La salut de les abelles a les illes Balears

La tesi doctoral de Maria del Mar Leza investiga l’estat sanitari de les colònies d’abelles a partir de l’estudi de l’acàr Varroa destructor i d’un insecticida per al control de la processionària del pi 

Durant les darreres dècades s’ha observat una elevada taxa de pèrdua de colònies d’abelles (Apis mellifera) en tot el món, la qual cosa suposa un risc degut a l’important paper que desenvolupen aquests insectes en la conservació d’ecosistemes i en la producció d’aliments. En la majoria dels casos s’identifiquen clarament els factors implicats en les pèrdues: paràsits i patògens introduïts, estat nutricional de les abelles i exposició a pesticides.

L’objectiu de la tesi de Maria del Mar Leza Salord, defensada a la Universitat de les Illes Balears i dirigida pel doctor Miguel Ángel Miranda Chueca, es va centrar en l’estudi de dos factors importants per a l’estat sanitari de les colònies d’abelles a les Balears: l’àcar Varroa destructor i l’ús de l’insecticida biològic Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki (Btk) (insecticida aplicat en pinars per al control de la processionària del pi). Concretament, es va estudiar la dinàmica poblacional de V. destructor i el rol de factors biològics, climàtics, paisatgístics i de maneig sobre la corba poblacional; la prevalença, infestació i focalitat de l’àcar i l’eficàcia dels acaricides Apivar (químic de síntesi), Apiguard (oli essencial, permès en apicultura ecològica). A més, es va analitzar l’efecte sobre les abelles de l’aplicació aèria en camp de Btk.

El coneixement de la corba poblacional del paràsit resulta rellevant de cara al maneig d’aquest. En les nostres condicions, l’abundància de Varroa al llarg de l’any va presentar dos màxims, un a la primavera i l’altre a l’estiu-tardor; el de la primavera fou el més elevat. A partir d’un model lineal generalitzat mixt (model estadístic que permet establir relacions lineals entre diferents variables) es va mostrar que l’abundància de Varroa va augmentar significativament amb l’abundància de les abelles, mostrant l’estreta relació amb l’hoste (les abelles), ja que el paràsit necessita cria d’abelles per poder completar el seu cicle. Així mateix, l’abundància de l’àcar va augmentar en disminuir les temperatures del primer semestre de l’any i la seva abundància va disminuir amb l’augment de la humitat relativa del període de juliol a desembre. A més, el present treball és un dels primers que relaciona la reduïda disponibilitat de recursos naturals amb els nivells de Varroa, mostrant que les caseres situades en una zona amb una menor proporció de recursos naturals presentaven una major abundància de Varroa. Aquests resultats mostren la importància de la qualitat dels recursos de l’àrea en la què se situen les caseres d’abelles i, per tant, la importància de preservar els recursos naturals per tal de millorar la salut de les abelles i, en conseqüència, la pol·linització, procés essencial per a la conservació d’ecosistemes i la producció d’aliments.

La infestació mitjana de l’àcar a les Balears fou lleugera (menor de  l’1%), la prevalença detectada fou entre el 34,78% a la tardor i el 44,09% a la primavera, i més del 80% dels apiaris mostrejats a les Balears presentaven Varroa.

Una enquesta realitzada als apicultors va indicar un baix nivell de professionalització del sector a les Balears i una inadequada aplicació dels tractaments, per la qual cosa es recomanaria l’elaboració d’un Llibre blanc de bones pràctiques apícoles.

En els assajos de camp de l’eficàcia dels acaricides, l’Apiguard (timol, oli essencial, permès en apicultura ecològica) va resultar el més eficaç, i el moment d’aplicació més adequat fou la primavera. La baixa eficàcia de l’Apivar (Amitraz) podria estar relacionada amb l’aparició de resistències. Així, el Timol podria representar una alternativa en les estratègies de control integrat contra V. destructor, ja que presenta un baix risc de residus i de resistències.

Finalment, els resultats de l’efecte de l’aplicació aèria del Btk (realitzada per controlar la processionària del pi) sobre les colònies d’ Apis mellifera mostraren que aquest insecticida no afecta el desenvolupament de la cria d’abelles.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Estado sanitario de las colonias de Apis mellifera (Hymenoptera: Apidae) de las Islas Baleares: impacto del parásito Varroa destructor (Acari: Varroidae) y efecto de los tratamientos aéreos con Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki.
  • Autor: Maria del Mar Leza Salord
  • Programa de doctorat: Biologia de les Plantes
  • Departament: Biologia
  • Director: Miguel Ángel Miranda Chueca  

Data de publicació: Thu Jul 30 11:49:00 CEST 2015

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies