Els beneficis de fortificar la farina de blat amb àcid fòlic

La tesi doctoral de Cecilia Angélica Castillo analitza els efectes d’aquesta iniciativa implementada pel Govern de Xile per prevenir els defectes en el tub neural i millorar la salut i la qualitat de vida dels nadons 

La tesi doctoral de Cecilia Angélica Castillo Lancellotti, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha analitzat els efectes generats per l’enriquiment de la farina de blat amb àcid fòlic impulsat pel Govern de Xile. La tesi l’han dirigida el doctor Josep Antoni Tur Marí, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB, i el doctor Ricardo Uauy Dagach, de la Universitat de Londres.

L’àcid fòlic és la vitamina més utilitzada en aliments fortificats i suplements vitamínics. Actua com a cofactor i cosubstrat per a la metilació biològica i la síntesi d’àcids nucleics, i transporta unitats actives monocarbonades necessàries per a la síntesi de purines i timildat, així com per a la síntesi, replicació i reparació de l’ADN. 

La fortificació obligatòria de la farina de blat amb àcid fòlic és una mesura que s’ha implementat en nombrosos països, amb l’objectiu de reduir el nombre de nounats que pateixen defectes del tub neural, una de les malformacions congènites més freqüents. En el cas de Xile, aquesta intervenció nutricional es va implementar a partir de l’any 2000.

La revisió sistemàtica d’estudis no controlats de diferents països que fortifiquen la farina amb àcid fòlic ha mostrat una important reducció dels casos de defectes en el tub neural. En el cas de Xile, la recerca de Cecilia Angélica Castillo Lancellotti ha mostrat com aquesta reducció ha estat del 55 per cent entre els anys 2000 i 2010. A la vegada, l’anàlisi dels nivells d’àcid fòlic en la farina ha evidenciat una important dispersió dels nivells d’àcid fòlic comparats amb el que estableix la normativa xilena (2,2 mg/kg). Així, entre els anys 2005 i 2008, el 50 per cent de les mostres analitzades presentava nivells inferiors als establerts per la norma, un 10 per cent no contenia àcid fòlic i un 30 per cent presentava nivells molts elevats d’àcid fòlic.

L’estudi també mostra com l’estimació indirecta de la ingesta de folats totals assoleix, en alguns grups d’adults grans, nivells superiors al límit superior tolerable d’ingesta per adults (>1.000 μg/dia), la qual cosa es reflecteix en nivells elevats de folat sèric. Aquests assoleixen nivells suprafisiològics (>20 μg/L) en un 50 per cent dels adults grans estudiats, i el dèficit de folat sèric és gairebé inexistent.

Durant els darrers anys, s’ha publicat una extensa informació sobre els riscs per a la salut derivats de la suplementació amb àcid fòlic, que suggeria un augment del risc d’alguns tipus de càncers quan es consumeix en dosis altes, per temps prolongat i de manera associada a l’existència de lesions preneoplàsiques prèvies, entre els quals un augment de la recurrència d’adenomes colorectals i de càncer de còlon. Malgrat això, la revisió sistemàtica desenvolupada en la tesi doctoral no permet concloure que hi hagi un risc més elevat per la fortificació de la farina de blat amb àcid fòlic. Així mateix, quant al càncer de mama, la recerca assenyala que no es pot concloure que hi hagi beneficis o riscs associats a aquesta suplementació, i només s’observa un efecte protector en dones bevedores d’alcohol i portadores d’alguns polimorfismes d’enzims del cicle del folat.

El folat i altres vitamines relacionades, especialment la cianocobalamina o vitamina B12, compleixen també una important funció en el creixement, la diferenciació, el desenvolupament i la reparació cerebrals, com també en la cognició. De fet, la suplementació millora la funció cognitiva quan els nivells de folat sèric inicials són baixos. La recerca posa de manifest com en adults grans xilens, quan els valors de folat sèric són baixos i els nivells de vitamina B12 elevats, l’increment d’una unitat de folat sèric (1 μg/L) disminueix el risc de deteriorament cognitiu; en canvi, l’augment d’una unitat de folat sèric quan els nivells són elevats i el nivell de vitamina B12 és baix, augmenta el risc de deteriorament cognitiu.

En resum, la tesi doctoral de Cecilia Angélica Castillo destaca que la fortificació universal de farina de blat amb àcid fòlic a Xile ha estat una intervenció nutricional reeixida que ha complert l’objectiu de reduir la prevalença dels defectes del tub neural, la qual cosa suposa un benefici per a la salut i la qualitat de vida dels nounats. A la vegada, aquesta suplementació ha determinat un increment important de la ingesta de folats totals i de folat sèric, especialment en adults grans, i  per això la investigadora suggereix que es revisin els nivells de fortificació de forma sistemàtica, per tal de prevenir el risc de deteriorament de la funció cognitiva observat en ambdós extrems de la distribució de folat sèric.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Análisis de los beneficios y riesgos de la fortificación de harina de trigo con ácido fólico en Chile
  • Autor: Cecilia Angélica Castillo Lancellotti
  • Programa de doctorat: Nutrició Humana
  • Departament: Biologia Fonamental i Ciències de la Salut
  • Directors: Josep Antoni Tur Marí i Ricardo Uauy Dagach 

Data de publicació: Thu Jul 10 11:09:00 CEST 2014

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies