Escuchar

Homes i dones perceben la bellesa de manera diferent

(Contenido en el idioma por defecto)

Un estudi en el qual han intervingut investigadors de la UIB mostra que l'activitat neuronal diferencial que provoquen els estímuls estètics afecta només l'hemisferi dret en el cas dels homes i els dos hemisferis en el cas de les dones

Homes i dones perceben de manera diferent la bellesa. Així ho han palesat investigadors de Laboratori de Sistemàtica Humana de la UIB i de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC (UIB-CSIC), juntament amb el doctor Francisco J. Ayala, de la Universitat de Califòrnia i de la Universitat Complutense de Madrid, en un recent treball que ha estat acceptat per a la seva publicació a la prestigiosa revista Procedings of the National Academy of Sciences dels EUA.

L'estudi ha explorat les diferències existents entre homes i dones a l'hora del processament cerebral associat a la percepció de la bellesa. Mitjançant magnetoencefalografia (MEG), els investigadors registraren l'activitat cerebral de deu homes i deu dones sotmesos a estímuls, tant artístics com naturals, davant dels quals havien de decidir si els consideraven o no bells. La MEG és una tècnica que permet detectar canvis en els camps magnètics generats per l'activitat postsinàptica de les neurones piramidals de l'escorça cerebral amb una resolució temporal de l'ordre de mil·lisegons.

Els resultats revelen diferències significatives entre gèneres a les regions parietals cerebrals quan els participants consideraven que els estímuls eren bells. L'activitat neuronal diferencial en aquesta regió del cervell resultà ser bilateral en les dones, mentre que es mostrà lateralitzada en els homes, concretament circumscrita a l'hemisferi dret.

Les diferències observades entre homes i dones sembla que responen a dues maneres d'abordar la relació espacial amb els objectes. Segons Kosslyn, les dones mantenen una relació amb els objectes més de tipus categòric, és a dir, refereixen la posició dels objectes o de les seves parts en relació amb altres elements, per exemple: damunt o davall de...; enfront o darrere de...; etc. Dit d'una altra manera, la posició de l'objecte o de les seves parts no requereix una localització exacta. En canvi, els homes mantenen una relació amb els objectes més de tipus topogràfic, de manera que inclou informació similar a la mètrica respecte a les distàncies. Aquestes diferències es relacionen, a més, amb l'activitat d'hemisferis diferents. L'hemisferi esquerre sembla que està involucrat amb l'exploració categòrica de les relacions espacials, mentre que l'hemisferi dret està involucrat amb les relacions espacials manejades mitjançant coordenades.

Els resultats de l'estudi sembla que confirmen que homes i dones fan servir estratègies diferents a l'hora de percebre la bellesa. Pels investigadors, la interpretació dels resultats en termes filogenètics es pot basar en la hipòtesi formulada per Silverman i Eals, autors que sostenen que les diferències observades en la capacitat espacial entre homes i dones estan associades a la divisió del treball entre sexes: l'home caçador i la dona recol·lectora. Segons aquests autors, per poder caçar cal que el caçador s'orienti respecte a la presa fins i tot quan fuig del seu camp visual i poder fer-ho en moviment. En el cas de la recol·lecció, l'important és reconèixer i recordar la posició de la possible collita establint fites, és a dir, determinant-ne la posició respecte a d'altres elements de l'entorn. Segons la hipòtesi del caçador-recol·lector, les dones (recol·lectores) tendirien a ser més conscients que els homes dels objectes situats al seu entorn, fins i tot aquells que no estan relacionats amb la tasca que duen a terme. En canvi, els homes (caçadors) utilitzarien estratègies d'orientació basades en conceptes de distància i situació respecte als punts cardinals. Aquesta hipòtesi del caçador-recol·lector ha obtingut recentment suport per un estudi realitzat en set grups ètnics en l'actualitat.

Aquestes diferències en la capacitat espacial entre homes i dones implicarien les regions parietals cerebrals, l'evolució de les quals està relacionada amb l'anomenat “cervell modern” i abans encara amb les diferències entre el llinatge humà i la resta de primats. Així, per exemple, en l' Homo sapiens, l'àrea V3A (una àrea visual secundària) del cervell és sensible a senyals de moviment i les utilitza per extreure'n un cert tipus d'informació tridimensional, mentre que en altres primats com els ximpanzés aquesta àrea V3A no realitza aquesta funció. Altres autors han donat proves que les anomenades rutes dorsal i ventral visuals no s'han desenvolupat igual al llarg del llinatge humà. Més en concret, les àrees incloses en l'anomenada ruta ventral —relacionada amb la representació i classificació d'un objecte— s'han desenvolupat menys que les àrees implicades en la ruta dorsal —implicades en la representació de l'espai i l'anàlisi de la informació visual per organitzar una acció.

Posteriorment, com hem dit, en el gènere Homo el desenvolupament de les regions parietals que condueixen a una globularietat del cervell, procés conegut pels paleoneuròlegs com a "patró modern", característic de l' Homo sapiens, en contrast amb el desenvolupament al·lomètric vertical, amb l'allargament de les regions frontals i l'empetitiment de les regions parietals, és característic d'una estructura arcaica compartida per l' Homo erectus i l' Homo neanderthalensis.

Aquesta evolució al teixit cerebral té el seu correlat en les restes d'objectes decoratius. Així, les diferències observades entre els objectes decoratius d' Homo neanderthalensis i d' Homo sapiens donen suport a la idea de l'evolució fins a un "cervell modern" capaç d'apreciar bellesa i les seves aplicacions de manera molt diferent segons el llinatge.

D'altra banda, l'estudi es detura en la importància del simbolisme i de l'apreciació de la bellesa en l'evolució humana. Tal com afirmen els autors, el valor de l'objecte decoratiu —inclosos els emprats en el propi cos— ha estat contemplat per antropòlegs, etòlegs i psicòlegs com a comportament d'expressió social en totes les cultures. L'explicació més òbvia sobre la tendència a decorar el cos humà, per l'altre costat, és la selecció sexual. És raonable, en aquest sentit, considerar que en l'espècie humana la capacitat d'alterar el propi aspecte a través de dibuixos i colors, cosa que en primera instància degué estar relacionada amb la selecció sexual i després aplicada a diversos aspectes de la vida social, s'hagi de relacionar amb el desenvolupament de la capacitat d'apreciar la bellesa. En qualsevol cas, sembla que el desenvolupament cognitiu necessari per apreciar la bellesa es lliga sovint al simbolisme.

Referència del treball

Camilo J. Cela-Conde, Francisco J. Ayala, Enric Munar, Fernando Maestú, Marcos Nadal, Miguel A. Capó, David del Río, Juan J. López-Ibor, Tomás Ortizc, Claudio Mirasso i Gisèle Marty, 2009. Sex-related similarities and differences in the neural correlates of beauty. Procedings of the National Academy of Sciences.

Documentos relacionados

Fecha de publicación: 24/02/2009