La tesi doctoral de Francesc Ordinas Cerdà analitza la relació entre els hàbitats i els recursos pesquers de la plataforma continental 

La presència d’hàbitats bentònics biogènics, creats per l’acció i el creixement d’organismes vius, a la plataforma continental de les illes Balears és ben coneguda des de principis del segle XX, quan des del laboratori oceanogràfic de Portopí es varen dur a terme les primeres campanyes de recerca oceanogràfica dedicades a la prospecció de les comunitats d’organismes vius dels fons marins de Mallorca. Els anys trenta, Fernando de Buen documentà la importància de la presència dels fons d’algues vermelles calcàries de la família de les coral·linàcies, coneguts tradicionalment a les Balears com a fons de magrana, i en general com a fons de maërl,i els fons d’avellanó i herba torta, caracteritzats perquè presenten biomasses elevades d’algues vermelles toves, principalment dels gèneres Peyssonnelia i les espècies Osmundaria volubilis i Phyllophora crispa. També es documentà la presència dels fons de crinoïdeus a la franja més profunda de la plataforma continental que, tot i no tractar-se d’hàbitats biogènics, actualment són considerats un hàbitat essencial pels recursos pesquers.

Algunes de les pesqueres de la flota de ròssec, que a l’Arxipèlag treballa entre 50 i 800 m de fondària, se superposen amb aquests tipus de fons. Malgrat això i els potencials efectes negatius de la pesca de ròssec sobre els hàbitats bentònics en general, i en especial sobre els que es consideren especialment sensibles a l’impacte antròpic com el maërl, a les Balears hi ha poca informació científica sobre les relacions entre aquests hàbitats i les espècies explotades que els habiten, de les quals tampoc no se’n coneix la biologia i estat d’explotació de la majoria.

El principal objectiu de la tesi de Francesc Ordinas Cerdà, defensada a la Universitat de les Illes Balears i realitzada al Centre Oceanogràfic de les Balears, fou millorar la informació científica necessària per poder implementar una avaluació i gestió de la pesca de ròssec de la plataforma continental de les illes Balears que tingui en compte no tan sols els recursos i les pesqueres, sinó també els ecosistemes marins on es desenvolupen aquestes activitats. Per assolir aquest objectiu, s’analitzaren les relacions entre els hàbitats i els recursos pesquers, els principals factors que afecten la seva distribució i com afecta la presència dels hàbitats biogènics la condició d’algunes espècies de peixos. També s’analitzà la biologia i l’estat d’explotació d’alguns dels recursos pesquers més abundants d’aquests fons, així com l’efecte del canvi de la geometria de la malla del cóp de les xarxes de ròssec, de ròmbica a quadrada, en la selectivitat d’aquesta pesquera.

Els hàbitats i les pesqueres

Els resultats destaquen la presència dels fons de maërl i de Peyssonnelia a les pesqueres de ròssec de la plataforma costanera, fins a 90 m de fondària, principalment al canal de Menorca i sud de Mallorca i Menorca, respectivament. Els fons de crinoïdeus apareixen a la plataforma profunda, entre 130 i prop de 200 m de fondària. Mentre que a la plataforma costanera els principals recursos pesquers com el pop (Octopus vulgaris), els peixos que s’agrupen dins la categoria comercial morralla o el moll (Mullus surmuletus) són clarament més abundants als fons d’algues vermelles, a la plataforma profunda aquesta relació no és tan clara i el principal recurs pesquer, el lluç (Merluccius merluccius), és més abundant en fons de fang i arena que en fons de crinoïdeus.

La hidrodinàmica condiciona la distribució dels fons de Peyssonnelia i maërl, i també la dels peixos associats a aquests fons. Al canal de Menorca, més exposat als corrents marins, dominen els fons de maërl, mentre que a les zones més arrecerades, com el sud de Mallorca, predominen els fons de Peyssonnelia. Així mateix, els peixos més grossos predominen als fons exposats a corrents forts, mentre que els individus juvenils i les espècies més petites són més abundants en àrees amb corrents menors. Els fons de Peyssonnelia pareix que tenen un paper important en la supervivència de peixos de mida petita, com el captinyós (Scorpaena notata), i dels individus més petits d’altres espècies de peixos d’interès comercial de mida més gran, com el moll, el serrà (Serranus cabrilla) o la gallineta (Trigloporus lastoviza). Aquests hàbitats, de major complexitat estructural i distribuïts en aigües més calmes, oferirien als individus més petits una major disponibilitat de refugi i no limitarien en excés la seva capacitat natatòria enfront de la de depredadors de mida més gran.

Les algues vermelles i els peixos

L’estudi de la biologia de les espècies de peixos característiques de la plataforma costanera com el captinyós, el serrà i la gallineta, indica que els hàbitats biogènics estructuralment més complexos i amb major biomassa algal, com els fons de maërl i de Peyssonnelia, permeten als individus que hi habiten gaudir d’una millor condició somàtica i fisiològica, probablement deguda a la major abundància en aquests fons de petits crustacis i mol·luscs, que són els seus principals recursos tròfics. Aquesta millora en la condició s’ha observat també en els individus reproductors, per la qual cosa els fons d’algues vermelles podrien tenir un paper clau en aquesta fase del cicle vital. De fet, en el cas del serrà, espècie molt territorial, es detectà també una major mida de la gònada, i amb més greixos, en els individus en posta que viuen en aquests fons. Aquesta millora de la condició dels peixos que viuen en fons d’algues vermelles també pareix que influeix positivament en el seu creixement. En aquest sentit, en el captinyós es va comprovar que, a més de presentar millor condició i major ingesta, els individus que viuen als fons amb major biomassa d’algues vermelles creixen més ràpidament que la resta de la població.

La sobrepesca

El serrà, l’aranya (Trachinus draco), la gallineta i el rafel (Chelidonichthys cuculus), les espècies més importants de la categoria comercial morralla que s’han avaluat per primera vegada en aquesta tesi, mostraren nivells de sobrepesca semblants, o fins i tot més grans, que les principals espècies objectiu de la pesca de ròssec de plataforma a les Balears, com són el moll i el lluç. La recent implantació de la malla quadrada als cóps de les xarxes de ròssec, suposa una millora de la selectivitat d’aquesta pesquera, redueix els rebuigs i augmenta la talla de primera captura de la majoria d’espècies, la qual cosa pot permetre millorar l’estat d’explotació i reduir l’impacte d’aquesta pesquera sobre els ecosistemes. Tot i així, per a la majoria de les espècies, les talles dels individus retinguts al cóp segueixen sent menors que la seva talla de primera maduresa sexual, i en alguns casos, fins i tot menors que les talles mínimes legals. A més, aquesta mesura no redueix l’impacte físic directe dels arts de ròssec sobre el fons.

En definitiva, els resultats remarquen la importància que té la presència dels hàbitats bentònics biogènics de la plataforma continental de les illes Balears per a les poblacions d’espècies nectobentòniques, entre les quals s’inclouen els principals recursos pesquers de la flota de ròssec. Al mar Balear, una àrea que destaca a la Mediterrània occidental per la seva oligotròfia i on les poblacions de les principals espècies comercials mostren símptomes de sobreexplotació, els fons d’algues vermelles representen hàbitats d’elevada qualitat ambiental, a manera d’oasis on els peixos poden afrontar amb millor condició els requeriments energètics necessaris per créixer i poder completar el cicle vital. La conservació d’aquests hàbitats, juntament amb la capacitat d’implementar mesures de gestió que corregeixin la situació actual de sobrepesca, són dos objectius clau per a la recuperació dels recursos pesquers i la sostenibilitat de la pesca de ròssec de les Illes Balears.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: Habitats and nekto-benthic communities of the bottom-trawl fishery developed on the continental shelf of the Balearic Islands
• Autor: Francesc Ordinas Cerdà
• Programa de doctorat: Ecologia Marina
• Departament: Biologia
• Director: Enric Massutí Sureda 

Fecha de publicación: 22/03/2016