L'impacte social de la COVID-19 a les Illes Balears

(Contenido en el idioma por defecto)

L’Observatori Social de les Illes Balears publica l’informe Primers impactes de la COVID-19 a la societat de les Illes Balears, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, CaixaBank i la Conselleria d’Afers Socials i Esports 

L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB), que forma part de la Càtedra d’Innovació Social “la Caixa” de la Universitat de les Illes Balears, ha publicat l’informe Primers impactes de la COVID-19 a la societat de les Illes Balears, amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears.

El treball recull i analitza les primeres dades socials de què disposam a les Illes Balears. És el primer informe social sobre els efectes que té la pandèmia en la nostra societat, i arriba quan gairebé no ha passat ni un any des de la primera passa de la COVID-19 i quan els efectes de la crisi sanitària s’estenen com una xacra en l’àmbit familiar, econòmic i social. Han coordinat l'informe la doctora Maria Antònia Carbonero i David Abril, i en són autors Fernanda Caro, María Gómez, Joana Maria Mestre, Isabel Nadal i Caterina Thomàs.

L’objectiu d’aquest informe és recollir informació i generar-ne per millorar el coneixement de la situació social de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; detectar situacions emergents, punts crítics i respostes innovadores que facilitin la cohesió i la justícia socials, i ser útil per formular polítiques públiques.

La situació prèvia

L’informe mostra que les Illes Balears, abans que s’escampàs la pandèmia, tenien una estructura demogràfica envellida, amb una proporció de població estrangera més gran i un nivell d’estudis més baix que la resta de l’Estat. A més, l’estructura econòmica i laboral, altament dependent del turisme, explica en gran mesura la vulnerabilitat social de les Illes. Tot i que la taxa de risc de pobresa és més baixa que la d’altres comunitats autònomes, la d’exclusió és una de les més elevades de tot l’Estat (21,5%), juntament amb la de les Illes Canàries i Extremadura, a causa de la precarietat i les dificultats per tenir accés a un habitatge.

Els efectes de la COVID-19

L’estudi posa de manifest els efectes de la pandèmia sobre la societat de les Illes Balears i destaca, de manera especial, la importància de la problemàtica de l’habitatge. Les Illes Balears són una de les comunitats autònomes que tenen més manca d’espai (afecta un 13,8% de la població) i una proporció elevada de llars unipersonals (23,7%, un 35% de les quals són de persones que tenen més de 65 anys).

També s’alerta de la bretxa digital en temps de confinament, atès que un 22,3% d’habitants no tenen ordinador, cosa que pot ser una limitació important en l’accés a drets bàsics com l’educació, la informació pública i els recursos bàsics.

La salut mental també s’ha agreujada amb la pandèmia. L’estudi assenyala que l’ansietat, l’estrès, l’insomni i altres desordres psicològics s’han reflectit, per exemple, en l’increment del consum d’ansiolítics. Així mateix, els investigadors consideren que és fonamental estudiar els efectes del distanciament social per entendre les relacions socials i l’estigmatització de persones, col·lectius i, fins i tot, territoris que són considerats vulnerables.

Quant als efectes en l’àmbit laboral, la pandèmia ha fet augmentar la desocupació i disminuir l’afiliació a la Seguretat Social, i n’ha resultat especialment afectat el sector de l’hoteleria. A l’estiu de 2020, la suma dels treballadors acollits a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i dels desocupats representava més del 40% de la població activa, la qual, per part seva, havia minvat en 70.000 persones el segon trimestre de 2020.

L’informe evidencia la desigualtat territorial, amb diferències de renda importants. Si a Valldemossa, la renda mitjana és de 45.000 euros per llar, a Vilafranca de Bonany no arriba ni als 30.000 euros. A Palma, zones com Gènova o Son Vida registren més de 85.000 euros per llar, mentre que al Camp Redó la renda és de poc més de 15.000 euros. Hi ha sis seccions censals on més del 40% de la població viu amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana estatal. A més, l’estudi de les dades d’incidència de la COVID-19 per zones bàsiques de salut suggereix que la població amb el nivell de renda més baix té més probabilitats de contagi.

