Escuchar

Un estudi en què ha participat l'IMEDEA (CSIC-UIB) confirma l'elevada concentració de CO2 d'origen humà en masses d'aigua mediterrànies

(Contenido en el idioma por defecto)

El treball assenyala també que l'Atlàntic és molt vulnerable a l'acidificació, produïda pel descens gradual del pH a causa de l'augment de l'absorció de CO2 

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), amb la participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), confirma que l'oceà Atlàntic és molt vulnerable a l'acidificació, un fenomen produït pel descens gradual del pH a conseqüència de l'absorció d'elevades concentracions de diòxid de carboni (CO₂) d'origen humà. La recerca, que s'ha centrat en l'estret de Gibraltar i que apareix publicada en la revista Scientific Reports, apunta al fet que algunes masses d'aigua de la Mediterrània acumulen nivells elevats de CO2 procedent d'activitats humanes.

El treball recull per primera vegada una evolució temporal de la taxa d'acidificació de les aigües de l'Atlàntic Nord i la Mediterrània que s'intercanvien a través del canal. Els resultats atenen els mesuraments periòdics duts a terme durant onze anys, entre 2005 i 2015.

Efectes de l'acidificació

L'oceà absorbeix aproximadament un terç de les emissions de CO₂ mitjançant la dissolució inicial del gas en les aigües superficials i el transport posterior a l'interior oceànic a través dels corrents i dels processos de mescla. Allà s'emmagatzema i acumula amb el temps. Però aquest «efecte amortidor» fa que els ecosistemes marins pateixin acidificació oceànica.

«L'acidificació afecta els cicles d'elements essencials de l'oceà, però també la biota*, des del plàncton oceànic fins als corals i bivalves, que veuen alterats els seus mecanismes fisiològics i l'accés al carbonat, ciment a partir del qual construeixen les estructures calcàries», explica la investigadora del CSIC Emma Huertas, de l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia, una de les autores de l'estudi.

Segons els científics, el descens del pH a la conca mediterrània durant l'última dècada ha estat més lent del que havien pronosticat a causa de mecanismes de circulació oceànica i a particularitats biogeoquímiques que, en conjunt, exerceixen «un efecte tampó». «A llarg termini, l'entrada d'aigües atlàntiques acidificades a través de l'estret exacerbarà la disminució de pH a la Mediterrània. Per tant, és essencial continuar l'observació oceànica en aquest node geogràfic tan rellevant, amb la finalitat de monitorar l'estat de salut dels ecosistemes mediterranis», destaca Huertas.

Referència bibliogràfica

Susana Flecha; Fiz F. Pérez; Akihiko Murata; Ahmed Makaoui, i I. Emma Huertas. Decadal acidification in Atlantic and Mediterranean water masses exchanging at the Strait of Gibraltar. Scientific Reports. doi: 10.1038/s41598-019-52084-x. 

Fecha de publicación: 05/02/2020