La dimensión desconocida es de tipo tiempo: un nuevo modelo de cinco dimensiones para explicar el Universo

Un equipo de investigadores del IAC3 de la UIB publica a Physical Review D un trabajo que propone un modelo teórico que añade una segunda dimensión de carácter temporal a las cuatro dimensiones clásicas

El matemático Hermann Minkowski formuló en 1908 la idea del espacio-tiempo con una entidad formada por cuatro dimensiones, con tres dimensiones espaciales y una temporal, que no son independientes, sino que están estrechament relacionadas. Esta idea facilitó la formulación de la teoría de la relatividad general de Albert Einstein años después.

La propuesta de Minkowski encaja con la percepción que los humanos tenemos de nuestro mundo como un espacio tridimensional, con largària, alçària i profunditat, que es mou a través d'una dimensió temporal que podem percebre: el pas del temps.

Ara bé, just després de l’aparició de la relativitat general, el treball clàssic de Kaluza-Klein va mostrar que, si s'afegia una cinquena dimensió a l'espaitemps, es podien unificar les teories de la gravetat d'Einstein i l'electromagnetisme de Maxwell. És a dir: la dimensió extra complica la geometria de l’Univers, però simplifica la física.

La cinquena dimensió

Recentment, un equip d'investigadors de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears han fet una nova proposta teòrica que defensa una nova versió de la idea d'una cinquena dimensió. En particular, aquesta nova dimensió permetria unificar els distints models cosmològics de l’espaitemps (descrits per les mètriques de Friedmann-Robertson-Walker) en un de sol, descrit per una mètrica mare, o mètrica M (M també de Mallorca).

Aquesta cinquena dimensió, a més, seria de tipus temps. D'aquesta manera, segons els investigadors de la UIB, hi hauria tres dimensions espacials (alçària, llargària i profunditat) i dues dimensions temporals (el temps que coneixem i un altre).

O sia, que al món hi hauria qualque cosa més que allò que podem percebre: una dimensió extra que ens escapa, un altre temps que nosaltres, limitats com estam a les quatre dimensions, no podem abastar si no és per les matemàtiques, com en aquest treball, o per la ficció (Interstellar, La Dimensió Desconeguda, etc.).

Referència bibliogràfica

Carles Bona, Miguel Bezares, Bartolomé Pons-Rullan & Daniele Viganò. «3+2 cosmology: Unifying FRW metrics in the bulk». Physical Review D, 99, 043530, 20 de febrer de 2019. DOI: 10.1103/PhysRevD.99.043530

Fecha de publicación: 15/03/2019