El Consell de Govern de la UIB nomena doctores honoris causa Pilar Benejam i Arguimbau i Helena Maleno Garzón

(Contenido en el idioma por defecto)

La UIB reconeix el paper de la pedagoga menorquina Pilar Benjam i Arguimbau en el desenvolupament de la universitat democràtica i la seva activitat pionera en la formació dels mestres, així com la tasca com a defensora dels drets humans de la periodista Helena Maleno Garzón 

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears, reunit avui, 26 de març de 2021, en sessió ordinària, ha nomenat doctores honoris causa de la doctora Pilar Benejam i Arguimbau, pedagoga, i la senyora Helena Maleno Garzón, periodista i activista en defensa dels drets humans.

«La UIB pot concedir el títol de doctor honoris causa a persones rellevants i que destaquen en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé d’aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social. És un mèrit preferent haver estat relacionat amb la UIB, amb la comunitat autònoma de les Illes Balears o amb la seva cultura pròpia ». (article 165 del títol VIII dels Estatuts de la UIB)

Pilar Benejam i Arguimbau

La doctora Pilar Benjam i Arguimbau (Ciutadella, 1937) ha estat nomenada doctora honoris causa de la UIB, a proposta de la Facultat d’Educació, en reconeixement a la seva trajectòria professional en l’àmbit de l’educació, especialment pel que fa a la seva implicació en la universitat democràtica, la seva activitat pionera en la formació de mestres, la seva tasca investigadora i la seva participació activa en els moviments de renovació pedagògica.

Pilar Benejam i Arguimbau va estudiar Magisteri (1967) i les llicenciatures de Filosofia i Lletres, secció Pedagogia (1966), i Història (1972) a la Universitat de Barcelona. El 1985 es doctorà en Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a mestra de Geografia i Història, a educació primària i secundària, a les escoles Talitha i Costa i Llobera, de Barcelona (1964-1975). En aquest període, també es va implicar de manera activa en els moviments de renovació pedagògica, en sintonia amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

El curs 1971-72 va ser contractada per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’hi doctorà. Amb la creació de l’Escola Normal de Sant Cugat del Vallès, es dedicà plenament a la formació del professorat. L’any 1986 guanyà la càtedra d’escola universitària en l’àrea de Didàctica de les Ciències Socials i l’any 1995, la càtedra d’universitat, i es va convertir en la referent catalana i espanyola més conspícua en l’àmbit de la didàctica de les ciències socials.

Al llarg de la seva trajectòria, Pilar Benejam ha tingut diverses responsabilitats en el món educatiu: a la UAB, va ser part de l’equip de direcció de l’Escola de Mestres; vicerectora adjunta de Programa Docent, directora del Departament de Didàctica i directora de l’Institut de Ciències de l’Educació. A la Diputació de Barcelona, va ser coordinadora de l’àrea d’Educació. També va ser la primera presidenta de l’Associació Universitària de Professorat de Didàctica de les Ciències Socials (1987).

En l’àmbit dels programes de docència i innovació, ha participat en fòrums com ara l’Escola d’Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, els cursos de doctorat de la UB i la Universitat Complutense de Madrid. També ha estat membre de l’equip directiu de la revista Iber i cofundadora de la revista Enseñanza de las Ciencias Sociales. La seva obra es recull en més d’un centenar de llibres dels quals és autora, sola o en col·laboració.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut nombroses distincions, entre les quals la Medalla de Bronze de la UAB, el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2003), el premi Jaume Vicens Vives (2004) atorgat per les universitats catalanes, la Creu de Sant Jordi (2004), el premi Emili Darder de l’Obra Cultural Balear (2004), el Premi Nacional Mestres 68 (2011), el premi Marta Mata d’Educació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2011), el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla (2013), el premi Bartomeu Picornell a la millora de la qualitat educativa del diari Ara Balears (2017). A més, l’any 2018 va ser declarada filla il·lustre de Ciutadella i l’any 2019 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Helena Maleno Garzón

La senyora Helena Maleno Garzón (El Ejido, 1970) ha estat nomenada doctora honoris causa de la UIB, a proposta del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia, per la seva trajectòria cívica en defensa dels drets humans i, concretament, de les persones migrants.

