Escuchar

Un sistema automatitzat i en miniatura per simular la digestió de musclos contaminats

(Contenido en el idioma por defecto)

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat del País Basc dissenyen un sistema que permet identificar contaminants emergents en musclos i simular com les absorbeix l'organisme

Al vapor, a la marinera, en escabetx i de moltes altres maneres, els musclos formen part de la nostra gastronomia. Ara bé, com a espècie filtradora que són, és habitual que les substàncies contaminants presents a l'aigua es concentrin en el mol·lusc. Tant és així que, de fet, aquesta espècie s'utilitza com a indicadora de la presència d'elements contaminants a l'aigua. El perill, però, és que aquests contaminants acabin arribant a les persones que els consumeixen. D'aquí la importància de poder disposar de mecanismes que permetin detectar de manera ràpida i eficaç la presència d'aquestes substàncies nocives per a la salut humana.

En el marc d'un projecte de recerca conjunt (CTM2017-84763), finançat per l'Agència Espanyola d'Investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), un equip d'investigadors del grup de recerca FI-TRACE i dels Serveis Cientificotècnics de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat del País Basc han desenvolupat un sistema automatitzat i miniaturitzat que permet identificar la presència de contaminants emergents en musclos i, a la vegada, també permet simular de manera completament automatitzada el tracte gastrointestinal humà. D'aquesta manera, es fa possible estudiar la velocitat en la qual agents antimicrobials, com ara els parabens i el triclosan, i fàrmacs antiinflamatoris, com és diclofenac, s'alliberen a l'intestí prim i són assimilats per l'organisme en cas que s'hagin ingerit musclos contaminats.

Els resultats assolits pels investigadors de la UIB i de la UPV-EHU indiquen que, efectivament, els musclos són capaços de bioacumular molts dels contaminants emergents que es troben en el medi marí, i que els enzims humans són capaços d'alliberar-los durant el tracte intestinal, la qual cosa pot suposar un risc per a la salut humana. 

Referència bibliogràfica

Rosende, M.; Prieto, A.; Etxebarria, N.; Martorell, G., i Miró, M. «Automatic mesofluidic system combining dynamic gastrointestinal bioaccessibility with lab-on-valve based sorptive microextraction for risk exposure of organic emerging contaminants in filter feeding organisms». Analytical Chemistry, 27 de març de 2019. DOI: 10.1021/acs.analchem.8b05870

Fecha de publicación: 09/05/2019