Un estudi d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Saragossa i la Universitat Politècnica de Madrid proposa classificar les substàncies minerals segons la seva «raresa termodinàmica» com a condició sine qua non per avançar cap a una economia més sostenible. 

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Saragossa i la Universitat Politècnica de Madrid acaba de publicar un article en la prestigiosa revista científica Ecological Economics que qüestiona profundament la manera com s’està abordant l’anomenada «transició cap a una economia circular».

L’estudi, liderat per Catalina M. Torres, professora titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, secretària del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB) i presidenta de l’Associació Cultural Economia Crítica de l’Estat espanyol, proposa una metodologia que es basa en l’ús d’un indicador construït sobre el concepte d’exergia (energia de qualitat) per crear la tan necessària taxonomia de substàncies minerals, condició indispensable perquè les estratègies orientades cap a la «circularitat» siguin realment sostenibles.  A més, adverteix que l’esgotament dels recursos minerals té més a veure amb la seva qualitat (concentració, composició química, duresa i accessibilitat) que amb la quantitat de substàncies o elements minerals continguts a l’escorça terrestre.

Els autors alerten que els preus actuals de les substàncies minerals no reflecteixen la seva veritable escassetat física. Les maniobres geopolítiques per controlar els preus dels recursos no renovables (com succeeix, per exemple, amb el petroli), l’especulació financera al voltant dels preus de les matèries primeres, els impactes socioecològics de la mineria o el fet que el progrés tecnològic redueix els costos d’extracció, exploració i descobriment de reserves minerals expliquen la incapacitat dels preus com a indicadors de l’escassetat absoluta.

Aquests factors estimulen l’extractivisme a escala planetària de manera intensiva i exponencial.  Per a més inri, aquest fet s’agreuja amb l’escàs pes dels costos energètics (en termes monetaris) sobre els costs operatius totals de la mineria. I això,  malgrat que aquesta és una activitat intensiva en l’ús d’energia, amb el percentatge ínfim sobre el cost del producte final que representen els preus de les matèries primeres i amb el neo-extractivisme promogut per la transició energètica i les tecnologies «verdes». Tot plegat duu a creure que no hi ha límits a l’escassetat física dels recursos no renovables i n’intensifica l’extracció en detriment del reciclatge, la recuperació i la conservació, contradient els principis de l’economia circular.

Raresa termodinàmica

Per revertir aquesta tendència, l’article proposa utilitzar un indicador termodinàmic que permet classificar les substàncies minerals segons la seva escassetat absoluta. Aquest indicador, anomenat Raresa Termodinàmica (Thermodynamic Rarity), s’obté amb la suma dels costos reals (físics) acumulats des de l’extracció del recurs mineral fins a l’obtenció de la substància mineral (Embodied Exergies) amb el cost ombra d’esgotament (físic) del recurs (Exergy Replacement Cost).

Informa, així, sobre els costs físics totals de les substàncies minerals assignant un valor termodinàmic major a aquelles que requereixen un major esforç energètic per a la seva obtenció. Encara més, la raresa termodinàmica ens adverteix que, amb l’extracció contínua dels recursos minerals, els seus costs ocults d’esgotament es transformaran progressivament en costs reals d’extracció, concentració, fosa i refinat que creixeran de forma exponencial.

A més de permetre calibrar els instruments econòmics per garantir que avançam cap a una economia més sostenible, la raresa termodinàmica també permet dissenyar, per a cada recurs mineral, una taxa d’esgotament encaminada a sensibilitzar la societat i a reduir-ne l’extracció en favor de la conservació molt abans que se n’exhaureixin les reserves.

L’estudi ens alerta que, si volem avançar cap a una economia més sostenible, hem d’aprendre de la biosfera, que ens ensenya que la societat pot ser sostenible si augmenta l’ús dels recursos renovables i avança cap a l’ús de substàncies minerals abundants, reciclables i fàcils d’obtenir físicament.

Els autors fan una crida als economistes perquè integrin les perspectives de sostenibilitat dèbil i sostenibilitat forta evitant la separació entre les anàlisis monetàries i físiques, i transcendeixin el dogmatisme existent per obrir-se a un raonament multidimensional i transdisciplinari dins el marc d’una economia de sistemes que consideri els principis ecològics i termodinàmics. 

En definitiva, aquest treball adverteix que l’economia circular absoluta no existeix i que, si volem mantenir-nos dins dels límits planetaris i avançar cap a un horitzó ecològicament i socialment més saludable, cal urgentment reconvertir el metabolisme actual de la civilització industrial, el que, sens dubte, requerirà un canvi profund de les regles del joc econòmic.

Referència bibliogràfica

Cati Torres, Alicia Valero, Antonio Valero & José Manuel Naredo. «Squaring the circle of the circular economy. The need to properly account for scarcity to guide mineral resource management». Ecological Economics, Volume 240 (2026), 108817, https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2025.108817. 

Fecha de publicación: Tue Oct 28 07:15:00 CET 2025