Un estudi amb participació de la UIB analitza el rol, la percepció, l’experiència personal i la visibilitat de les investigadores en trobades científiques del camp de l’Ecologia 

La majoria de científics no són conscients de la disparitat de gènere en el món de la recerca, segons detalla un article publicat recentment a la revista PLOS One i en el qual ha participat el doctor Pablo Rodríguez-Lozano, investigador del Grup de Recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER) de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb científics i científiques de 23 institucions més d’arreu d’Espanya i Europa.

Per elaborar l’article s’ha analitzat la representació femenina al 1r Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), celebrat a Barcelona l’any 2019. L’elecció d’aquest congrés és deguda al fet que l’Ecologia és una de les disciplines científiques on hi ha més presència de dones. En concret, les autores i els autors del treball s’han fixat en el rol, la percepció, l’experiència personal i la visibilitat de les científiques en aquest esdeveniment.

Biaixos evidents i persistents

Malgrat les polítiques recents que pretenen reduir les desigualtats entre homes i dones en el món científic, els biaixos de gènere segueixen sent evidents en aspectes clau en relació amb el progrés de la carrera científica, com poden ser l’adquisició de beques o premis, l’assistència a congressos o les aparicions en els primers o darrers llocs d’autoria en articles rellevants.

Aquests desequilibris de gènere, que segons les autores i autors de l’estudi són alarmants en si mateixos, redueixen la visibilitat de les dones investigadores i poden desencadenar cercles viciosos de biaix de gènere que expliquen la persistència del sostre de vidre.

En aquest sentit, les conferències i congressos són plataformes ideals per estudiar les bretxes de gènere en el món científic, ja que són esdeveniments culturals importants que reflecteixen les barreres i obstacles existents per a les dones en l’àmbit científic.

Només un 33% dels ponents principals eren dones

Tot i que en termes d’assistència, autoria i presentacions el congrés presentava un equilibri de gènere, les científiques varen estar menys representades en les posicions més prestigioses de la trobada científica, com són les ponències magistrals (33%) o les darreres autories (29%). A més, les dones eren minoria (menys del 40%) tant als comitès organitzadors com als científics.

Aquests resultats coincideixen amb estudis anteriors que mostren que, tot i que el camp de l’Ecologia és generalment dominat per les dones quan són estudiants, les dones encara estan poc representades en càrrecs acadèmics d’alt nivell i prestigi.

Menys participació en els torns de preguntes

En les xerrades analitzades, la proporció entre dones i homes a l’audiència era similar (40 i 60%, respectivament) independentment del gènere del ponent. Tanmateix, el nombre total d’assistents sí que variava en funció del gènere del ponent: de mitjana, era un 12,3% superior quan el ponent era un home.

Un altre resultat preocupant de l’estudi és que les dones participaven menys que els homes en els torns de preguntes i respostes. En concret, en totes les xerrades que varen rebre preguntes, només en un 37% dels casos una dona va fer la primera pregunta.

D’altra banda, dones i homes varen fer un nombre similar de preguntes quan la ponent o moderadora era una dona, mentre que els homes feien més preguntes quan el ponent o moderador era un home, uns resultats que demostren que és important tenir dones en posicions visibles o de prestigi, per augmentar el sentiment de pertinença de les dones en ciència.

Cap a unes conferències científiques més inclusives

Amb tot, els resultats de l’estudi posen de manifest la importància d’avançar cap a una major inclusió de les dones, perquè aquesta «invisibilitat» pot afectar el seu benestar i la motivació per seguir una carrera científica. Així mateix, segons subratllen les autores i els autors de l’estudi, «pot comprometre la qualitat general de l’acadèmia, que es beneficia de la integració de diferents perspectives». Per això, proposen seguir avaluant els factors que dificulten l’èxit de les dones en la ciència amb l’objectiu de garantir un futur equitatiu en les disciplines científiques.

L’estudi l’ha liderat la investigadora Anna Lupon, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), juntament amb científics i científiques de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el Departament de Geografia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, el Grup d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic (UVic), l’Institut de Botànica i Ecologia del Paisatge de la Universitat de Greifswald, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l’Escola de Ciències Biològiques de la Universitat de Bristol, l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona, el Laboratori de Ciències del Clima i Ambiental (LSCE), l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), el Centre d'Estudis Ambientals i Marins (CESAM) de la Universitat d’Aveiro, el Centre de Ciències del Mar i del Medi Ambient (MARE) de la Universitat de Coïmbra, el Centre d’Ecologia, Evolució i Canvis Ambientals (cE3c) de la Universitat de Lisboa, el Departament de Política i Ciències Socials de la Universitat Pompeu Fabra, el Centre Leibniz de Recerca del Paisatge Agrícola (ZALF), el Berlin-Brandenburg Institut de Recerca Avançada de la Biodiversitat (BBIB), la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Múrcia, la Universitat Complutense de Madrid, el Grup de Plantes i Ecosistemes (PLECO) de la Universitat d’Anvers i la Universitat d’Aarhus.

Font: CEAB-CSIC

Referència bibliogràfica 

Lupon A, Rodríguez-Lozano P, Bartrons M, Anadon-Rosell A, Batalla M, Bernal S, et al. (2021) Towards women-inclusive ecology: Representation, behavior, and perception of women at an international conference. PLOS One 16(12): e0260163. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0260163 

Fecha de publicación: Fri Feb 11 14:15:00 CET 2022