Helena Maleno Garzón és llicenciada en Ciències de la Informació i especialista en fenòmens migratoris i tràfic de persones, amb especial atenció a dones i infants. Com a activista en defensa dels drets humans, és fundadora de l’organització Caminando Fronteras (2008).

Com a consultora independent, ha treballat amb diverses ONG i institucions. Ha elaborat diferents informes sobre la situació de les dons en el procés migratori en països com ara Nigèria, Colòmbia, Alemanya, Dinamarca, França, Marroc i Espanya, en els quals explica la tracta de persones com un negoci industrial de l’esclavitud contemporània. Destaca la seva participació en les Nacions Unides en la Consulta Regional sobre l’avantprojecte de declaració dels drets dels pobles i les persones a la solidaritat internacional. També és autora, per al Defensor del Poble, de l’Informe monogràfic nacional sobre la tracta d’éssers humans.

És autora i guionista de diversos documentals, i autora i coautora de diversos llibres que tracten la temàtica de les persones migrants, com ara Mujer de Frontera (2020);  Gender transitions along borders. The northern borderlands of Mexico and Morocco (2016) o Todas: crónicas de violencias contra las mujeres (2018). Com a investigadora, ha treballat de manera molt especial la situació de les dones i els nins migrants i la vulneració de drets de les persones migrants al Marroc. És autora de nombrosos informes, entre els quals un per al col·lectiu Caminando Fronteras sobre els successos esdevinguts a la platja de Tarajal. També ha estat la coordinadora de la campanya Más por Menos, d’Intermon Oxfam (2003).

Des de 2001 desenvolupa una tasca de suport permanent a la vida de les persones migrants a la frontera sud d’Espanya. Hi investiga la situació dels drets humans i denuncia les vulneracions d’aquests drets per part de les autoritats; alerta els serveis de salvament i de rescat per les crides d’auxili de persones migrants a la mar i participa en la identificació de cossos de les persones que naufraguen; investiga i denuncia els casos de víctimes de tràfic de persones, especialment dones i menors; i assessora i acompanya persones potencials refugiades en el procés de sol·licitud d’asil.

Helena Maleno ha estat víctima de pressions i amenaces, fins i tot ha estat perseguida judicialment. El seu cas, del qual finalment va ser absolta per l’Audiència Nacional espanyola (2017) i pel Tribunal de Tànger (2019), va crear jurisprudència per a altres persones defensores dels drets humans a la frontera i va ser citat en l’Informe del relator especial sobre la situació dels defensors dels drets humans (2018) de les Nacions Unides.

Per la seva tasca com a defensora dels drets humans, ha rebut 18 premis nacionals i internacionals, entre els quals el premi Derechos Humanos de la Unión Progresista de Fiscales (2014), el premi Gernika por la Paz (2018), el premi Pimentel Fonseca del Festival Internacional de Periodisme Civil d’Itàlia (2019), el premi Derechos Humanos Nacho de la Mata del Consell General de l’Advocacia Espanyola (2015), el premi Séan McBride de l’International Peace Bureau (2018). També ha rebut la Distinció per la defensa dels drets de les dones migrants de l’Instituto Andaluz de la Mujer; la Distinció per la defensa dels drets de les dones víctimes de tràfic de persones de la Fundació Amaranta; la menció per la defensa de la Igualtat de l’Instituto Andaluz de la Mujer; la menció especial dels Premios Dignidad de l’Ajuntament de Granada, el premi Valors del Consell de l’Advocacia Catalana; el premi nacional de periodisme de l’Asociación Pro Derechos Humanos de España, entre d’altres.

Helena Maleno ha mantingut una vinculació clara amb les Illes Balears, on ha participat en nombroses activitats, com ara el seminari «Tràfic de menors a la Frontera: Nous mecanismes de captació i mobilitat entre països» (UIB, 2015); el curs «La migració: Una visió des dels drets humans» (UIB, 2015); el fòrum «Tracta d’evitar-la» (UIB, 2016); les VII Jornades Els Moviments Migratoris, un dels Reptes de l’Agenda 2030 (UIB, 2017); les jornades Asil i Refugi a la Unió Europea (Plataforma Balears Acollim, 2017); i el cicle Una altra Europa és Possible (UIB, 2017), entre d’altres. 

Fecha de publicación: Fri Mar 26 11:21:00 CET 2021