L’artista Sònia Santandreu està fent l’obra al casal de barri Joan Alcover, de Palma
L'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS) de la UIB, l’Ajuntament de Palma, la Iniciativa Mesoamericana de Defensoras (IM-Defensoras), l'entitat Entrepobles i l’Associació de Veïnats Ses Veles impulsen, al voltant de l’efemèride de la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans, un mural que ret homenatge a les dones defensores dels drets, coincidint amb la visita de tres defensores en el marc de la campanya #JuntesEnsProtegim que es duu a terme amb el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears.
La ubicació escollida ha estat la façana del casal de barri Joan Alcover, com a espai d'homenatge a totes les dones que lluiten pels drets arreu del món.
Durant l'acte de presentació del mural a càrrec de l’artista Sònia Santandreu, han intervingut la senyora Meritxell Esquirol, directora general de Justícia Social de l'Ajuntament de Palma; la senyora Marusia López, d'IM-Defensoras; la senyora Lourdes Martín, de l'Associació de Veïns Ses Veles; la senyora Laura Celià, directora general de Cooperació del Govern i la senyora Ruth Escribano, de l'OCDS de la UIB.
En el mural que duu per títol «Terra, comunitat i llibertat» apareixen les activistes mallorquines Aurora Picornell Femenias, Encarna Viñas Olivellas, Matilde Landa Vaz, Rosa Bueno Castellano i la defensora hondurenya Berta Càceres Flores. Totes aquestes dones representen les aliances amb un enfocament local-global. Es preveu que el mural quedarà enllestit al llarg d’aquesta setmana.
Defensores de la terra, la comunitat i la llibertat
El mural és un homenatge a la lluita d’aquestes 5 dones defensores:
María Rosa Bueno Castellano va ser una dirigent mallorquina, referent del moviment veïnal de Palma, per la seva lluita per la millora de les barriades i pel seu tarannà dialogant i conciliador.
El 2008 va rebre el premi Ramon Llull concedit pel Govern balear, i el premi Olímpia del Lobby de Dones.
Va morir el 21 de desembre de 2009, als 64 anys, després d'una llarga malaltia.
Matilde Landa va néixer a Badajoz en un entorn familiar en el qual es fomentava l'educació i la cultura. No va rebre el baptisme, la qual cosa era poc freqüent a l'època.
El 14 d'agost de 1940 va ingressar a la presó de dones de Palma —presó de Can Sales—, una de les presons més terribles de dones de la postguerra espanyola. La millora de les condicions de vida de les recluses es va convertir en moneda de canvi per aconseguir la cristianització de Matilde, qui es va suïcidar el dia que l’obligaven a rebre el baptisme.
Encarna Viñas Olivellas es va llicenciar en Llengües Romàniques i va ser professora de literatura. La seva passió per l'ensenyament i la cultura també la varen orientar a treballar de directora de teatre.
Vídua de l’escriptor Josep Maria Llompart, va ser activista i formà part de la vida cultural, intel·lectual i popular illenca. La seva lluita per la llengua, la cultura i el país la va dur a impulsar la creació de l’OCB i també representacions teatrals en català a Mallorca. Va viure al barri de Pere Garau. Per això, a instàncies de les entitats Flipau amb Pere Garau i ARCA, el 15 de juliol de 2011, l’Ajuntament de Palma va inaugurar una plaça amb el seu nom i hi va col·locar un bust com a homenatge pòstum.
El 19 de juny de 2022 es va obrir una nova biblioteca a la seva barriada que també duu el seu nom.
Berta Isabel Cáceres Flores va ser una líder indígena lenca feminista i activista pel medi ambient.
El març de 1993 va cofundar el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), que serveix per a la lluita en defensa del medi ambient, el rescat de la cultura lenca i per elevar les condicions de vida de la població de la regió.
Va guanyar el premi mediambiental Goldman, el màxim reconeixement mundial per a activistes de medi ambient.
Va ser assassinada després d'anys d'haver rebut amenaces contra la seva vida. El seu assassinat va ser àmpliament condemnat a Amèrica i a tot el món.
El juliol del 2021, David Castillo, directiu de l'empresa DESA, va ser declarat culpable de ser coautor de l'assassinat de Càceres.
El 25 de maig de 2022 va ser declarada heroïna nacional pel Congrés Nacional d'Hondures.
Aurora Picornell Femenias va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República. Fou assassinada als 24 anys la nit de Reis de 1937, i des de llavors ha esdevingut un símbol de l'antifeixisme i de l'esquerra mallorquina.
La varen capturar el juliol del 1936 i va ser assassinada el 5 de gener de 1937.
L'any 2017, quan es complien 80 anys del seu assassinat, va ser nomenada per unanimitat filla predilecta de Mallorca.
El 4 març de 2019, l'Ajuntament de Palma i el Consell Insular de Mallorca inauguraren un bust d'Aurora Picornell al Born del Molinar per recordar la seva figura.
Tres anys després, el 2022, s'anuncià finalment que les seves restes havien estat trobades en una fossa comuna del cementiri manacorí de Son Coletes.
Fecha de publicación: 19/12/2022