Escuchar

Irene Afán de Rivera, exalumna de la UIB i número 4 del PIR

(Contenido en el idioma por defecto)

Presentar-se a una prova amb més de 4.000 aspirants i quedar a la quarta posició no és una cosa de què gaire gent pugui bravejar. Però qui sí que ho ha aconseguit i en pot parlar ben orgullosa és na Irene Afán de Rivera, graduada en Psicologia per la Universitat de les Illes Balears, que ha obtingut la quarta millor nota en l’examen del PIR, la prova d’accés a la formació sanitària especialitzada en Psicologia. Na Irene és una de les 141 persones que han obtingut una plaça formativa de quatre anys a un hospital de l’Estat espanyol. La seva vocació clínica s’evidencia no solament per haver decidit fer el PIR, sinó que, a més, després d’haver-se graduat en Psicologia (2013) va estudiar també el grau d’Infermeria.

Irene, pregunta obligada: quina plaça has triat? És la que volies?

Sí, és la que volia. He triat plaça a Son Espases.

T’esperaves aconseguir una plaça? I un resultat tan bo?

En els simulacres que havíem fet els dos darrers mesos quedava per sobre, però al principi quedava molt per sota. Per tant, ha estat molt important haver-m’hi dedicat de manera continuada. Els darrers mesos són molt importants per tenir-ho tot més fresc i treure rendiment de la memorització a curt termini. Per tant, s’han de tenir els coneixements molt clars i sempre operatius, perquè és molt bo de fer oblidar-los. Ara bé, ser la número quatre... Això sí que no m’ho pensava! Les sensacions amb què tots els participats vàrem sortir d’aquest examen varen ser molt negatives, perquè el vàrem trobar molt difícil. Quan vaig corregir les preguntes vaig veure que havia quedat entre els cinc primers, però fins que no sortiren els resultats oficials no me’n vaig fer a la idea.

Què és el que t’ha agradat més dels quatre anys com a estudiant de Psicologia a la UIB?

M’ha agradat molt sobretot el darrer any de la carrera, per les assignatures que ens impartia el professor Tortella. En tinc molt bon record; va ser una experiència molt bona.

Què és el que et va motivar a decantar-te per l’àmbit de la psicologia clínica i estudiar el PIR?

Tenia clar que m’agradava fer feina amb pacients i a un hospital, i, si podia ser, públic. Fer feina d’infermera em va agradar molt i vaig pensar que si pogués ser de psicòloga, encara molt millor. A més, el PIR és una sortida molt bona, ja que hi pot accedir poca gent, et dona quatre anys de formació i tens la possibilitat tant d’anar-te’n a hospitals de fora i com de rodar entre diferents àrees.

A quantes convocatòries t’has presentat?

Em vaig presentar just en haver acabat la carrera de Psicologia i quan començava la d’Infermeria, però va ser per veure com era l’examen; per tant, no la consider una convocatòria real. Tot i això, em va servir per saber a què m’enfrontaria en la convocatòria d’enguany, que realment ha estat la primera i ha resultat molt més intensa.

Has hagut de compaginar estudis i feina?

Sí, els diumenges feia d’infermera al CAP del meu poble. Això m’anava molt bé, perquè de vegades, quan no fas feina i només estudies, t’arribes a sentir un poc inútil i pots no veure què hi ha més enllà.

Quin va ser el teu mètode d’estudi en aquest/s any/s de preparació? Com et planificaves?

Sempre he funcionat d’una manera molt planificada i he estat perseverant. Vaig començar a estudiar al maig i fins al novembre hi dedicava entre 6 i 8 hores diàries, de dilluns a dissabte. Primer, vaig resumir els continguts dels manuals originals; després, vaig fer targetes dels resums, que eren de colors diferents segons la seva dificultat o importància i les memoritzava, i, finalment, vaig perfilar els conceptes. A més, els primers mesos feia simulacres cada quinze dies, i després, cada setmana.

Què diries a la gent que es prepara per al PIR? Quin consell t’hauria agradat que t’haguessin donat?

Crec que aprovar el PIR no és una qüestió només d’intel·ligència, sinó que afecta també la personalitat, la manera com regula cadascú les seves emocions. En aquest sentit, és important no obsessionar-se només amb el PIR: ningú no és només un examen o una professió. Jo tenia molt clar que, a part de preparar el PIR, també era amiga, filla o parella. Gaudir del poc temps que queda lliure i que sigui de qualitat és indispensable. Però, si hagués de dir alguna cosa a la gent que prepara aquesta prova, seria que pensin que és possible i que han de perseverar-hi; hi ha poques places, però han de ser d’algú. S’ha de pensar que no tothom que s’hi presenta està molt preparat. També és important fer molts de simulacres i, fins i tot, fer-los en les mateixes circumstàncies de l’examen. 

Fecha de publicación: 14/06/2019