Una recerca de la UIB, portada de la revista Analytica Chimica Acta

El treball dels investigadors del grup de recerca FI-TRACE proposa un nou procediment per determinar la quantitat màxima de metalls bioaccessibles en sòls utilitzant fluids gastrointestinals simulats

La revista científica Analytica Chimica Acta destaca en la portada del seu darrer número un estudi dels investigadors del grup de recerca en Anàlisi per Injecció en Flux i Anàlisi de Traces (FI-TRACE) de la UIB.

El treball dels investigadors de la UIB, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Porto (Portugal), proposa un nou procediment d’extracció biomimètic que permet la determinació automàtica de la quantitat màxima de metalls bioaccessibles en sòls de Mallorca usant suc gàstric simulat, que compleix les recomanacions de la ISO 17402 per avaluar el màxim risc per a la salut humana de contaminants inorgànics en sòls.

La ingesta de sòls està considerada com la major ruta d’exposició per als éssers humans, fonamentalment nins, de contaminants metàl·lics. Els mètodes estàndard que s’utilitzen per analitzar la bioaccessibilitat oral usen diferents fluids gastrointestinals sintètics per dur a terme l’extracció dels sòls, mitjançant una agitació constant i una temperatura fisiològica de 37º C durant temps determinats que simulen els temps de residència a la boca, l’estómac i l’intestí prim. Una vegada finalitzada l’extracció, l’extracte resultant es filtra o centrifuga i posteriorment s’analitza mitjançant tècniques d’espectrometria atòmica.

El problema que presenten aquests mètodes de bioaccessibilitat estàndard és que són tests basats en l’equilibri químic en condicions estomacals o intestinals, que no simulen la realitat i, a més, no proporcionen cap tipus d’informació sobre el possible augment de la bioaccessibilitat per l’absorció estomacal o intestinal ràpida de metalls extrets, de manera que en alguns casos podrien infravalorar la perillositat dels contaminants metàl·lics en sòls ingerits. Cal destacar que les normes internacionals (ISO 17402:2008) recomanen que la determinació de la bioaccessibilitat oral de contaminant es faci en condicions realistes que contemplin les pitjors condicions probables.

El mètode proposat pels investigadors de la UIB supera aquestes limitacions dels mètodes estàndard. A diferència d’aquests mètodes convencionals, en el sistema dissenyat per l’equip liderat pel doctor Manel Miró, del Departament de Química de la UIB, la mostra de sòl està continguda en una càmera d’extracció tancada i se sotmet de manera continuada als diferents sucs digestius (saliva i suc gàstric) usant mètodes de flux acoblats a espectròmetres d’emissió atòmica. D’aquesta manera es pot determinar la quantitat màxima de contaminants bioaccessibles.

Un altre dels avantatges del mètode proposat és la detecció dels metalls de manera automàtica, sense la necessitat de la intervenció de l’analista, de manera que el sistema dissenyat per l’equip de la UIB simplifica les operacions rutinàries i minimitza els errors accidentals (per exemple, la contaminació de la mostra i les pèrdues de metalls extrets per manipulació). A més, permet l’obtenció de dades cinètiques (en funció del temps) de la bioaccessibilitat dels metalls, de manera que fa possible avaluar la diferent velocitat de solubilització dels contaminants en condicions fisiològiques.

Referència bibliogràfica:

Rosende, M.; Magalhaes, Luis M.; Segundo, M. A.; Miró, M. «Assessing oral bioaccessibility of trace elements in soils under worst-case scenarios by automated in-line dynamic extraction as a front end to inductively coupled plasma atomic emission spectrometry». Analytica Chimica Acta. 842 (2014), 1-10. DOI: 10.1016/j.aca.2014.06.033

Data de publicació: Mon Sep 01 10:39:00 CEST 2014

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies