LIGO i Virgo detecten per primera vegada ones gravitacionals procedents d'una col·lisió d'estels de neutrons

Científics de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de València, juntament amb una gran part de la comunitat astrofísica i d’astropartícules d’Espanya, estan totalment abocats a aquesta nova fita per a la ciència.

Fa dos anys, el 14 de setembre de 2015, la Col·laboració Científica LIGO als EUA i la Col·laboració Virgo a Europa varen iniciar conjuntament una nova era per a l'astronomia amb la primera observació directa d'ones gravitacionals, les pertorbacions de l'espai-temps predites per la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein, procedents de la fusió de dos forats negres.

Ara, els mateixos protagonistes, juntament amb setanta observatoris terrestres i espacials més, anuncien un altre descobriment històric: la primera observació simultània d'ones gravitacionals procedents de l'espectacular col·lisió de dos estels de neutrons, i de contrapartides en tot l'espectre electromagnètic, un esdeveniment còsmic que marca l'inici de l'astronomia de multimissatgers amb ones gravitacionals. Els resultats LIGO-Virgo es publiquen avui a la revista Physical Review Letters, i hi ha treballs addicionals de les col·laboracions LIGO-Virgo i de la comunitat astronòmica que ja s’han enviat i n’hi ha que ja han estat acceptats per publicar en diferents revistes.

En aquest descobriment hi ha participat el Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, a través de la seva participació en la Col·laboració Científica LIGO, així com el Grup Virgo de la Universitat de València, membre de la Col·laboració Virgo. A més, hi ha hagut importants aportacions dels grups espanyols que formen part d'INTEGRAL, l'equip AGILE, la col·laboració del Fermi-LAT, la col·laboració Vinrouge, la col·laboració Master, l'experiment ePESSTO, la col·laboració TOROS, la Xarxa Global BOOTES, la col·laboració HAWC, la col·laboració Pierre Auger, la col·laboració ANTARES i l'equip EURO VLBI, entre d’altres.

Els resultats del descobriment s'han fet públics durant la roda de premsa que ha tingut lloc el dilluns 16 d'octubre de 2017 a la seu del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat (Madrid). En aquesta roda de premsa hi han intervingut el senyor Juan María Vázquez, secretari general de Ciència i Innovació; la doctora Alícia Sintes, investigadora principal de la Col·laboració Científica LIGO a la Universitat dels Illes Balears; el doctor José Antonio Font, investigador principal de la Col·laboració Virgo a la Universitat de València; el doctor Eusebio Sánchez, del CIEMAT i representant de l'experiment DES a Espanya; el doctor Alberto J. Castro-Tirat, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i investigador principal de la Xarxa Global BOOTES; el doctor Manuel Reina, representant d’INTA i cap de projecte tècnic de la participació espanyola a INTEGRAL; i la doctora Josefa Becerra González, de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) i col·laboradora en estudis de multifreqüència. L'acte també ha comptat amb la presència de representants del Govern de les Illes Balears i del Govern de la Comunitat Valenciana, representants d'ambdues universitats, presidents de la Reial Societat Espanyola de Física, la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat i la Societat Espanyola d'Astronomia, coordinadors de les xarxes temàtiques REDONGRA i RENATA i representants de la Xarxa Espanyola de Supercomputació. A més, també hi ha hagut representació de tots els experiments associats amb el descobriment en els quals hi ha hagut participació espanyola. Durant aquest acte també s'ha fet un breu seguiment del començament de l'anunci mundial des del National Press Club a Washington DC (EUA).

Un senyal estel·lar

Els estels de neutrons són els estels més petits i densos coneguts i es formen quan hi ha estels més massius que exploten en forma de supernoves.

A mesura que l'òrbita dels dos estels de neutrons va anar disminuint en forma d'espiral, el sistema binari va emetre ones gravitacionals que varen ser detectades durant uns 100 segons. En col·lisionar, amb una velocitat aproximadament la tercera part de la velocitat de la llum, es va emetre un centelleig de llum en forma de raigs gamma que va ser observat a la Terra uns dos segons després de la detecció de les mateixes ones gravitacionals. En els dies i setmanes posteriors a la col·lisió, també es varen detectar altres formes de llum o radiacions electromagnètiques, incloent-hi raigs X, ultraviolat, òptica, infraroja i ones de ràdio.

