El delme medieval revela l'especialització agrària al regne de Mallorca

La tesi doctoral de Maria del Camí Dols Martorell estudia la recaptació i venda del delme reial i capitular a Mallorca i Menorca entre el 1380 i el 1420 

La tesi doctoral de Maria del Camí Dols Martorell, defensada a la Universitat de les Illes Balears, posa de manifest l’especialització agrícola i ramadera en diferents zones de Mallorca i Menorca durant l’època medieval a partir de l’estudi de la recaptació i venda del delme reial i capitular entre els anys 1380 i 1420. La tesi l’ha dirigida el doctor Jaume Sastre, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

El delme era un tipus d’impost que gravava un 10 per cent de la collita. Específicament, els productes sotmesos a tributació eren els cereals, el vi, l’oli, l’hortalissa i el bestiar. Es feia efectiu, de manera anual, al rei i al Capítol de la Seu, en lloc i data assenyalats. Així, per exemple, el delme dels blats es venia a Sineu, el primer diumenge de maig. El delme era un punt important de les finances eclesiàstiques i reials, atès que reportava importants efectius.

La recerca també fa el recompte dels ingressos que reportaven aquests imposts i, a la vegada, quines foren les despeses que havien de sufragar la procuració reial i la capitular per dur a terme la venda del tribut.

Amb tot, la investigadora ha pogut establir quins eren els delmes que reportaven majors efectius a les arques capitulars i reials. A partir d’aquestes recaptacions obtingudes per ambdues institucions, es demostra que, al llarg de l’edat mitjana, tant a Mallorca com a Menorca hi havia una especialització agrícola i ramadera ben afermada.

D’aquesta manera, amb l’estudi s’ha pogut constatar que el delme més important pel que fa als ingressos aportats a les arques capitulars i reials era el delme dels blats, concentrat, fonamentalment, en les àrees del Pla, Llevant i Migjorn mallorquí, juntament amb Menorca.

En segon lloc quedava el delme del vi, emmarcat en la comarca del Raiguer i voltants. En tercera posició es trobava el delme de l’oli, important a les parròquies situades a la serra de Tramuntana, especialment a Bunyola i a Sóller, que era des d’on començava el viatge de l’oli mallorquí arreu de la Mediterrània.

Seguidament, es presentava el delme del bestiar, el qual tindria especial protagonisme als territoris meridionals de la Balear major i arreu de Menorca.

En darrer terme, quedava relegat el delme de l’hortalissa, que estava concentrat a la ciutat i els seus voltants.

L’estudi de les recaptacions obtingudes dels distints delmes de les finances reials i capitulars ha permès constatar com al regne de Mallorca, durant l’època medieval, hi havia una incipient especialització agrícola i ramadera, la qual ha perviscut amb el pas del temps fins a arribar als nostres dies.

La documentació utilitzada per poder realitzar la investigació històrica ha estat de dos tipus: per una part, la documentació procedent de la secció del Reial Patrimoni dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca. I una segona, documentació que fa referència als quefers financers dels canonges de la Seu, concretament, els lligalls de la Mesa Capitular, que es poden consultar a l’Arxiu Capitular de la Seu.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Estudi agro-econòmic de Mallorca i Menorca del 1380 al 1420 segons el delme eclesiàstic
  • Autora: Maria del Camí Dols Martorell
  • Programa de doctorat: Història – Història de l’Art
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Director: Jaume Sastre Moll 

Data de publicació: Mon Sep 07 11:36:00 CEST 2015

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies