L’informe documenta la crisi de l’aridesa provocada pel canvi climàtic i l’amenaça que suposa la pèrdua creixent i a llarg termini d'humitat per a les persones i el medi ambient.
El doctor Enrique Morán Tejeda, professor titular del Departament de Geografia i membre del grup de recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER) de la Universitat de les Illes Balears, ha participat com a autor principal en l’elaboració de l’informe The Global Threat of Drying Lands: regional and global aridity trends and future projections, que la Convenció de les Nacions Unides per la Lluita contra la Desertificació va publicar el dilluns, 9 de desembre, amb motiu de la celebració de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides per la Lluita Contra la Desertificació, que se celebra a Riad (Aràbia Saudita) fins al 13 de desembre.
Mitjançant aquest informe, es documenta de manera científica la crisi de l’aridesa, que revela una amenaça existencial que afecta milers de milions de persones a tot el món. L'informe assenyala el canvi climàtic causat per l'home com el motor principal d'aquest canvi. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la generació d'electricitat, el transport, la indústria i els canvis en l'ús del sòl, i altres activitats humanes escalfen el planeta i afecten les precipitacions, l'evaporació i la vida vegetal, i creen les condicions que augmenten l'aridesa.
Expansió de l’aridesa arreu del món
Segons es detalla en aquest informe, l'augment de l'aridesa, la pèrdua creixent i a llarg termini d'humitat disponible per part dels climes terrestres amenaça les persones i el medi ambient en gairebé totes les regions del món. Cada vegada més, la degradació de la terra relacionada amb l'aridesa i l'escassetat d'aigua contribueixen a la inseguretat alimentària i hídrica, la mala fertilitat del sòl, la pèrdua de productivitat dels cultius i les plantes, la disminució de la biodiversitat, la degradació dels ecosistemes, les tempestes intenses d’arena i pols, els incendis forestals, la mala salut i la migració humana a gran escala.
Els autors han constatat que més de tres quartes parts del sòl de la Terra varen experimentar un clima més sec durant les tres dècades anteriors al 2020, en comparació amb el període anterior de 30 anys, i que les zones àrides globals es varen expandir en uns 4,3 milions de km2, una àrea igual a la meitat de la mida del continent d'Austràlia i Oceania, fins a cobrir el 40,6% de les terres globals (exclosa l'Antàrtida).
El paper del canvi climàtic
Gran part de l'augment recent de l'aridesa es pot atribuir al canvi climàtic causat per l'home, assenyalen els investigadors. Si el món fracassa en els esforços per frenar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el futur, es preveu que un altre 3% de les zones humides del món es transformin en zones àrides a finals d'aquest segle, s’assegura en l’informe.
Mentrestant, el nombre de persones que viuen a les zones àrides s'ha duplicat en les darreres tres dècades, fins a 2.300 milions, més d'una quarta part de la població mundial, i els models suggereixen que fins a 5.000 milions podrien habitar les zones àrides el 2100 en el pitjor dels casos de canvi climàtic. Per tot plegat, avaluar i comprendre les tendències de l'aridesa i les projeccions futures és fonamental per desenvolupar estratègies d'adaptació i mitigació resilients.
Fecha de publicación: 13/12/2024