Escuchar

El grup de Neurobiologia Cel·lular del IUNICS desenvolupa un nou model per a l'estudi dels mecanismes cel·lulars implicats en l'esclerosi lateral amiotròfica

(Contenido en el idioma por defecto)

Els resultats apareixen publicats en la revista Neuroscience, i l'article ha aconseguit la portada de l'exemplar del 15 de setembre

Una de les línies d'investigació del grup de Neurobiologia Cel·lular del IUNICS, dirigit pel doctor Gabriel Olmos, del Departament de Biologia de la UIB, es dirigeix cap a l'estudi dels mecanismes cel·lulars i moleculars implicats en l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). L’ELA és una malaltia neuromuscular que provoca la degeneració progressiva i la pèrdua eventual de la funció de les cèl·lules nervioses anomenades motoneurones superiors i inferiors que es localitzen en el cervell i en la medul·la espinal, fet que condueix a la progressiva pèrdua i debilitat dels músculs esquelètics. En el nostre país s'estima que cada any es diagnostiquen aproximadament 900 casos nous d’ELA (de 2 a 3 nous casos per dia).

Per a l'estudi in vitro de la funcionalitat de les motoneurones espinals s'ha treballat amb diferents tipus de cultiu de la medul·la espinal. El model més utilitzat fins ara (cultiu organotípic) consisteix en seccions relativament gruixudes de la medul·la espinal d'animals d'experimentació (rates de 8 dies) que preserven l'arquitectura tridimensional de la medul·la espinal, però que limiten l'estudi microscòpic de les motoneurones a causa del gruix de la secció. El nou model desenvolupat pel grup de la UIB consisteix en el cultiu de seccions de medul·la espinal d'embrions de rata (explants) en unes condicions que permeten que les motoneurones migrin de l’explant, és a dir, que surtin fora de la secció de medul·la i apareguin com a cèl·lules individuals formant una monocapa, però envoltades de la resta de cèl·lules de la medul·la espinal (interneurones i cèl·lules glials). Aquest model permet un estudi detallat de les motoneurones espinals mitjançant tècniques com la microscòpia confocal de fluorescència. Els autors de l'estudi han tractat els explants amb substàncies anomenades citocines proinflamatòries que es troben incrementades en la sang de pacients d’ELA i es creu que tindrien un paper clau en la neuroinflamació característica de l’ELA i altres malalties neurodegeneratives com les malalties de Parkinson i Alzheimer. Mitjançant aquestes citocines els autors han reproduït en el seu model in vitro algunes de les característiques de l’ELA com l'estrès oxidatiu i la mort per apoptosi de les motoneurones.

Aquest estudi forma part de la tesi doctoral que serà defensada per la doctoranda Margalida Mir el pròxim 25 de setembre a la UIB i que ha estat codirigida pels doctors Gabriel Olmos i Jerònia Lladó, del Departament de Biologia. El treball ha estat realitzat en col·laboració amb la Unitat de Senyalització Neuronal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida i ha estat finançat pel Govern balear, la Fundació Marató de TV3, la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Salut Carlos III.

Referència de l'article:

M. Mir, V. J. Asensio, L. Tolosa, M. Gou-Fabregas, R. M. Soler, J. Lladó, G. Olmos.
«Tumor necrosis factor alpha and interferon gamma cooperatively induce oxidative stress and motoneuron death in rat spinal cord embryonic explants»
Neuroscience, Volume 162, Issue 4, 15 September 2009, Pages 959-971

Documentos relacionados

Fecha de publicación: 15/09/2009