté dins aquesta tendència, i se situa entre Mallorca i Menorca pel que fa a repetició a 6è de primària. Pel que fa a secundària, en general amb percentatges de repetició molt més elevats, Eivissa se situa en nivells superiors a la resta de les illes en els cursos més avançats (8,4 a 4t d’ESO davant el 6,5 de Mallorca i el 4,8 de Menorca).

On destaquen més les Pitiüses és en el nombre d’alumnat estranger, molt superior al de les altres illes i en tots els nivells. Així, mentre Mallorca presenta un 18,1% d’alumnat estranger i Menorca l’11,3%, a Eivissa i Formentera el percentatge puja gairebé al 24%.

Segons explica la professora Núria Vallès-Peris en la introducció de l’anuari, els avanços tecnològics no són simples eines, sinó que representen noves formes d’ensenyament i aprenentatge. Cal, aleshores, com suggereix l'autora, considerar noves perspectives interpretatives en la relació entre educació i tecnologia, les quals haurien de tenir en compte les desigualtats i els costos ambientals de la tecnologia.

Dins aquest mateix debat de les tecnologies educatives s’encabeixen tres capítols que configuren el bloc digital, amb temàtiques com l’ús de les tecnologies digitals per part de famílies, professors i alumnes; la intel·ligència artificial (IA) com a eina per personalitzar l’aprenentatge i millorar la detecció de dificultats, o la importància d’un treball acurat en  les competències de lectura i escriptura al marge de les tecnologies digitals per tal de disminuir el risc de minva dels resultats cognitius de l’aprenentatge en els alumnes.

Dins l’apartat de Recerca i Innovació Pedagògica se situa el capítol de l’experiència de l’IES Isidor Macabich, que ens parla sobre la importància de dirigir la mirada cap a un model d’educació més integral i valorar aspectes com l’educació emocional, l’atenció plena, l’activitat física, la comunicació afectiva, les tècniques de cohesió de grup, etc. 

Es troba també el capítol de Pepita Costa i Ana M. Torres, de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, que posen el focus en el paper de les associacions familiars en el teixit social de les illes i la tasca de col·laboració i coordinació de la Federació amb aquestes associacions per tal de fer front als reptes i oportunitats que es presenten en el camp de la participació familiar.

També hi ha l’aportació de Gemma Llopis, professora associada de la Seu universitària d’Eivissa, que participa a l’Equip d’Alteracions del Comportament de les Illes Balears. Aquest capítol ens mostra la tasca de col·laboració tan important d’aquest equip amb els centres educatius de totes les illes, així com el treball conjunt amb els docents i els equips dels centres per resoldre situacions difícils o complexes amb què es troben els centres cada dia.

Anàlisi dels resultats PISA 2022

La segona línia temàtica rellevant de l’edició de l’anuari d’enguany és l’anàlisi dels resultats de l’informe PISA 2022. A aquest aspecte se li dedica el monogràfic de l’edició, amb un total de cinc capítols centrats en els resultats d’aquest programa per a l’avaluació internacional dels estudiants.

Bones pràctiques educatives

Finalment, l’Anuari de l’Educació recull tot un ventall de propostes i bones pràctiques, tant de l’educació escolar com de l’educació social, i promou la participació infantil i adolescent contra la violència, la inclusió social de persones amb discapacitat o interessants propostes educatives centrades en l’esport, la música o intercanvis intergeneracionals.

Fecha del evento: 20/11/2024

Fecha de publicación: 19/11/2024