Les observacions han donat als astrònoms una oportunitat sense precedents per investigar la col·lisió de dos estels de neutrons. Per exemple, les observacions realitzades per l'observatori Gemini dels Estats Units, el European Very Large Telescope i el Hubble Space Telescope de la NASA revelen traces de materials recentment sintetitzats, inclosos or i platí, i desxifren el misteri no resolt durant dècades de saber on es produeixen aproximadament la meitat de tots els elements químics més pesants que el ferro.

El senyal gravitacional, conegut com a GW170817, va ser detectat el 17 d'agost a les 14.41 hora peninsular pels dos detectors americans LIGO Avançat. És el senyal més intens detectat per la xarxa d'interferòmetres LIGO-Virgo fins avui. La informació proporcionada pel tercer detector, Virgo Avançat, situat prop de Pisa (Itàlia), va permetre de millorar la localització de l'esdeveniment còsmic.

LIGO Avançat és un detector d'ones gravitacionals de segona generació que consisteix en dos interferòmetres idèntics situats a Hanford (Washington) i a Livingston (Louisiana). Havent començat les operacions el setembre de 2015, LIGO Avançat ha realitzat dos períodes d'observació. El segon període d'observació, O2, va començar el 30 de novembre de 2016 i va acabar el 25 d'agost de 2017. El detector Virgo Avançat també és un instrument de segona generació. L'1 d'agost de 2017 Virgo Avançat es va unir als detectors LIGO per treballar conjuntament durant les últimes quatre setmanes del període d'observació O2.

LIGO està finançat per la NSF i és operat per Caltech i el MIT, que va concebre LIGO i va liderar els projectes de LIGO Inicial i LIGO Avançat. El finançament econòmic per al projecte LIGO Avançat va ser liderat per la NSF, juntament amb Alemanya (Max Planck Society), el Regne Unit (Science and Technology Facilities Council) i Austràlia (Australian Research Council), que varen assumir significatius compromisos i contribucions al projecte. Més de 1.200 científics i al voltant de 100 institucions de tot el món participen en l'esforç a través de la Col·laboració Científica LIGO, que inclou la Col·laboració GEO i la col·laboració australiana OzGrav. Els socis addicionals, inclosa la Universitat dels Illes Balears com a membre de LIGO i GEO, s'enumeren a <http://ligo.org/partners.php>.

La Col·laboració Virgo està formada per més de 280 físics i enginyers pertanyents a 20 grups de recerca europeus diferents: sis del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França; vuit de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN) d’Itàlia; dos d’Holanda amb Nikhef; la MTA Wigner RCP d’Hongria; el grup POLGRAW de Polònia; Espanya amb la Universitat de València; i l'Observatori Gravitacional Europeu, EGO, el laboratori que allotja el detector Virgo prop de Pisa (Itàlia), finançat pel CNRS, l’INFN i Nikhef.

Hi ha al voltant de 1.500 científics de la Col·laboració Científica LIGO i de la Col·laboració Virgo que treballen conjuntament per operar amb els detectors i per processar i entendre les dades de les ones gravitacionals que capturen.

El grup LIGO a la Universitat dels Illes Balears contribueix principalment a l'estudi i cerca de sistemes binaris de forats negres i d'estels de neutrons en rotació. El modelatge computacional necessari per identificar aquestes fonts es realitza gràcies a la Xarxa Espanyola de Supercomputació i PRACE. Aquests són fonamentals per al desenvolupament de models fenomenològics de famílies de plantilles que són utilitzades en la cerca de sistemes binaris. En particular, els models coneguts com a PhenomP, desenvolupats a la UIB per Sascha Husa i els seus col·laboradors, varen ser essencials per a la localització del nou senyal GW170817. La UIB també lidera la recerca d'estels de neutrons desconeguts, i la doctora Alicia Sintes és una de les codirigents del grup LIGO-Virgo d'anàlisi de dades per a la recerca de senyals continus. Hi ha diversos estudiants de doctorat de la UIB que han tingut l'oportunitat de treballar a l'Observatori LIGO de Hanford durant aquests dos períodes d'observació, i han estat testimonis de diversos descobriments mentre contribuïen a l'estudi del soroll del detector. Aquest és el cas de Pep Covas i de Miquel Oliver. Aquest últim també ha contribuït a l'anàlisi de possibles senyals continus en els dies posteriors a la fusió d'aquests dos estels de neutrons.

«La naturalesa ha tornat a ser molt generosa amb nosaltres en situar aquest esdeveniment excepcional a una distància notablement propera a la Terra, just abans que acabàs aquest segon període d'observació de LIGO - Virgo Avançat i en el moment en què hi havia tres detectors de la xarxa en operació permetent localitzar la font de forma precisa», diu Alícia Sintes, emocionada amb aquest nou descobriment.

El grup Virgo a la Universitat de València el formen nou investigadors del Departament d'Astronomia i Astrofísica i del Departament de Matemàtiques d'aquesta universitat. Dos dels seus membres, José María Ibáñez i José Antonio Font, també pertanyen a l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València. El grup contribueix a la Col·laboració Virgo en el desenvolupament d'algorismes per a l'anàlisi de senyals gravitatoris i estimació de paràmetres de fonts astrofísiques, així com en la generació de patrons de radiació gravitacional mitjançant tècniques de relativitat numèrica. Els algorismes per a l'anàlisi de senyals gravitatoris es basen en tècniques de variació total, línia de recerca liderada per Antonio Marquina. El grup també fa simulacions numèriques d'explosions de supernova per a l'estimació de paràmetres a partir de la informació continguda en les ones gravitacionals, línia de recerca impulsada per Pablo Cerdà. La modelització numèrica mitjançant supercomputació és, en general, molt intensa en el grup, en particular en el context de col·lapse estel·lar, explosions de supernova i col·lisió de binaris d'estels de neutrons. Com a membres del grup involucrats en aquestes simulacions hi ha Miguel Ángel Aloy, Pablo Cerdà, José Antonio Font, Martin Obergaulinger i Nicolás Sanchis. A més, l'equip també participa en el desenvolupament de mètodes numèrics de Machine Learning per a la classificació del soroll instrumental en els detectors avançats, projecte en el qual Alejandro Torres exerceix un paper fonamental. Finalment, Isabel Cordero proporciona un suport important en els aspectes matemàtics i numèrics de la majoria de les línies de recerca.

Font apunta que «la històrica detecció del primer senyal gravitacional de la col·lisió de dos estels de neutrons, juntament amb la corresponent emissió electromagnètica, marca l'inici d'una nova era de descobriment que promet oferir respostes a preguntes fonamentals en astrofísica relativista, cosmologia, física nuclear, o la naturalesa de la gravitació. És revolucionari».

La detecció

El 17 d'agost el programari d'anàlisi de dades en temps real de LIGO va captar un fort senyal d'ones gravitacionals des de l'espai en un dels dos detectors LIGO (Hanford). Gairebé al mateix temps, el Gamma-ray Burst Monitor del Fermi Gamma-ray Space Telescope de la NASA va detectar una explosió de raigs gamma. El programari d'anàlisi LIGO-Virgo va considerar ambdós senyals de manera conjunta i es va observar que era improbable que fossin una coincidència fortuïta, mentre que una altra anàlisi paral·lela i automatitzada de LIGO indicava que hi havia un senyal d'ona gravitacional coincident en l'altre detector LIGO (Livingston). La ràpida detecció de l'ona gravitacional per l'equip de LIGO-Virgo, juntament amb la detecció dels raigs gamma de Fermi, va permetre d’iniciar-ne el seguiment per telescopis d’arreu del món.

Les dades de LIGO varen indicar que hi havia dos objectes astrofísics situats a una distància relativament petita de la Terra, al voltant de 130 milions d'anys llum, que havien estat aproximant-se en òrbites espirals. Es va estimar que els objectes, presumiblement, no eren tan grans com un sistema binari de forats negres ―objectes que LIGO i Virgo ja havien detectat prèviament―, sinó que els dos objectes en òrbita espiral havien d'estar en un rang d'entre 1,1 i 1,6 vegades la massa del Sol, és a dir, en el rang de massa dels estels de neutrons. Un estel de neutrons és un estel d'uns 20 quilòmetres de diàmetre i de material tan dens que una culleradeta del seu material equivaldria a una massa al voltant de mil milions de tones.

Mentre que els sistemes binaris de forats negres produeixen un lleu renou d'una fracció de segon en la banda sensible del detector LIGO, el renou del 17 d'agost va durar aproximadament 100 segons i es va poder veure a través de tota la gamma de freqüències de LIGO ―aproximadament el mateix rang que els instruments musicals comuns. Els científics varen poder identificar la font del renou com a objectes molt menys massius que els forats negres observats fins avui. Les anàlisis varen mostrar que un esdeveniment d'aquestes característiques succeeix menys d'una vegada en 80.000 anys per coincidència aleatòria, per la qual cosa la detecció es va identificar immediatament com a molt segura.

