Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) alerten de l'impacte negatiu de l'ancoratge en les poblacions de nacra

Les àncores de les embarcacions recreatives afecten la conservació de l’espècie de mol·lusc bivalve més gros de la Mediterrània i que es troba en perill d’extinció 

Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha publicat recentment un article a la revista científica Biological Conservation en el qual assenyalen que la pressió exercida per l’ancoratge d’embarcacions en aigües de Mallorca i Cabrera té un impacte negatiu sobre la nacra, l’espècie de mol·lusc més gros de la Mediterrània i que actualment es troba amenaçada.

La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve –això és, que té dues closques– endèmic de la mar Mediterrània. Pot arribar mesurar fins a un metre de llargària i habita en les praderies de posidònia. En l’actualitat, la disminució dels hàbitats costaners de posidònia a causa de la pressió de l’activitat humana ha situat la nacra en perill d’extinció.

L’estudi ha avaluat la densitat de població de la nacra en sis localitzacions costaneres diferents ubicades en aigües poc profundes (entre 5 i 6 metres de profunditat) de Mallorca i de Cabrera per intentar determinar quins són els factors que poden interferir en la presència d’aquesta espècie amenaçada.

Els investigadors han obtingut una estimació fiable de les poblacions de nacra en els sis indrets avaluats i han trobat densitats de població de la nacra molt diferents: des d’1,4 fins a 10 individus per cada 100 metres quadrats. Segons els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), aquestes diferències no es poden explicar per factors relacionats amb l’hàbitat com ara la densitat de feixos i la cobertura de les praderies de posidònia, ni pel desallotjament causat per les tempestes (que s’ha avaluat per la velocitat màxima del vent en cada localització).

En canvi, l’estudi ha apuntat que la densitat de la nacra s’ha de relacionar amb l’ancoratge d’embarcacions recreatives. Així, l’anàlisi de les dades obtingudes en aquesta recerca ha permès determinar que als indrets on no estava permès ancorar-hi la densitat mitjana era de 7,9 individus per cada 100 metres quadrats, mentre que als llocs on les embarcacions podien ancorar la densitat es reduïa fins a una mitjana de només 1,7 individus per cada 100 metres quadrats.

A partir d’aquest estudi, els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) destaquen la importància de reduir la pressió de l’ancoratge en les praderies de posidònia com a mesura per afavorir la  conservació de la nacra, una espècie protegida i en perill d’extinció. Així, proposen la instal·lació de boies d’amarratge permanent per reduir l’impacte de les embarcacions sobre les praderies de posidònia i, en conseqüència, sobre les nacres.

Referència bibliogràfica:

Iris E. Hendricks, Simone Tenan, Giacomo Tavecchia, Núria Marbà, Gabriel Jordà, Salud Deudero, Elvira Álvarez & Carlos M. Duarte. «Boat anchoring impacts coastal populations of the pen shell, the largest bivalve in the Mediterranean». Biological Conservation, 160 (2013). 105-113. DOI: 10.1016/j.biocon.2013.01.012  

Documents relacionats

Data de publicació: Mon May 06 12:58:00 CEST 2013

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies