«Aplicam les noves tecnologies als tractaments, i l'èxit és del 80 per cent»

(Contenido en el idioma por defecto)

Blanca Aguayo i Joan Miquel Gelabert, de tSalut 

Na Blanca Aguayo i en Joan Miquel Gelabert gestionen el servei d’atenció psicològica de la UIB Tecnologies per a la Salut, tSalut. Fan feina amb les pors, les fòbies, les emocions... A més de tractar-les, investiguen per millorar i avançar en allò en què són experts. tSalut, a més, empra les noves tecnologies aplicades a l’atenció psicològica. I l’èxit dels tractaments és del 80 per cent!

Na Blanca és blanca i suau. Té el títol de Psicologia i un màster a la UIB. Després de fer de becària en una empresa, retornà a la Universitat per fer recerca. Ara és una de les psicòlogues de tSalut.

En Joan Miquel reconeix que pateix un trastorn: està enganxat a la psicologia, les noves tecnologies i la recerca. Va fer Psicologia a la UIB i des dels primers cursos va fer mans i mànigues per fer investigació. I ara compagina la docència al cicle formatiu superior, la feina a fora, concretament a la Clínica Quirón Palmaplanas, la recerca i tSalut. No entén la psicologia si no va acompanyada de l’anàlisi de les dades que et permet avançar en la millora dels tractaments.

- Por de volar, por de conduir, por de les agulles..., per què tenim tanta por?

Blanca: La por és una resposta emocional, adaptativa, que ens ajuda davant els perills o les amenaces. El problema és que, a vegades, veiem una amenaça on no n’hi ha, o hi ha una amenaça lleu i la magnificam, és a dir, ens sembla una amenaça més greu del que és en realitat. I segons la persona, li pot pegar d’una manera o d’una altra. Depèn de males experiències, o de coses que t’han contat, o d’alguna cosa que et planteges de cop i apareixen pensaments negatius...

- Per què us heu especialitzat en el tractament de fòbies a tSalut?

Joan Miquel: El bessó és la fòbia a volar. I per què? Perquè vivim en una illa. És igual de present que en altres bandes, però és més prevalent. Et limita més: si vols sortir de Mallorca, és quasi inevitable haver d’anar en avió. Per tant, l’origen, el punt de referència de tSalut, és el tractament de les fòbies aplicant noves tecnologies. I és així com tractam, per exemple, la por de volar.

En el tractament de la por de volar, la relació amb les noves tecnologies passa per un major desenvolupament. L’estratègia central de tractament, que és generar simulacions de la realitat que et permetin afrontar el malestar de manera progressiva, dóna molt de joc. Per exemple, generam situacions que fan sentir al pacient que és dins un avió. O cream situacions a través de la realitat virtual que et fan sentir la sensació de caure des d’una gran altura sense moure’t de la cadira del despatx... Tot això genera la resposta emocional que nosaltres haurem de treballar.

B: Un fòbic el que fa, o vol fer, és evitar tot allò que li produeix por. I quan tu li dius que s’hi haurà d’enfrontar, no li agrada. Però ho fem d’una manera organitzada, progressiva, lenta..., fem una jerarquia de menys a més por, i no els obligam a fer res que no vulguin fer.

J. M.: És un procés d’aprenentatge igual que el que fem amb els nins quan tenen pors de desenvolupament, que tots tenim de manera normal, i si el referent l’ajuda a afrontar aquella por de manera progressiva, la por deixa de ser important.

El que passa és que hi ha persones adultes que han tingut un mal aprenentatge de la gestió de la por, i nosaltres els ajudam a reaprendre i a afrontar aquell malestar per extingir una resposta que està condicionada. I ho fem a través d’uns protocols, que de cap manera ens hem inventat nosaltres, sinó que hem adaptat de tècniques que la investigació ha mostrat que són més eficients, que fan més via a resoldre el problema i, a més, tenen resultats millors. Nosaltres desenvolupam un protocol que optimitza aquestes passes i la manera de fer-ho. I les noves tecnologies ens aporten més flexibilitat. Si el tractament és de pujar amb un ascensor, no fa falta anar a una finca que tingui un ascensor de set pisos. Amb les noves tecnologies pots programar pujar amb ascensor els set pisos, 35 vegades. I entrenes aquella persona de manera que a poc a poc es va enfrontant a la seva fòbia, i la resposta emocional va canviant.

- I el resultat és el mateix que si ho tractes amb la realitat?

J. M.: Aquesta és la gran pregunta que sempre fa la gent, sobretot al final del tractament. I sempre dic que, quan algú fa aquesta pregunta, la majoria de vegades és perquè la por està resolta.

Nosaltres valoram de manera subjectiva el nivell de malestar del pacient i ens fixam en les corbes d’habituació, que reflecteixen aquest procés de canvi i d’aprenentatge de gestió de la por. En la majoria de casos, mentre duren els tractaments assistits o virtuals, proposam exercicis per fer en viu, perquè es pugui resoldre aquesta incertesa... Fa alguns anys els tractaments de por de volar els fèiem a l’aeroport. Teníem un conveni amb AENA i Air Europa i volàvem amb els pacients. Però vàrem veure que no feia falta. I el canvi, pel que fa a les despeses, és evident! Empíricament hem vist que no aporta valor afegit.

- A més, supòs que la majoria de gent que ve a vosaltres és perquè realment es vol curar, no és ver?

B: És clar! De fet, hi ha molta gent que no ve perquè no vol afrontar la por o la fòbia! A vegades són situacions límit. Per exemple, algú que té fòbia a les agulles, i es tracta en el moment en què ha de passar per la sala d’operacions i no li queda més remei...

I els resultats?

B: En el tractament de fòbies tenim un 80 per cent d’èxit. En altres tractaments, depèn del cas.

J. M.: La por de volar, com a mitjana, es resol en quatre sessions d’una hora de durada. El protocol és de vuit sessions, però cada persona és diferent i no tothom les necessita. Tens accés a Internet i, en les condicions adequades, pots fer exercicis a ca teva.

El gruix són els tractaments de fòbies amb noves tecnologies, però també fem altres tipus d’assessorament, orientació, ensenyam estratègies d’afrontament de problemes vitals, o de gestió de pensaments... Na Blanca fa cursos també d’emocions i gestió de pensaments negatius, que són qüestions que ens afecten en el dia a dia sense arribar a ser un trastorn. Explicam estratègies per gestionar aquests tipus de pensaments, per poder ser capaços d’identificar quins són i evitar un mal major.

B: A vegades són pensaments que ens afecten en el nostre comportament, el qual també reforça els pensaments negatius, i arriba a ser un cercle viciós. També mostram com podem identificar-los en cada situació i manejar-los.

- I no estaria bé fer feina amb els nins, per no arribar a casos extrems i a trastorns complexos?

B: De fet, la nostra companya, na Maria Batlle, va fer la tesi, bàsicament, sobre prevenció de trastorns emocionals a les escoles.

J. M.: I la recerca que tenim ara en marxa al nostre grup està centrada a saber quina és l’evolució de les respostes emocionals en general al llarg de tres o quatre anys en adolescents. Volem veure si hi ha infants que tenen certes característiques que puguin ser identificades molt prest, per tal de desenvolupar protocols per prevenir la instauració de trastorns emocionals més severs. A les escoles ja fan feina amb les emocions. I a tSalut també fem cursos de psicoeducació, com el que fa na Blanca, o, per exemple, el curs «La respiració com a eina per tranquil·litzar-se».

B: Sí, com el curs «Guanya el torcebraç als pensaments negatius», és a dir, que és més important saber com podem deixar de pensar en negatiu que fer esforços per pensar més adaptativament, més en positiu. Primer t’has de treure la part negativa per després poder pensar més adaptativament.

J. M.: Fem feina en tres cames de la psicologia: la gestió dels pensaments, la gestió de les respostes físiques (taquicàrdia, tensió muscular...) i la gestió del comportament. Mostram eines, no massa complicades, que aportin noves estratègies per resoldre les dificultats.

- Qui són els vostres clients potencials i com us diferenciau d’altres serveis o gabinets privats?

J. M.: TSalut no és un gabinet de psicologia. Per nosaltres, i per les altres unitats de tractament que formam el Laboratori de Conducta i Sistemes Dinàmics, com la UNIDOC o la UAPI..., el que ens diferencia és que aplicam la investigació i les noves tecnologies als tractaments (en aquest cas, només si la persona cedeix les seves dades de manera anònima: el nom del pacient es transforma en un codi) i d’altra banda, també fem formació.

Aplicar avaluacions que tenen suport empíric arran de les investigacions que fem als diferents grups de recerca que integren el laboratori, és el més important! La majoria de tractaments que oferim són més específics, més dirigits a fòbies, i la segona part és la recerca. Intentam sempre recollir més dades que les que en realitat necessitam per al tractament del client (sempre amb el seu absolut consentiment, òbviament!) i també aplicam les noves tecnologies i la formació. I ara que estam acreditats com a centre sanitari, homologat per la Conselleria, podrem oferir més formació.

- Noves tecnologies desenvolupades des d’aquí?

Depèn. Per al tractament de la por de volar, sí. De fet, els autors del software per tractar la por de volar són els doctors i professors de la UIB Xavier Bornas, Miquel Tortella i Jordi Llabrés. Tot plegat és fruit d'una recerca desenvolupada a la UIB entre 1996 i 2011. Per altra banda, les ulleres de realitat virtual les compram, i les adaptam al nostre protocol d’intervenció.

I miram d’aplicar els tractaments més eficaços del moment... Per exemple, hi ha professionals que encara empren la dessensibilització sistemàtica per tractar fòbies, tècnica que funciona, però necessites més temps de psicoteràpia. I nosaltres, una fòbia, la tractam amb un mes, o amb mes i un poc, i està solucionada. Nosaltres estam en contacte amb les darreres tecnologies i les aplicam.

- I a la llarga què passa?

Sempre hi ha una mica de davallada, però es manté el bon resultat si continues aplicant el que has après, i es reforça, fins i tot, perquè ja saps com has d’actuar.

Si continues exposant-te a l’estímul que et feia por, tens els mecanismes per fer-hi front. El pacient aprèn quin és el mecanisme que hi ha darrere la seva por. Subratllam la part de psicoeducació. No resolem cada situació, sinó que volem afavorir els mecanismes perquè la gent aprengui a resoldre les seves pròpies angoixes. I és curiós, perquè la gent agafa confiança i arriba un moment en què es coneixen molt millor a ells mateixos.

Us podeu posar en contacte amb tSalut al web:http://labcsd.uib.cat/Serveis/tSalut/.

Al Facebook: https://www.facebook.com/pages/tSalut/290195601072333.

Al telèfon: 971 17 13 67 i a l’adreça: tsalut@labcsd.cat

Temes relacionats

Fecha de publicación: 12/03/2015