Sascha Husa, professor de física de la UIB i investigador de la Col·laboració Científica LIGO, comenta que «l'anunci d'avui marca la culminació de gairebé una dècada de feina a la UIB desenvolupant models de les formes d'ona de la fusió de binaris compactes, que han ajudat a dirigir els telescopis en la direcció correcta».

Els investigadors teòrics prediuen que en col·lisionar estels de neutrons s'han d'emetre ones gravitacionals i raigs gamma, juntament amb poderosos dolls que emeten llum a través de tot l'espectre electromagnètic. L'explosió de raigs gamma detectada per Fermi és el que es coneix com una ràfega curta de raigs gamma (short gamma-ray burst); les noves observacions confirmen que almenys algunes de les ràfegues curtes de raigs gamma són generades per la fusió d'estels de neutrons, una cosa que s’havia teoritzat anteriorment. No obstant això, mentre aquest misteri sembla resolt, n’han sorgit altres de nous. La ràfega curta de raigs gamma observada va ser una de les més properes a la Terra no vista mai fins ara, però va ser sorprenentment feble per a la seva distància. Els científics estan començant a proposar models per obtenir respostes i és probable que sorgeixin noves idees els propers anys.

Una taca al cel

Encara que l'ona gravitacional va ser captada en primer lloc pels detectors LIGO dels EUA i Virgo d’Itàlia, va tenir un paper clau en la història. A causa de la seva orientació pel que fa a la font al moment de la detecció, Virgo va recuperar un petit senyal que, combinat amb la grandària del senyal i els temps de detecció en els detectors LIGO, va permetre als científics de triangular-ne amb precisió la posició al cel. Després de fer una recerca minuciosa per assegurar-se que els senyals no eren un artefacte de la instrumentació, els científics varen concloure que l'ona gravitacional provenia d'una regió relativament petita (28 graus quadrats) del cel de l'hemisferi sud.

Fermi va ser capaç de donar una localització posteriorment confirmada i millorada en gran manera gràcies a les coordenades proporcionades per la detecció combinada dels observatoris LIGO-Virgo. Amb aquestes coordenades, hi va haver diferents observatoris de tot el món que varen ser capaços, hores després, de començar a cercar a la regió del cel d'on havia de procedir el senyal. Així doncs, un nou punt de llum, semblant al d'un nou estel, és el que varen trobar primer diferents telescopis òptics. Seguidament l'esdeveniment, en les seves corresponents longituds d'ona, es va observar al voltant de setanta observatoris terrestres i de l'espai.

«Aquesta detecció obre la finestra d'una llargament esperada astronomia de multimissatgers», diu David H. Reitze, de Caltech, director executiu del Laboratori LIGO. «És la primera vegada que hem observat un esdeveniment astrofísic catastròfic en forma ones gravitacionals i ones electromagnètiques: els nostres missatgers còsmics. L'astronomia d'ones gravitacionals ofereix noves oportunitats per entendre les propietats dels estels de neutrons de maneres que simplement no són possibles únicament amb l'astronomia electromagnètica.»

«A DES-Spain estam molt emocionats amb el descobriment de les contrapartides òptiques de les deteccions d'ones gravitacionals. És realment una fita extraordinària per a la ciència, i obre una nova finestra en l'astrofísica i cosmologia observacional», diu Enrique Gaztañaga, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC). Per la seva banda, Juan García-Bellido (Universitat Autònoma de Madrid) apunta que «el grup d'ones gravitacionals del cartografiat DES treballa des de fa temps per al seguiment òptic d'un esdeveniment com aquest. Hores després de la col·lisió, la càmera de DES va descobrir de forma independent la font en el visible i infraroig proper, la qual cosa va ajudar a la seva localització a la galàxia NGC 4993. Pel fet de disposar del corriment al vermell de la galàxia, s'ha pogut determinar el ritme d'expansió de l'Univers.» A més, Diego Torres, investigador de l’IEEC-CSIC i líder de l'únic grup a Espanya de la col·laboració Fermi-LAT, remarca també que la «detecció d'ones gravitacionals provinent d'una fusió d'estels de neutrons, i la recerca i la troballa de la contrapartida en totes les longituds d'ona denota el vertader inici de l'astronomia de multimissatgers».

J. Miguel Mas Hesse, director del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), relata com «l'instrument SPI a bord d'INTEGRAL va detectar el flaix de raigs gamma emès al moment de la fusió dels estels de neutrons, una emissió molt intensa durant només 2 segons. La galàxia en la qual es trobaven aquests estels es va observar els dies següents mitjançant la càmera òptica d'INTEGRAL, OMC. OMC és un instrument liderat per investigadors de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). La Universitat de València va ser la responsable de la fabricació dels sistemes d'imatge dels altres instruments amb l'observatori INTEGRAL». D'altra banda, M. Dolores Sabau Graziati, directora del Departament de Càrregues Útils i Ciències de l'Espai de l’INTA, que ha participat tant en l'instrument OMC com en les màscares de codificació dels altres tres instruments principals d'INTEGRAL afegeix que «estan contentíssims d'haver contribuït a aquesta fita astrofísica».

Una bola de foc i una resplendor

Cada observatori electromagnètic publicarà les seves pròpies observacions detallades d’aquest esdeveniment astrofísic. Mentrestant, la perspectiva general de tots els observatoris involucrats sembla que confirma que el senyal de l'ona gravitacional realment va ser produït per un parell d’estels de neutrons en òrbita espiral.

Aproximadament fa 130 milions d'anys, els dos estels de neutrons es trobaven en les seves últimes òrbites espirals, separades només per uns 300 quilòmetres, incrementant la seva velocitat orbital mentre disminuïa la distància entre elles. A mesura que els estels giraven cada vegada més ràpid i més a prop l’un de l’altre, es varen deformar i varen distorsionar l'espai-temps circumdant, emetent energia en forma de potents ones gravitacionals, abans de xocar entre si.

Al moment de la col·lisió, la major part dels dos estels de neutrons es va fusionar en un objecte ultradens, alhora que s'emetia una «bola de foc» de raigs gamma. Els mesuraments inicials de raigs gamma, combinats amb la detecció de les ones gravitacionals, han proporcionat també una confirmació de la teoria de la relativitat general d'Einstein, que prediu que les ones gravitatòries han de viatjar a la velocitat de la llum.

Les recerques teòriques han predit que el que segueix la bola de foc inicial és una quilonova ―un fenomen pel qual el material que queda després de la col·lisió dels estels de neutrons, que brilla amb llum, és expulsat de la regió circumdant molt lluny a l'espai. Les noves observacions basades en l'espectre electromagnètic mostren que els elements pesants, com el plom i l'or, es creen en aquestes col·lisions i posteriorment es distribueixen per tot l'Univers.

Les properes setmanes i mesos, els telescopis de tot el món continuaran observant la resplendor de la fusió d'estels de neutrons i reuniran més evidències sobre les diverses etapes de la fusió, la seva interacció amb l’entorn i els processos que produeixen els elements més pesants de l'Univers.

La significativa contribució espanyola

A Espanya, el seguiment de contrapartides electromagnètiques de GW170817 ha suposat una activitat frenètica. Per exemple, la xarxa de telescopis robòtics Master de la Universitat de Moscou, en la qual participa l’IAC, va aconseguir una de les primeres deteccions en llum visible associada a l'esdeveniment gravitacional GW170817. Les dades de Master, juntament amb les de molts altres telescopis òptics, infraroigs i de radi, varen contribuir a classificar aquesta font extragalàctica com una quilonova.

«Els telescopis robòtics de reacció ràpida i gran camp de visió en el visible i infraroig els propers anys tindran un paper fonamental en la identificació de contrapartides electromagnètiques dels esdeveniments d'ones gravitacionals produïts per la fusió d'estels de neutrons i altres objectes compactes», remarca Rafael Rebolo López, director de l’IAC.

Josefa Becerra, investigadora postdoctoral de l’IAC i ponent en aquesta roda de premsa, que ha contribuït amb observacions en raigs X amb Chandra, i observacions en ràdio i òptic ANAR, explica com principalment s'ha encarregat de l'espectroscòpia òptica amb Gemini, els resultats de la qual es publiquen simultàniament avui a la revista Nature.

Alberto J. Castro Tirat, professor de Recerca de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia - CSIC, comenta com «l'observació de la contrapartida òptica a l’hemisferi nord, hores després del seu descobriment des de l'hemisferi sud, va ser tot un repte. L'única instal·lació espanyola que ho va aconseguir va ser el telescopi robòtic Javier Gorosabel, que es va inaugurar l’any 2015 com a part de l'estació astronòmica BOOTES-5, a l'Observatori Nacional de San Pedro Mártir de la Baixa Califòrnia (Mèxic) i amb el qual es va acabar el desplegament de la Xarxa BOOTES a l'hemisferi nord. L'observació es va fer apuntant gairebé a l'horitzó pocs minuts després de la posta de sol». A més, «l'ús del VLT, el conjunt de 4 telescopis de 8,2 m de diàmetre de l'Observatori Austral Europeu de Cerro Paranal (Xile) per part de la nostra col·laboració, amb el qual adquirim espectres durant 15 dies que cobreixen des de la zona de l'ultraviolat proper fins a l'infraroig proper, ens va permetre d’identificar la quilonova associada amb la font emissora d'ones gravitacionals a la galàxia NGC 4993, a 130 milions d'anys llum».

Les contribucions espanyoles per observar la contrapartida òptica han estat també crucials per a una nova mesura de la «constant de Hubble», la quantitat que representa el ritme d'expansió local de l'Univers, que en determina l'escala global i que és d'importància fonamental en cosmologia. La nova mesura no requereix cap «escala de distàncies còsmiques» i és independent de mesures prèvies d'aquesta quantitat fonamental. Per tant, el nou descobriment també dona inici a l'era de la cosmologia d'ones gravitacionals.

Totes aquestes observacions tenen el suport de «la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA) , amb els seves 800 professionals, i la RIA, com a organisme que coordina les Infraestructures Espanyoles Cientificotècniques en Astronomia, que continuarà aportant tot el seu coneixement, experiència i instrumentació d'avantguarda al servei dels dos desafiaments que se'ns plantegen els propers anys: incrementar la detecció simultània de contrapartides electromagnètiques a aquestes ones gravitacionals i avançar en la comprensió dels fenòmens físics que s'albiren a través d'aquesta nova i fascinant finestra a l'Univers», com han emfasitzat Francesca Figueras, presidenta de la SEA, i Vicent Martínez, coordinador de la RIA.

Neutrins, els altres missatgers

Els raigs còsmics de molt alta energia es varen descobrir fa més d'un segle, i encara avui es desconeix quins «acceleradors còsmics» poden produir-los. Els objectes compactes (estels de neutrons, microquàsars, etc.) podrien ser alguns d'aquests acceleradors, però els mecanismes que actuen no es coneixen gaire bé. La informació combinada que poden proporcionar les observacions «multimissatger», per tant, són essencials. En particular, l'observació de neutrins de molt alta energia revelaria l'acceleració de protons i nuclis carregats. El fet que els detectors d'ones gravitacionals poden «avisar» dels cataclismes d'objectes compactes d’altres instruments, entre els quals els telescopis de neutrins, obre enormes possibilitats a la física d’astropartícules. Aquesta recerca combinada ja s'està produint: l'astronomia de multimissatgers creix.

Enrique Zas, de l'Instituto Galego de Física d'Altas Enerxías, i Juan José Hernández Rei, director de l'Institut de Física Corpuscular (Universitat de València - CSIC), indiquen que hi ha telescopis de neutrins, entre els quals el Pierre Auger i l’ANTARES, en el qual treballen científics espanyols, que estan cercant neutrins associats a aquesta fusió d'estels de neutrons observada en ones gravitacionals per LIGO-Virgo, «la qual cosa demostraria que aquests cataclismes són una de les (encara) misterioses fonts de raigs còsmics».

El Grup de Relativitat i Gravitació és membre de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la UIB i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Té el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat (FPA2016-76821-P), la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats i la Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Illes Balears, el Fons Social Europeu i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. A més, participa en el projecte Consolider Ingenio Multidark (CSD2009-00064) i forma part de la xarxa Consolider: Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN – FPA2015-69037-REDC) i de la Xarxa Nacional d’Astropartícules (RENATA- FPA2015-68783-REDT).

El Grup Virgo de la Universitat de València té el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat (INSTITUTRIU2015-66899-C2-1-P) i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (PROMETEOII-2014-069). Participa en els projectes «NewCompStar: Exploring fonamental physics with Compacts Stars» (MNPS COST Action MP1304), «PHAROS: The multi-messenger physics and astrophysics of compact stars» (CA COST ACTION CA16214) i «FunFICO: Fonamental fields and compact objects: theory and astrophysical phenomenology» (H2020-MSCA-RISE-2017).

Tots dos grups tenen el suport de la Xarxa Espanyola de Supercomputació i PRACE, participen en el projecte «GWverse: Gravitational waves, black holes, and fonamental physics» (CA COST ACTION CA16104) i formen part de la Xarxa Temàtica d'Ones Gravitacionals (REDONGRA – FPA2015-69815-REDT).

Enllaços relacionats

Més informació

Notícies relacionades

Documents relacionats

Data de publicació: Mon Oct 16 08:35:00 CEST 2017

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies