Escuchar

L'adhesió a la dieta mediterrània: semblances i diferències entre Mallorca i el Líban

(Contenido en el idioma por defecto)

La tesi doctoral de Joanne Karam és la primera cotutela internacional entre la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Balamand, al Líban

La tesi doctoral de Joanne Karam, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estudiat l'adhesió a la dieta mediterrània a Mallorca i al Líban. Aquesta tesi, la primera que ha estat cotutelada entre la UIB i la Universitat de Balamand (Líban), ha estat possible gràcies a una beca de doctorat del programa HERMES, que finança la Unió Europea. La tesi s'ha fet en el marc de l'activitat investigadora del grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB, que també fa part de l’IDISBA, i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), de l’Institut de Salut Carlos III.

La composició dels aliments a Mallorca

En un primer estudi, Joanne Karam ha investigat la composició nutricional dels aliments consumits per 211 adults majors d'edat de Mallorca utilitzant dos recordatoris de 24 hores en dies no consecutius.

La ingesta mitjana diària de polifenols va ser de 332,7 mg/d. La ingesta de polifenols va ser més elevada entre els bevedors d'alcohol, nivell educatiu elevat, ingressos elevats i persones físicament actives. Els flavonoides varen ser els polifenols més ingerits. Les begudes alcohòliques varen ser el principal contribuent a la ingesta total de polifenols, principalment el vi negre.

La mitjana de consum diari de lípids va ser de 68,6 g/dia. El sexe, l'edat i el nivell educatiu varen influir en la ingesta de lípids. Els àcids grassos monoinsaturats varen ser el tipus d’àcid gras més consumit, i el d’oli i llavors va ser el grup alimentari amb més contribució a la ingesta de lípids; tots dos formen part d’un patró de dieta mediterrània. No obstant això, la ingesta d'àcids grassos no va complir les recomanacions per a adults grans mediterranis.

La ingesta de calci, magnesi, iode i zinc va ser més baixa que la ingesta diària recomanada (IDR). Un 9 per cent dels homes i un 29,7 per cent de les dones varen mostrar més de cinc minerals que complien les IDR; ésser dona i tenir un ingrés ≥900 euros/mes s’associen, respectivament, a un augment i una disminució de la ingesta de minerals que compleixen les IDR.

Es va investigar també la relació entre les variables edat, composició corporal i biomarcadors, d'una banda, i les variables de condició física, de l’altra. Moltes variables de mesura de condició física s’associen negativament als factors de risc cardiovascular (paràmetres bioquímics i de composició corporal). La condició física és essencial en l'envelliment saludable. El 36,8 per cent, el 24,5 per cent i el 0,3 per cent dels participants tenien baixa condició física i sarcopènia, respectivament. La prevalença d'aquests valors canvia segons les variables sociodemogràfiques i de composició corporal.

La dieta dels universitaris libanesos

Al Líban, la investigadora va avaluar l'adhesió a la dieta mediterrània en 525 estudiants universitaris utilitzant el qüestionari MEDAS. La mitjana de la puntuació d’adherència a un patró de dieta mediterrània va ser d’un 7,96 per cent. Els homes (7,99 per cent) tenien un grau d’adherència a la dieta mediterrània lleugerament superior al de les dones (7,92 per cent).

Més de la meitat de la població estudiada va mostrar un nombre més baix en el qüestionari MEDAS que la puntuació d’adherència adequada. L’adhesió a la dieta mediterrània s'incrementava a mesura que també augmentava l'edat dels estudiants.

Els no fumadors, entre els 22 i els 25 anys, i els estudiants preocupats principalment per la salut varen mostrar resultats més elevats d'adhesió a la dieta mediterrània.

La majoria dels participants varen utilitzar oli d'oliva per cuinar (86,3 per cent), encara que només el 50,3 pe cent en consumia més de quatre culleradetes al dia. El consum d'aliments segons els estàndards de la dieta mediterrània va ser superior al 50 per cent, excepte en vins i peixos. Cuinar amb oli d'oliva, ceba, all i tomàtiga també era molt habitual entre els participants de l'estudi.

De manera destacada, els pitjors resultats d'adhesió a la dieta mediterrània es varen trobar en estudiants libanesos amb problemes polítics, economia i futur com a principals qüestions preocupants.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Comparison of lifestyles among Mediterranean populations: Eastern vs. Western
  • Autor: Joanne Karam
  • Programa de doctorat: Nutrició i Ciències dels Aliments
  • Directors: Josep A. Tur Marí i Mireille Hanna Serhan

Publicacions derivades de la tesi doctoral

Karam, J., Bibiloni, M. M. i Tur, J. A. (2018). Polyphenol estimated intake and dietary sources among older adults from Mallorca Island. PLoS One, 13(1): e0191573.

Bibiloni, M. M., Karam, J., Bouzas, C., Aparicio-Ugarriza, R., Pedrero-Chamizo, R., Sureda, A., González-Gross, M. i Tur, J. A. (2018). Association between Physical Condition and Body Composition, Nutrient Intake, Sociodemographic Characteristics and Lifestyle Habits in Older Spanish Adults. Nutrients, 10(11): pii: E1608. 

Fecha del evento: 11/07/2019

Fecha de publicación: 11/07/2019