Martín Luis Aleñar Feliu: Antic alumne de la Facultat de Dret de la UIB

- Què recordes dels teus anys universitaris en la Facultat de Dret de Palma?
Quan vaig començar record les tertúlies pels passadissos de la facultat parlant de la situació política, de les notícies que dia a dia arribaven. Era el primer any de la democràcia i s'apropaven les primeres eleccions, els “corrillos” en el Bar de la facultat eren molt interessants. Hi havia molta inquietud per tot. També record llargs estones a la biblioteca de la Facultat de Sa Riera, i moltes hores d'estudi nocturn amb uns companys, en un despatx, prop del Bar Bosch, on anàvem a prendre una llet merengada abans de tancar a la nit, i seguir amb el nostre estudi nocturn.

- Quin professor va ser el que més et va marcar o va influenciar?; Per què?
Van ser molts els professors que em van influenciar. Antonio Monserrat, Román Pinya, Miguel Masot, Juan Vidal, Carlos Gutierrez, Isabel Tàpia, i molts uns altres, però sobretot recordo les classes que impartia Andres Ferret, eren especialment atractives, tot un espectacle, et transmetia la seva passió per tot allò que explicava.

- Alguna anècdota o situació d'aquests anys de carrera que sigui inesborrable/recordis especialment?
Una tarda de febrer de l'any 1981 em trobava preparant un treball sobre la Constitució Espanyola, calia lliurar-ho l'endemà. En aquell moment em van trucar per telèfon i em van preguntar si estava sentint la ràdio. Uns militars havien assaltat el Congrés. Vaig pensar que potser aquest treball ja no era tan urgent. Per sort vaig haver de lliurar-ho, encara que ens van donar uns dies més de termini.

També record amb especial afecte la “Comissió d'Anotacions” que organitzem amb uns companys.

Dedicàvem nits senceres a passar anotacions, amb una vella màquina d'escriure, que sempre s'embussava, escrivint en un clixé que amb molta cura calia posar sobre l'entintada màquina de *ciclostil i després estar hores “donant-li” a la manovella, per després organitzar folis i engrapar temes. Les anotacions havien d'estar llests amb temps suficient perquè els companys poguessin preparar els exàmens.

- D'aquesta Facultat d'antany, què era el que més t'agradava i quina haguessis canviat?
Eren els primers anys de la facultat, els professors, en la seva gran majoria, eren advocats, notaris, registradors, a poc a poc es van ser incorporant professors universitaris i catedràtics. M'agradava l'aplicació pràctica que aquests professionals ens transmetien amb els seus ensenyaments.

Potser s'enyorava una mica més d'ambient universitari. Si no recordo malament, a més de la de dret tan sol estava la facultat de filosofia, cadascun en una punta de Palma. Es trobava a faltar aquest ambient universitari, encara que érem com una gran família. Això també era agradable.

Vist des de l'actualitat hagués canviat moltes coses, però eren uns altres temps, no hi havia els mitjans que hi ha ara, ni es planificava l'ensenyament universitari amb els objectius actuals.

- Com t'imagines la Facultat d'ara?
Les noves tecnologies han suposat un canvi radical.

Ara es té accés immediat a la informació, ja no es tracta de com trobar aquesta informació, sinó de saber triar-la, saber processar-la, i conèixer la seva aplicació pràctica.

M'imagino que avui es presta més atenció a ensenyar com argumentar. Exposar correctament és essencial.

- Quins consells donaries als nostres estudiants, sobretot de cara a la seva inserció al món laboral?
Els consells que puc donar suposo que són els mateixos que ja es donen a la universitat: La formació específica mai destorba, cursos, màsters, jornades, conferències, sempre s'obté alguna cosa positiu. A més, és fonamental dominar perfectament un idioma.

D'altra banda, qui es decideixi per l'exercici de l'advocacia ha de ser conscient que és un treball purament vocacional, en el qual moltes vegades no hi ha horaris, i que exigeix una gran dedicació.

- Què ha canviat notablement en l'exercici de l'advocacia durant l'última dècada?
Hem passat de l'advocat de “capçalera” a l'advocat especialista i dels despatxos familiars o unipersonals als despatxos multidisciplinaris amb diversos advocats especialistes associats.

Avui és impensable un bufet unipersonal i generalista, que porti tot tipus d'assumptes. Cada dia més es va imposant l'especialització.

En la pràctica judicial, estem davant l'expedient electrònic i l'eliminació del paper. Això suposarà una nova forma d'exercir.

- Quins reptes té pendents el Col·legi?
El principal repte del Col·legi sempre ha estat aconseguir que el col·legiat participi en la vida col·legial i que aprofiti el màxim dels serveis que el Col·legi li ofereix.

Hi ha moltes coses per fer i per millorar, però crec que anem aconseguint que el Col·legi ofereixi una intensa activitat formativa i cultural.

- Ens expliques una anècdota, personal o no, que justifiqui la grandesa d'aquesta professió?

En els Actes de Jura de nous advocats sempre els dic que la major satisfacció d'aquesta professió és veure que s'ha fet justícia i ser protagonista d'això. Sens dubte, una de les grandeses del nostre treball és contribuir al fet que es faci justícia. 

Data de l'esdeveniment: 14/03/2016

Data de publicació: Tue Mar 15 14:16:00 CET 2016

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies