La influència de l'estructura productiva en l'abandonament escolar

(Contenido en el idioma por defecto)

Un estudi de la UIB assenyala la necessitat de tenir en compte les característiques específiques de l'economia de cada comunitat autònoma a l'hora de dissenyar les polítiques per fer front a aquesta problemàtica 

Les receptes generalistes no valen per fer front a l'abandonament escolar, sinó que han de tenir en compte l'estructura productiva de cada comunitat autònoma. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi dut a terme per investigadors del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, en el qual confirmen que les comunitats autònomes amb economies especialitzades en sectors que exigeixen treballadors poc qualificats són també les que tenen unes taxes d'abandonament escolar prematur més elevades.

L'abandonament escolar té diferents causes. Així ho han posat de manifest nombrosos estudis que, amb anterioritat, ja havien assenyalat la importància que hi tenen factors com ara les preferències individuals, l'estatus dels progenitors o l'entorn social. Fins al moment, la literatura científica s'ha fixat especialment en aspectes microeconòmics a l'hora d'explicar el perquè d'una de les problemàtiques més importants que afecten el sistema educatiu.

Una mirada macroeconòmica

Ara, els doctors Francesc Oliver Rullan, del grup de recerca en Economia Pública, i Joan Rosselló Villalonga, del grup de recerca en Economia Internacional, s'han centrat en l'estudi de l'abandonament escolar des d'una perspectiva macroeconòmica, i han relacionat aquest fenomen amb l'estructura productiva de les comunitats autònomes.

En un treball publicat recentment a la revista Estudios sobre Educación, els investigadors de la UIB han analitzat diferents variables associades a l'estructura productiva de les disset comunitats autònomes per al període 2000-13. Entre d’altres, els investigadors han tingut en compte dades relatives a les taxes de desocupació juvenil, el percentatge de treballadors qualificats per sectors productius, el nivell educatiu dels treballadors, el PIB per càpita i les taxes d'abandonament escolar.

Els investigadors assenyalen que, independentment dels nivells de riquesa de cada comunitat, les regions especialitzades en sectors com l'agricultura, la construcció o els serveis (exclosos els serveis públics), que requereixen treballadors no qualificats, expulsen els estudiants del sistema educatiu, la qual cosa deriva en taxes més elevades d'abandonament escolar. En contrast, les regions especialitzades en sectors que requereixen treballadors qualificats o molt qualificats (amb estudis secundaris o universitaris), els joves tendeixen a romandre en el sistema educatiu, atès que tenen poques oportunitats d'entrar en el mercat laboral si no assoleixen un nivell educatiu mínim.

El cas de les Illes Balears

Les Illes Balears són un dels territoris que contradiuen la idea estesa que el nivell de riquesa s'associa al nivell educatiu de la població. A la vegada que és una de les comunitats autònomes més riques de l'Estat i amb una taxa de desocupació més baixa, les Illes Balears són també la comunitat autònoma amb la taxa d'abandonament escolar prematur més elevada. Aquesta especificitat s'explica, segons els investigadors, per la gran importància que té el turisme, un sector que demanda treballadors escassament qualificats, en l'activitat econòmica balear.

Després de constatar que l'abandonament escolar té unes arrels diferents a cada comunitat autònoma segons el tipus d'estructura productiva, els investigadors assenyalen la necessitat d'evitar polítiques uniformes per fer front a aquesta problemàtica. Les administracions educatives també haurien de tenir en compte les característiques de l'estructura productiva de l'economia de cada regió a l'hora de dissenyar les polítiques educatives per fer front a l'abandonament escolar.

Referència bibliogràfica

Oliver Rullan, F. i Rosselló Villalonga, J. (2019). Does the Economic Productive Structure Determine Early School Leaving Rates? Evidence from Spanish Regions, 2000-2013. Estudios sobre Educación, 36, 181-205. doi: 10.15581/004.36.181-205 

Fecha del evento: 13/05/2019

Fecha de publicación: 13/05/2019