El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB) ha elaborat un manifest de suport a la Setmana Global pel Clima i a les diferents manifestacions previstes per al divendres, 27 de setembre. En aquest sentit, cal destacar que el Rector de la Universitat de les Illes Balears, doctor Llorenç Huguet, va informar, en el Consell de Govern de dia 24 de setembre, de les propostes del LINCC. Així mateix, va explicar que la direcció de la Universitat treballarà amb el LINCC en el disseny d'una proposta de compromisos de futur concrets per debatre-la en un pròxim Consell de Govern.
Manifest del LINCC
A mitjan segle XIX, el físic irlandès John Tyndall ja va parlar de la capacitat que té el diòxid de carboni de retenir calor a l’atmosfera i, per tant, de la influència que això té sobre el clima. Després d’un debat científic que ha durat dècades, a partir dels anys 50 del segle XX alguns científics varen començar a manifestar preocupació per les conseqüències que l’addició de CO2 a l’atmosfera, a conseqüència de les activitats humanes, podria tenir sobre el clima del planeta.
L’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient varen crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles en anglès) i des de llavors publica de manera periòdica informes sobre les evidències, les causes i les possibles conseqüències del canvi climàtic en funció dels escenaris d’emissions futurs. Informe rere informe, l’IPCC ha esborrat els dubtes sobre l’origen antropogènic de l’escalfament global observat, i ha endurit les possibles conseqüències d’aquest esclafament.
Actualment, la concentració de CO2 atmosfèric ha superat les 400ppm. Fa al voltant de tres milions d’anys que no s’assolia una concentració d’aquesta magnitud i, per tant, l’espècie humana no ha viscut mai en un escenari de concentracions tan elevades. Com a conseqüència, la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat entre 1ºC i 1,1ºC (un increment també sense precedents coneguts en la història recent de la Terra) i el nivell del mar ha pujat 20 cm respecte del període preindustrial.
L’impacte del canvi climàtic sobre el medi natural i sobre les societats humanes serà regionalment heterogeni. En general, però, farà pujar el nivell de la mar i agreujarà fenòmens climàtics extrems, com ara sequeres, inundacions o onades de calor. Es preveuen també impactes sobre la salut, els ecosistemes, les infraestructures, l’economia, els moviments de persones i la pau i la seguretat mundials. No es tracta d’elucubracions, sinó d’escenaris probables, tal com recullen els informes de l’IPCC. En un àmbit més pròxim, les previsions es varen recollir a l’Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de les Illes Balears - Horitzó 2030, elaborat pel LINCC-UIB per encàrrec del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears. De fet, alguns d’aquests fenòmens ja els observam a dia d’avui: els darrers 18 anys més calorosos de la història els hem viscut els darrers 19 anys; s’han batut els rècords diaris i mensuals de temperatura a molts països; la disminució de les masses de gel continentals és una realitat; l’augment del nivell de la mar no només continua, sinó que s’accelera, la qual cosa obliga alguns països insulars del pacífic a cercar maneres de reubicar la seva població en previsió de la desaparició física del seu territori. El canvi climàtic també està lligat a altres fenòmens globals molt preocupants, com ara la pèrdua de biodiversitat. La Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, en les sigles en anglès) preveu que desaparegui un milió d’espècies i ha identificat el canvi climàtic com la tercera causa en importància d’aquesta desaparició. A més, la conseqüència principal, que és la pèrdua d’hàbitats naturals (deguda, per exemple, a l’ús del sol per a l’agricultura i la ramaderia intensives), contribueix també al canvi climàtic, per tant, posa de manifest les connexions entre els dos fenòmens.
Per fer front a aquesta realitat, els estats, reunits a París l’any 2015, es varen posar com a objectiu limitar l’augment de la temperatura global per sota dels 2ºC i fer tot quant fos possible per reduir-ho a 1,5ºC. Aquests valors són determinats per projeccions científiques que indiquen que, a partir de 2ºC d’escalfament, les conseqüències del canvi climàtic seran molt més greus i difícils de controlar, ja que s’activen mecanismes naturals de retroalimentació positiva (com ara, l’emissió massiva de metà derivada de la desaparició del permagel). Superar aquests valors pot suposar sobrepassar punts de no retorn i un canvi climàtic incontrolable.
La realitat és, però, que els compromisos adquirits fins ara de manera voluntària pels Estats no són suficients: el resultat d’aquests compromisos seria un escalfament de més de 3ºC. Les projeccions indiquen que, per assolir els objectius de París, cal començar ara mateix a reduir les emissions i arribar a un nivell d’emissions netes igual a zero al voltant de l’any 2050. Tot i així, a dia d’avui les emissions no només no s’han estabilitzat, sinó que han continuat augmentant. El 2018 va ser l’any amb més emissió de gasos d’efecte d’hivernacle antropogènics de la història, i tot sembla indicar que l’any 2019 el superarà. Segons l’informe publicat per l’IPCC l’any 2018, per tenir possibilitats de limitar l’augment de temperatura a 2ºC, els Estats haurien de multiplicar per tres els seus objectius de reducció d’emissions. Per assolir l’objectiu d’1,5ºC, que permetria reduir de manera considerable els impactes respecte d’un augment de 2ºC, els Estats haurien de multiplicar els compromisos de reducció d’emissions per cinc.
El diagnòstic, per tant, és clar: la comunitat internacional no adopta les mesures necessàries per assolir els objectius que ella mateixa s’ha fixat pel que fa a la limitació de l’escalfament global i que són imprescindibles per limitar el patiment humà i els impactes sobre els cicles naturals i els ecosistemes. Els científics tenim l’obligació ètica d’avisar la humanitat de qualsevol amenaça greu que estigui fonamentada en evidències científiques. Per això, consideram necessari posar de manifest que el planeta es troba en una situació d’emergència climàtica que requereix l’acció decidida de governs, institucions, empreses i del conjunt de la societat. Com més ens torbem a engegar les mesures necessàries, més difícil i costós serà fer front a una situació que, en paraules de l’IPCC, no té precedents en la història humana.
En aquest context, el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCCUIB) dona suport a les mobilitzacions emmarcades en la Setmana Global d’Acció pel Clima i a la vaga mundial anunciada per al dia 27 de setembre. L’objectiu d’aquestes mobilitzacions és exigir als governs i a totes les institucions responsables que adoptin les mesures de mitigació i d’adaptació imprescindibles per fer front al desafiament global al qual s’enfronta la humanitat. Que posin en marxa polítiques valentes i impulsin de veritat una transició envers models socioeconòmics que redueixin la progressió del canvi climàtic i les seves conseqüències, i siguin alhora compatibles amb una vida més digna i més justa. El LINCC-UIB també fa una crida a la Universitat perquè assumeixi un rol d’exemple i de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic, en consonància amb la responsabilitat que la societat li ha atorgat.
Notícies relacionades
Fecha del evento: 27/09/2019
Fecha de publicación: 26/09/2019