Un estudi de la UIB demostra que l’esponja invasora Paraleucilla magna indueix l’activació de les defenses antioxidants i estrès oxidatiu a l’alga nativa Peyssonnelia squamaria 

Les esponges són els animals vius més antics que es coneixen, i es troben àmpliament distribuïdes per tots els mars i oceans. Els darrers anys, s'han localitzat a la Mediterrània diverses espècies d'esponges procedents de mars tropicals com a conseqüència d'activitats humanes, com l'aqüicultura i el transport marítim, que a la vegada s'han vist afavorides per l'augment de la temperatura causat per l'escalfament global. Algunes d'aquestes esponges proliferen i produeixen efectes negatius en les comunitats autòctones, per la qual cosa són considerades espècies invasores.

És el cas de la Paraleucilla magna, una espècie d'esponja calcària fràgil, de color blanc cru, i que pot fer entre 1 i 10 centímetres. Aquesta esponja competeix per recursos tròfics amb una àmplia gamma d'organismes, com altres esponges, algues vermelles i altres espècies sedentàries

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha publicat un article a la revista científica internacional Marine Environmental Research, en el qual descriu que la presència de l’esponja invasora Paraleucilla magna provoca una activació dels mecanismes de defensa antioxidant i un augment del grau d’estrès oxidatiu a l’alga vermella Peyssonnelia squamaria, sobre la qual creix.

Els investigadors han observat un increment en l’activitat d’enzims antioxidants com la catalasa, la superòxid dismutasa, la glutatió peroxidasa i la glutatió reductasa, i els nivells de la malondialdehid, com a indicador de l’oxidació de lípids, en els individus d’alga afectats per l’esponja. Els nivells de glutatió i polifenols totals, amb funció antioxidant i protectora, varen ser també més elevats en les algues afectades per l'esponja. En conclusió, l’arribada de l’esponja invasora P. magna indueix una resposta antioxidant adaptativa a P. squamaria per fer front a la nova situació estressant i que pot ser determinada amb biomarcadors.

En aquesta recerca hi han participat investigadors del grup de recerca en Nutrició i Estrès Oxidatiu (NUCOX), adscrits al CIBEROBN, del Laboratori de Neurofisiologia i del grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària, juntament amb investigadors de la Universitat de Messina (Itàlia).

Referència bibliogràfica

Guzzetti, E., Salabery, E., Ferriol, P., Díaz, J. A., Tejada, S., Faggio, C., Sureda, A. «Oxidative stress induction by the invasive sponge Paraleucilla magna growing on Peyssonnelia squamaria algae». Marine Environmental Research, 150 (2019). https://doi.org/10.1016/j.marenvres.2019.104763 

Fecha de publicación: 31/07/2019