Escuchar

La primera detecció d'un cuc paràsit atípic en els eriçons de les Illes Balears: del TFG a la revista científica

(Contenido en el idioma por defecto)

Dos alumnes de la UIB publiquen, a Parasitology Research, els resultats del seu treball de fi de grau sobre la detecció, per primera vegada a les illes Balears, d'un cuc paràsit d'aus i de crustacis terrestres en eriçons 

Alejandro García Salguero i Sofía Delgado Serra varen culminar els seus estudis de Biologia a la Universitat de les Illes Balears amb un treball de fi de grau (TFG) sobre els cucs paràsits que es poden trobar en els eriçons, una espècie protegida a les illes Balears. Fruit de les seves investigacions, aquests alumnes han publicat recentment un article de recerca a la revista científica internacional Parasitology Research. L'estudi documenta per primera vegada la presència a les illes Balears del Plagiorhynchus cylindraceus, una espècie de cuc paràsit que pertany a un grup poc estudiat, l’acantocèfal. Aquest paràsit, que és habitual en aus i crustacis terrestres i que la comunitat científica considera que s’estén entre la fauna silvestre de tot el món, fins ara no s'havia trobat mai en l'espècie d'eriçó clar o nord-africà (Atelerix algirus vagans), comú a les illes Balears.

L'origen: un TFG per culminar el grau de Biologia

Sofía Delgado va fer el TFG el curs 2014-15 sobre els cucs paràsits presents en els intestins dels eriçons que arribaven morts al Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). L'interès de l'estudi es trobava en el fet que les malalties produïdes pels paràsits han estat assenyalades com una de les possibles causes de la gran mortaldat d'aquesta espècie, juntament amb els atropellaments a les carreteres. La identificació precisa dels agents causants de la parasitosi és essencial per al diagnòstic, tractament i control d'aquestes malalties parasitàries. L'estudi, dirigit per la doctora Clàudia Paredes, professora del Departament de Biologia de la UIB, va permetre identificar cinc espècies de cucs paràsits o helmints en aquests exemplars, mitjançant l'ús combinat d'anàlisis de tipus morfològic i genètic.

Seguint la mateixa línia de recerca, Alejandro García Salguero va dur a terme el seu TFG el curs 2017-18, també sota la direcció de Clàudia Paredes. Aquell mateix curs, Sofía Delgado va poder continuar la seva recerca a la UIB gràcies que va ser contractada pel grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació a través del programa SOIB Jove - Qualificats del Sector Públic.

El treball d'ambdós graduats ha permès analitzar les dades recollides sobre els eriçons que arribaren al COFIB durant 66 mesos (de gener de 2013 a juny de 2018) i fer les anàlisis morfològiques i genètiques necessàries per identificar els cucs paràsits que presentaven els exemplars. Si bé inicialment pensaven que eren larves d'una altra espècie d'helmint de mamífer, gràcies a l'ús d'eines moleculars pogueren concloure que es tractava del Plagiorhynchus cylindraceus.

La troballa és la primera detecció confirmada a les illes Balears d'aquesta espècie de paràsit, del grup dels acantocèfals, que infecta els eriçons quan mengen insectes o crustacis terrestres infectats. Els cucs paràsits solen penetrar els intestins dels hostes i, especialment en els exemplars més joves, els poden causar infeccions que poden arribar a ser mortals.

El resultat: un article en una revista científica internacional

Aquesta identificació és important per a la comunitat científica en la mesura que permet ampliar el nombre d'espècies que són afectades pel Plagiorhynchus cylindraceus. I també ho és, però, la metodologia utilitzada. A més de les tècniques tradicionals d'identificació basades en aspectes morfològics, l'ús de mètodes basats en l'anàlisi d'ADN ha estat clau per confirmar l'adscripció dels cucs paràsits localitzats al Plagiorhynchus cylindraceus. Concretament, els investigadors han aplicat la tècnica de DNA barcoding, poc emprada fins ara en l'estudi d'aquests helmints i que permet associar un organisme concret a una determinada espècie a partir d'una seqüència curta del seu ADN. A més, els autors de l'estudi també assenyalen el risc —encara que és baix— que aquest helmint pugui arribar a transmetre's als éssers humans, atès que és un paràsit poc específic i tant pot trobar-se en aus com en mamífers. Per tot plegat, els resultats assolits en ambdós TFG s'han combinat per donar lloc a l'article que ha publicat Parasitology Research, revista científica que té un factor d'impacte de 2,5.

Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració del COFIB i del programa SOIB Jove - Qualificats del Sector Públic, que finança el Servei d'Ocupació de les Illes Balears amb el cofinançament del Fons Social Europeu (FSE) i la Garantia Juvenil. 

Referència bibliogràfica

García-Salguero, A.; Delgado-Serra, S.; Sola, N.; Negre, J.; Miranda, M. A., i Paredes-Esquivel, C. «Combined morphology and DNA-barcoding to identify Plagiorhynchus cylindraceus cystacanths in Atelerix algirus». Parasitology Research.  

Fecha de publicación: 16/04/2019