Els disruptors endocrins: un risc per al desenvolupament de malformacions genitourinàries

La tesi doctoral de Blanca Estors Sastre remarca la importància d'actuar sobre els factors mediambientals que podrien estar implicats en el desenvolupament d'hipospàdies i criptorquídia

Els disruptors endocrins (DE) són un conjunt de substàncies químiques que poden alterar l'equilibri hormonal i produir alteracions en el desenvolupament embrionari d'un individu o la seva progènie. La gran majoria d'aquestes substàncies estan produïdes per l'home i formen part del medi ambient com a contaminants industrials, plàstics, plaguicides i diversos productes cosmètics, entre d'altres. El desenvolupament del sistema genital masculí és un procés altament dependent d'hormones, de manera que és lògic pensar que aquestes substàncies hi puguin actuar negativament.

La tesi doctoral de Blanca Estors Sastre, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha investigat la possible associació entre l'exposició a disruptors endocrins durant la gestació i el desenvolupament de dues de les malformacions congènites més freqüents de l'aparell reproductor en els nins, com són l'hipospàdies i la criptorquídia.

En el cas de la criptorquídia, els testicles es localitzen fora de la seva ubicació habitual, l'escrot; en el cas de l'hipospàdies, existeix una hipoplàsia dels teixits ventrals del penis, la qual condiciona un desenvolupament incomplet de la uretra, i, en molts casos, la presència d'incurvació. Ambdues malformacions necessiten tractament quirúrgic per a la seva correcció, i poden tenir repercussions negatives en la fertilitat d'aquests pacients a llarg termini.

A més, entre els objectius secundaris d'aquesta tesi doctoral, hi ha l'anàlisi d'altres possibles factors de risc perinatals i parentals descrits prèviament en la literatura científica, la determinació del tipus de substància i la seva distribució de freqüències en el cas de l'exposició a disruptors endocrins, i, finalment, l'estimació de la prevalença d'associació entre l'hipospàdies i la criptorquídia i amb altres malformacions congènites.

Amb aquests propòsits, la investigadora va dur a terme un estudi retrospectiu de casos i controls a l'Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa, centre de referència per a la patologia quirúrgica pediàtrica de les comunitats autònomes d'Aragó i La Rioja, i  de la província de Sòria (Castella i Lleó). Dins el grup de casos es van incloure nins amb una edat compresa entre els sis mesos i els catorze anys, diagnosticats de criptorquídia i/o hipospàdies a les Consultes Externes d'Urologia Infantil durant un període de divuit mesos. I, al grup de control, nins amb igual rang d'edat i sense antecedents de patologia genital, que durant el mateix període de temps van ser atesos a les Consultes Externes de Cirurgia Pediàtrica General i Pediatria del mateix centre.

El risc de l'exposició als ftalats

Fruit d'aquest estudi, la investigadora ha pogut concloure que l'exposició dels pares a disruptors endocrins a causa del seu lloc de feina podria augmentar el risc de desenvolupar criptorquídia i hipospàdies. En aquest sentit, les substàncies tòxiques més freqüents d'exposició han estat els ftalats, un grup de composts químics que s'usen principalment en la fabricació de plàstics, però que també poden estar presents en molts altres productes, com ara les pintures i els cosmètics, entre d'altres.

També ha conclòs que el baix pes en néixer i la prematuritat podrien augmentar el risc de desenvolupar hipospàdies, i que el part múltiple podria disminuir-lo. A més, la investigadora apunta diversos factors materns que podrien augmentar el risc de criptorquídia i hipospàdies, com ara una edat superior a trenta-cinc anys, i el consum d'antiabortius i altres fàrmacs durant l'embaràs. Quant als factors paterns, el consum de tabac i la presència d'antecedents urològics podrien augmentar el risc de desenvolupar aquestes malformacions. D'altra banda, la presència d'antecedents familiars de criptorquídia i/o hipospàdies podria augmentar el risc de les dues malformacions, mentre que el nivell superior d'estudis matern i patern podria disminuir-lo. Finalment, la taxa d'associació entre l'hipospàdies i la criptorquídia va ser del 3,8%, i no es van associar a un augment del risc de presentació d'altres malformacions congènites.

L'estudi de Blanca Estors Sastre aporta evidència a la teoria de la disrupció endocrina descrita prèviament en la literatura científica, i remarca la importància d'actuar sobre els factors mediambientals que podrien estar implicats en el desenvolupament d'aquestes dues malformacions genitourinàries, per tal de prevenir-ne l'aparició i les repercussions negatives sobre la qualitat de vida dels nins afectats.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Exposición a disruptores endocrinos y otros factores paternos en la etiología del hipospadias y la criptorquidia
  • Autora: Blanca Estors Sastre
  • Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
  • Departament: Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut
  • Directors: Jesús Gracia Romero, David Raluy Collado i Carlos Campillo Artero 

Data de publicació: Thu Oct 18 11:50:00 CEST 2018

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies