La Universitat de les Illes Balears i la UOC organitzen la III Jornada de formació sobre Dificultats del Llenguatge, que es farà a Sa Riera el 18 de febrer
Dia: dissabte, 18 de febrer de 2023
Hora: de les 9.30 a les 18.30 hores
Lloc: sala d’actes, Sa Riera, c/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma
«Diagnosticar una dificultat del llenguatge de manera precoç ens pot ajudar tant en la prevenció com en la detecció i la intervenció de l'assetjament escolar». Així de ferma es mostra Àngels Esteller, investigadora del grup de recerca en Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL) de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) a la Universitat de les Illes Balears, una de les ponents de la III Jornada de formació sobre Dificultats del Llenguatge que organitzen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de les Illes Balears.
El dissabte 18 de febrer, experts nacionals i internacionals es reuniran a Sa Riera (Palma) per donar a conèixer estudis i noves eines de diagnòstic i metodologia, i crear un espai de trobada i interacció entre estudiants, professionals de diverses disciplines i familiars de persones que pateixen aquesta mena de trastorn. També es vol visibilitzar aquest col·lectiu, especialment vulnerable pel que fa a l'assetjament escolar, i insistir en la necessitat d'atenció precoç.
En aquest sentit, Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, ho explica: «L'atenció precoç continua sent un dels nostres cavalls de batalla. És cert que alarmar no és positiu, però convé estar alerta si veiem que el nostre fill o filla, en comparació amb altres infants de la seva edat, no adquireix les mateixes competències en el desenvolupament del llenguatge». Igualada considera que «tot i que sempre es pot intervenir, com més triguem, més llacunes hi haurà i més dificultats, que faran que haguem d'ajustar la intervenció constantment». El professor de la UOC presentarà PleaseApp, una nova eina de diagnòstic per al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) entre els 3 i els 12 anys, juntament amb uns nous qüestionaris per diagnosticar la població bilingüe que també es presentaran en la jornada esmentada.
Ansietat i estrès en alumnes
L'atenció precoç és fonamental, insisteix Esteller, que parlarà, precisament, de les trajectòries d'assetjament escolar en adults amb dificultats del llenguatge oral: «Si a les dificultats associades al seu trastorn se li sumen les conseqüències de l'assetjament escolar, podríem trobar que presenten pitjors indicadors de benestar social, com ara símptomes de depressió, ansietat o estrès». «En una de les ponències veurem els resultats d'un estudi en què entrevisten alumnes amb TDL i sense, i també els seus professors. Mentre que els docents i alumnes sense TDL reconeixen que les persones amb dificultats del llenguatge estan més victimitzades, elles no s'autoperceben així, potser perquè no són conscients del que els passa o perquè neguen la realitat».
Les conseqüències d'una persona no diagnosticada ni tractada poden afectar «no només l'àrea expressiva o receptiva, sinó que es poden estendre a altres àmbits de la seva vida», afegeix l'experta. Per exemple, problemes en el seu rendiment acadèmic, més probabilitat de fracàs escolar o «en les seves relacions socials, amb un risc més gran d'assetjament escolar». Precisament, pel que fa a l'assetjament escolar del qual poden ser víctimes, aquests nins i nines «poden presentar tristesa o irritabilitat, problemes de son, conductes autolesives o ideació suïcida, que a llarg termini esdevenen problemes de salut mental. Per això és important la prevenció».
Una prevalença més alta que el trastorn de l'espectre autista
Igualada insisteix també en la necessitat de visibilitzar aquests infants. «Els nins i nines amb TDL representen un 7% del total de l'alumnat. Això vol dir que, en una classe de 20 o 25 infants, en trobarem dos com a mínim. Perquè ens fem una idea, les persones amb trastorn de l'espectre autista representen entre un 2% i un 4% i, tanmateix, les persones amb TDL tenen menys visibilitat». L'expert precisa que aquest trastorn «impacta en la seva vida adulta i que els acompanyarà, a la majoria, durant tota la vida».
Com indica aquest professor, es pot donar el fet que un infant amb TDL presenti, a més, una altra classe de dificultat. «Com veurem en la jornada, s'està evidenciant que nins i nines amb TDL sever també tenen problemes en el desenvolupament d'habilitats executives». Àngels Esteller incideix en la importància d'un diagnòstic correcte: «De vegades, el nin o la nina amb dificultats del llenguatge pot ser diagnosticat erròniament d'una altra necessitat educativa, com trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), entre d'altres, per la qual cosa una avaluació correcta del llenguatge i un diagnòstic adequat són imprescindibles per a una intervenció eficaç».
Intervenció universal, addicional i intensiva
Igualada insisteix en «la necessitat d'invertir en suport i recerca per a aquestes persones», i detalla els tres nivells d'intervenció que se solen aplicar un cop fet el diagnòstic: «La resposta és una atenció precoç, sense saturar els serveis. De vegades, hi ha infants que amb el desenvolupament milloren i només són parlants tardans. En aquests casos, amb una mica d'impuls en la intervenció acaben assimilant les habilitats del llenguatge».
Aquesta mena d'intervenció, la més lleu, s'adreça a tot l'alumnat i és l'anomenada universal. «Si així no es van igualant a la resta de companys i companyes, veiem quin tipus de suport poden necessitar: des d'un mestre o una mestra amb competències en aquest camp fins a incloure'ls en grups reduïts d'alumnes amb dificultats del llenguatge». Finalment, si aquest suport addicional tampoc no és suficient, «al capdamunt de la piràmide trobam el suport intensiu, en què l'especialista, logopeda, els dona atenció personalitzada i els ofereix un pla individualitzat de treball».
Documentos relacionados
Fecha del evento: 18/02/2023
Fecha de publicación: Thu Feb 16 11:58:00 CET 2023