Segons els investigadors, la COVID-19 fa augmentar de manera sobtada la pobresa i l’exclusió, i accentua les situacions de vulnerabilitat preexistents. Alerten que una extrapolació de les dades de llars sense ingressos al segon trimestre de 2020 situaria en més de 33.000 el nombre de persones en situació de pobresa severa. Aquesta situació és reflectida en el creixement exponencial de les demandes d’ajuts per cobrir necessitats bàsiques al sistema de serveis socials.

La pandèmia ha afectat de manera especial la situació de les dones. Les cures, que han esdevingut essencials, recauen majoritàriament sobre les dones, tant en l’àmbit laboral (representen el 70% de la força de treball en l’àmbit sanitari a tot el món i també són majoria a l’educació) com en el domèstic i el comunitari. A més, professions de l’àmbit dels serveis lligades al turisme, com la restauració o la neteja, són altament feminitzades, i són les que han notat més els efectes negatius de la COVID-19. Especialment important és tenir en compte que moltes dones afiliades com a treballadores de la llar són migrades i, per tant, més vulnerables.

La violència masclista no ha disminuït amb la pandèmia. Els avisos al 016 i al servei 24 hores de l’IBDona varen augmentar amb el confinament. Segons les dades del Govern, fou aleshores quan hi contactaren per primera vegada el 75% de dones usuàries.

Els investigadors conclouen que l’augment de la pobresa i l’exclusió reclamen el reforç de les polítiques per redreçar-les, com s’ha fet, però també replantejar el model econòmic, atès que hi ha una elevada correlació entre aquest i la vulnerabilitat, tant la preexistent com l’actual. Les administracions han de prioritzar les cures i reforçar els serveis públics, especialment els serveis socials, tot millorant la coordinació entre administracions. La col·laboració amb el Tercer Sector d’Acció Social esdevé clau en aquest context i en el futur.

Dades i entrevistes

Les dades han estat recollides de l’Institut Balear de la Dona; de l’Oficina Balear d’Infància i Adolescència; de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (Consell de Mallorca); de la Direcció General de Planificació, Equipaments i Formació (Conselleria d’Afers Socials, Esport i Cooperació); del Servei de Salut de les Illes Balears; del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears; del Consell de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. Poder disposar d’aquestes dades ha estat essencial per poder fer la recerca d’aquest informe.

A més, l’estudi s’ha fet també a partir d’entrevistes en profunditat a personal d’entitats i institucions vàries: Àrea de Cultura i Benestar de l’Ajuntament de Palma; Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Llucmajor; Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Calvià; Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Pollença; Conselleria d’Afers Socials i Esports; Direcció General d’Igualtat i Diversitat; Confederació General del Treball; Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears; Confederació Sindical de Comissions Obreres de les Illes Balears; Unió General de Treballadors de les Illes Balears; Kellys de Mallorca; EAPN Mallorca; Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat; Metges del Món Balears; Càritas Diocesana de Mallorca; Creu Roja de les Illes Balears; Centre de Salut Escola Graduada; Xarxa de Suport Mutu de Mallorca; Xarxa de Suport Mutu d’Eivissa; Xarxa de Suport Mutu de Sineu; Cooperativa Coanegra; Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears.

L’informe s’ha presentat el dilluns 30 de novembre a la UIB en un acte en el qual han intervingut els coordinadors de l'estudi, la doctora Maria Antònia Carbonero i el doctor David Abril; el vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals, Jordi Llabrés; i la directora territorial de CaixaBank a les Illes Balears, María Cruz Rivera. 

Vídeo

Fecha de publicación: Mon Nov 30 12:02:00 CET 2020