La UIB avalua l'estat de conservació de la població de calàpets al parc natural de Mondragó

El grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària de la UIB ha fet el seguiment de la població reproductora de calàpets en diferents punts de reproducció del parc natural de Mondragó. L'estudi l'ha encarregat la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. 

El calàpet (Bufotes balearicus) és l’amfibi més gros que habita les illes Balears. Assoleix una longitud corporal que s’acosta a 8 centímetres i un pes al voltant de 30-40 grams. És una espècie de distribució mediterrània que trobam a les illes Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília i Itàlia. Concretament a les illes Balears el trobam a Mallorca, Menorca i Eivissa.

És una espècie més aviat terrestre, que sols acudeix als punts d’aigua a reproduir-se entre els mesos de febrer i maig; la resta de l’any viu en garrigues, conreus i horts. En el cas del parc natural de Mondragó, n’hi ha diferents punts de reproducció, i les basses temporals són els més emprats. Les basses temporals són hàbitats prioritaris per a la conservació d’acord amb la Directiva Hàbitats i, per tant, constitueixen una prioritat de conservació per al parc natural de Mondragó.

Els calàpets són considerats uns excel·lents indicadors de l’estat de conservació de les basses temporals, motiu pel qual en el marc del Programa anual d’execució del parc corresponent a 2018 la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va encarregar un estudi sobre l’estat de conservació d’aquesta espècie en l’àmbit de l’espai natural protegit.

Al llarg de tres mesos els membres del grup de recerca d’Ecologia Interdisciplinària, encapçalats pel doctor Samuel Pinya, professor d’Ecologia de la UIB, han visitat setmanalment els punts de reproducció i han quantificat tots els individus adults reproductors presents a les basses temporals. Fruit d’aquest treball, s’han capturat un total de 214 calàpets. La reproducció de l’espècie s’ha constatat en tots els punts de cria coneguts, i les densitats observades mostren un estat de conservació favorable, si bé cal continuar aquest seguiment per establir la seva tendència al llarg del temps. Aquest seguiment futur podrà fer-se gràcies al fet que durant l’estudi tots els individus capturats foren identificats amb un microxip. Així, el reconeixement individual futur permetrà estimar paràmetres demogràfics com la taxa de supervivència o la preferència pels diferents punts de cria.

A més, l’estudi ha servit per formar diferents alumnes de grau de Biologia, i ha permès així la seva primera introducció en tasques de seguiment de la biodiversitat. Paral·lelament, el treball ha permès a una d’aquestes alumnes desenvolupar el seu Treball de Fi de Grau, els resultats del qual presentarà al proper Congreso Luso-Español de Herpetología, que tindrà lloc el proper mes de setembre a Salamanca.  

Data de publicació: Tue Jun 19 11:39:00 CEST 2018

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies